TW
0

Autofitxa
Soc nascuda a Barcelona, el 1974. Vaig estudiar Magisteri però no vaig obtenir el títol, som titulada en Reflexologia Podal i en Ciències de la Salut. D'ençà 2010 treballo com a venedora de cupons de la ONCE a Ciutadella. Tenc moltes aficions. Col·lecciono música; soc aprenent de glosadora; m'agrada escriure, col·laboro a una revista gratuïta i tenc un blog. A més, m'encanten els cans i soc conta-contes aficionada.

La seva feina de venedora de la ONCE l'ha feta popular a Ciutadella, com va arribar fins aquí?
Feia molts anys que volia venir a viure a Ciutadella. Ho tenia claríssim. Ho vaig aconseguir el 2009. Vaig venir amb la meva mare, que m'ajudà a trobar pis, i vaig quedar-me. La meva idea era establir-me i obrir consulta pròpia com a reflexòloga, però no va funcionar i vaig demanar poder tornar a treballar com a venedora de cupons a Ciutadella, una feina que combin amb la reflexologia.

Té una manera molt especial i divertida de vendre els cupons, i fins i tot aquests dies s'ha vestit de Papa Noel, realment no és una venedora que passi desapercebuda...
Ho faig per a que vendre cupons no sigui una feina avorrida. Necessito ser creativa, crear constantment, és una manera de que treballar també sigui divertit. A més, veig que a la gent li fa gràcia, que crido la seva atenció i açò ajuda a vendre una mica més. La monotonia no m'agrada gens i així em distrec.

Dóna la impressió que s'ha integrat al poble d'acollida...
Sí, a cada celebració faig una cosa especial: em disfresso per Carnaval, duc la bandera de Sant Joan quan arriben les festes... Més que una tàctica comercial és una manera de participar en l'ambient del poble. M'ho sento així.

Quins comentaris li fa la gent i els clients?
A la gent li fa gràcia. Per exemple avui, disfressada de Papa Noel he venut més que altres dies. M'agrada despertar somriures, no suporto la negativitat en la que es viu avui dia. Somriguin, per favor! És necessari que no perdem l'alegria, quan una persona està alegre es troba millor.

Amb una deficiència visual, quins impediments troba a la ciutat?
Per favor, que la gent no aparqui les velos a les parets! És l'únic que deman. Hem considero una persona normal, però a nivell social la gent no veu a una persona cega, sinó una ceguera acompanyada d'una persona. Me manca la vista, però no me manca res més. Costa molt que la gent ho entengui. A vegades m'he trobat que qüestionin que visqui sola i sigui una persona autònoma.

Expliqui-ho...
El fet de no tenir la vista fa que desenvolupis els altres sentits. El que el sentit de la vista no et pot aportar ho soluciones utilitzant els altres sentits per dur una vida normal.

I a Menorca, ha trobat el seu lloc?
Vaig marxar de Barcelona perquè allà corres tot el dia. Ara la meva zona de feina és la plaça des Born i disfruto passejant pel nucli antic.

I com el gaudeix?
Els carrerons tenen un so concret i diferent als altres: són carrers estrets i estan empedrats. Aprens a mirar amb tots els sentits. A la majoria de gent se li escapa escoltar la renou dels carrers, ensumar l'estació de l'any o sentir les campanes que marquen el temps. Per exemple, quan sent l'escàndol de les vinjolites, sé que arriba l'estiu. La gent s'oblida de mirar amb els altres sentits.