"He arribat a gastar mil euros de mitjana al dia en munició"

Com coneix aquest joc?
El vaig descobrir a través de pel·lícules americanes. Tot i agradar-me aquell joc amb què jugaven, no sabia exactament què era ni què deixava de ser. Als Estats Units ja es practicava aquest esport i vaig tenir la sort de conèixer gent estrangera i l'esport. Me va enganxar des del primer dia.

I llavors què va passar amb la seva carrera?
L'any 1998 vaig tenir els primers contactes amb gent que es movia en la competició i fou l'any 2000 quan vaig començar a competir. Anava a entrenar a Perpinyà on hi havia les millors instal·lacions i els millors equips. Competia a la lliga de Madrid, catalana i del sud de França. M'agradava tant que vaig voler millorar la tècnica fent cursos i llegint llibres i manuals. He estat un dels primers espanyols en ser certificat com a mecànic d'una empresa americana que es diu DYE.

Per què es necessita un mecànic?
Les marcadores són eines per disparar bolles de pintura. Els jugadors professionals empren marcadores cada vegada més precises i més tecnològiques. Totes porten un ordinador i la incògnita no és si porta o no porta ordinador sinó quin és millor o quin porta el darrer model. Les marcadores són com un cotxe de Fòrmula 1.

On neix aquest joc?
L'origen era la marcació d'animals o d'arbres. A Austràlia un ramader que tenia 20.000 caps de ramat no podia marcar-los un a un. D'aquí que es demanés a un fabricant unes pistoletes d'aire comprimit per tatuar els animals. Un ramader va descobrir que un altre l'estava robant i van acabar disparant-se les bolletes de pintura l'un a l'altre. Van adonar-se que era divertit. Després de xerrar amb els fabricants es crearen les primeres bolles no tòxiques. Ara duen una carcassa de gelatina i l'interior no és més que aigua amb colorant alimentari.

Cada jugador té una funció dins el camp de joc. Quina és la seva?
Jo tenc la facilitat de disparar molt ràpid a més de tenir molta capacitat de lluita. És a dir, molta potència de foc i capacitat per angoixar el contrari. Aquest estil em va dur a què la gent dedicada al joc em conegués. I van començar a contractar-me. He arribat a gastar mil euros al dia de mitjana en munició, que em costejaven empreses dedicades en això. L'any 2002 vaig jugar el torneig del Millennium Series, que és considerat el més important de tots.

Hi ha gent que considera el paintball un joc bèl·lic.
Jo no puc estar mai a favor de la guerra ni de les pistoles. Sempre solc posar el mateix exemple. I és que en un entrenament bàsic de paintball te poden arribar a marcar més de 30 vegades. Amb una arma de veritat, t'haurien ferit més de 30 cops! Només de pensar-hi ja se m'escarrufa la pell.

Teniu en marxa uns campionats, veritat?
Estem organitzant dues lligues. Una, la Novice, està pensada per gent que no hi ha jugat mai o hi ha jugat però amb material de lloguer. Començarà el primer diumenge de gener i acabarà el 2 de juny. L'altra lliga es dirà Xball Amateur i serà per gent preparada. Vindran equips nacionals molt forts. Començarà el febrer i promet ser un espectacle.