Andreu Triay Mayans, el president exemplar

El CN Ciutadella (fundat el 12 d'abril de 1923) s'ubicava a la part nord del port, a l'altra banda de l'ara conegut Bar Tritón, a baixamar. Andreu Triay Mayans formà part de la Junta directiva de l'entitat des de 1952. Uns anys més tard, el 1957, va ser nomenat vicepresident sota la presidència de Pedro Mercadal. I un poc més tard, el 1962 la junta que presidia Rafael de Febrer li concedí poders notarials per iniciar, en solitari, el que seria una enorme tasca que culminaria uns anys després amb la construcció d'una seu social i unes instal·lacions dignes i pròpies per a l'entitat. Ell sol va gestionar tots els tràmits administratius i financers per dur a terme el somni d'un club esportiu de referència i un centre cívic i social de primer nivell.

El finançament
Andreu Triay es dirigí a Madrid i aconseguí de la Delegación Nacional de Deportes (dependent del Ministerio de Información y Turismo) una subvenció de 1.750.000 pessetes, a més d'un crèdit de 750.000 més. També obtingué un altre préstec de Caja de Pensiones de 300.000 pessetes. A més, el club tenia 780 socis, 68 dels quals van avançar la seva quota a deu anys, en forma de bestreta, per sumar capital. El repte i la il·lusió d'Andreu Triay començaven a caminar. El 8 de febrer de 1964 es col·locà la primera pedra, el mateix any en què Andreu Triay accedí a la presidència del Club Nàutic Ciutadella. La iniciativa, emperò no es frenà i ell va seguir amb l'aventura de la construcció d'unes instal·lacions socials i esportives importants. A mesura que s'anava construint el nou edifici de l'entitat, es van anar inaugurant dependències i nous locals.

El somni fet realitat
El camí i la trajectòria apassionada de Triay arribà a la seva fi. L'edifici del CN Ciutadella costà un total de 5.272.609 pessetes. Vuit anys després d'aquella pensada de 1962, l'obra finalitzà. El somni fou una realitat. El president Triay havia demostrat que la seva iniciativa tenia una finalitat útil i necessària. Sempre va tenir fe en el que volia aconseguir i a pesar de forjar en solitari aquella gairebé utòpica obra sorgida del no res, el treball i la vàlua d'aquell home es convertiren en la petjada d'un president complidor.

La inauguració integral de l'edific es dugué a terme el 17 de juliol de 1970. Andreu Triay havia aconseguit culminar una tasca enorme, de molts sacrificis, d'incomptables esforços, d'hores impagables. Tot per la passió i il·lusió que li reportà emprendre la iniciativa de dignificar l'entitat a la qual va deixar bona part de la seva vida, per creure que allò a què va dedicar tant temps tenia un significat de futur, i el temps li ha anat donant la raó. I és ara, 50 anys després d'aquell 1962 (quan la junta directiva que presidia Rafael de Febrer li va conferir els poders per poder iniciar un projecte) que molta gent i diverses generacions tenen el club com un vincle de pertinença.

Ell va creure sempre amb una entitat de servei social i oferta esportiva, un centre de referència, va voler posar a l'abast dels amants de la mar una llar comuna, un lloc de trobada, un centre on les passions marineres es trobassin còmodes, uns locals i una seu per compartir idees, projectes i il·lusions. Una nau confortable arran del port i de cara a la mar, una entitat sòlida, cohesionada i capacitada per emprendre qualsevol nou repte de futur.

Lea el reportaje completo en nuestra edición impresa o en Kiosko y Más