"Marxar a Àsia és una de les millors decisions que he pres a la meva vida"

Va marxar de Menorca de ben joveneta per estudiar…

Sí, tenia 18 anys quan vaig partir cap a Barcelona. Era l'any 1997. Vaig estudiar INEF a la Universitat de Barcelona (UB) i després vaig fer la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses. Aquesta darrera la vaig compaginar amb un màster en Gestió Esportiva. Com molts altres estudiants menorquins, durant els primers anys visitava molt sovint l'Illa. Sempre tornava a l'estiu, per Nadal i durant la Setmana Santa. Després vaig trobar feina i vaig deixar de poder viatjar a Menorca amb tanta regularitat.

On treballava?

A l'hotel Le Meridien Ra a El Vendrell. Durant el primer any, encara no estava obert i vaig participar en el disseny de l'spa. Una vegada inaugurat l'hotel, m'encarregava de les activitats de fitness i externes del clients. Allà vaig conèixer n'Àlex Gares, el meu marit. Ell és de Barcelona i és cuiner. Feia feina com a segon xef de cuina al mateix hotel.

Quant de temps va fer feina a aquell hotel?

Dos anys. Després, n'Àlex i jo vam tornar a Barcelona i ell va començar a treballar com a xef al restaurant Lasarte que el cuiner Martin Berasategui té a l'hotel Comptes de Barcelona, ubicat a Passeig de Gràcia. L'establiment compta amb dues estrelles Michelín i allà va estar durant quatre anys. Mentrestant, jo feia feines esporàdiques relacionades amb la gestió esportiva.

Quan es van casar?

L'any 2007. Vam celebrar la cerimònia civil a la Vil·la Pau Casals, a prop de El Vendrell, i vam dur a terme el convit al mateix hotel Le Meridien Ra, on ens vam conèixer. Després vam anar de viatge de noces a Malaísia i a Borneo. Aquell va ser el nostre primer contacte amb Àsia i ens va encantar. Ens vam adonar que hi havia molt món per descobrir i, d'alguna manera, el continent ens va enganxar: la seva cultura, el seu menjar, la seva gent. Recordo que a prop d'un riu vam menjar unes brotxetes de pollastre satay espectaculars!

Però la seva vida va continuar a Barcelona…

Sí. N'Àlex tenia una bona feina, però era molt sacrificada. Començava a treballar a les 10 del matí i no acabava fins la 1 o les 2 de la matinada. Un bon amic nostre, el cuiner Jaume Esperalba, feia feina com a xef a l'hotel Soneva Fushi, de la companyia Six Senses, ubicat a les Maldives. Una vegada va convidar a l'Alex a dur a terme una "food promotion" allà. Hi va anar i vam estar al resort durant deu dies. En aquell moment, jo ja estava embarassada de n'Ariadna.

Els hi va agradar?

Molt. La veritat és que abans de l'arribada de n'Ariadna mai ens havíem plantejat marxar a l'estranger, però una vegada va néixer la nostra filla vam pensar en aquesta opció. En Jaume Esperalba va venir a Barcelona de vacances i es va trobar amb n'Alex. Ell marxava a treballar a un altre hotel de la companyia, a Tailàndia i, per tant, la seva plaça a les Maldives quedava lliure. En tornar a casa, n'Àlex m'ho va comentar i jo no vaig tardar ni un segon en dir que sí, que volia partir cap allà.

No va dubtar en cap moment?

No. No sé per què, però sentia que aquell era el moment. Era una oportunitat i, si no l'aprofitàvem, potser no arribaria cap més. A més, què era el pitjor que ens podia passar? Què no ens agradés? Què volguéssim tornar? A Menorca i a Barcelona sempre tindrem casa nostra. Suposo que també estava una mica cansada de Barcelona i, d'alguna manera, sabia que amb una nena les coses és complicarien una mica més. Cercava més qualitat de vida.

La va trobar a les Maldives?

Sí! Vam arribar allà el 15 de gener de 2009 i durant dos anys vam caminar descalços i anàvem sempre sense claus de casa, sense cartera i sense mòbil. Allà no ens feia falta res. Vivíem al mateix hotel, que ocupava tota una illa anomenada Kunfunadhoo. És tant petita que la pots voltar en 45 minuts o una hora caminant i, com no hi ha cotxes, anàvem sempre en velo.

Com recorda l'arribada?

Havíem estat allà durant deu dies i, per tant, no anava a cegues, sabia el que em trobaria. L'aeroport es troba a un illa ubicada a prop de Male, la capital del país. En aterrar, et porten en hidroavió fins a Male i després agafes un vaixell fins la teva illa.

La seva filla era molt petita quan es van instal·lar allà...

Sí. Tenia només nou mesos. Tot i així, el fet de tenir una nena petita mai em va preocupar. La veritat és que sempre he estat una persona molt tranquil·la i s'ha de dir que al resort hi havia un metge. A més, allò és un paradís i vaig pensar que seria el millor lloc per criar a la meva filleta. N'Ariadna va créixer feliç, jugant amb cocos a la platja, fent castells d'arena i nedant. Vam tenir sort per què, en aquella època, hi havia cinc o sis nens de la seva mateixa edat, tots fills d'altres treballadors.

Hi havia molta gent treballant al complex?

Al voltant d'unes 400 persones de 22 nacionalitats diferents. Per aquest motiu, ens comunicàvem normalment en anglès. En un primer moment, va ser un repte per què, al haver-hi persones de tot el món, els accents eren molt diferents. Tot i així, a poc a poc ens vam habituar.

Tenien contacte amb la gent local?

Sí. A l'hotel treballaven persones arribades de tot el país. Moltes de les dones anaven amb vel i em deien que era una decisió personal seva. Tot i així, em vam explicar que si un dia es posaven el vel, ja no se'l podien llevar mai més. La població de les Maldives és musulmana i segueixen la religió estrictament. En aquest sentit, les dones es queden normalment a casa, cuidant dels fillets i no tenen poder de decisió. Recordo que a l'hora de resar, cinc vegades al dia, tallaven l'emissió de la televisió local i sonaven els cants musulmans.

Sortien habitualment del ressort?

No gaire, tot i que cada dos o tres mesos intentàvem viatjar fora del país. A vegades anàvem a una illa que era la capital de la província i que es trobava a 10 minuts en vaixell ràpid i allà entràvem en contacte amb la realitat del país. A les capitals sempre hi ha un hospital, una escola i policia, serveis que a les altres illes no trobes. S'ha de dir que a les Maldives hi ha illes desertes, però també illes molt massificades.

Quin tipus de clients s'allotjaven a l'hotel?

És un resort de luxe i, per tant, els clients eren gent amb molt de doblers i solien venir famosos regularment. Recordo que vaig veure la cantant Beyoncé, el futbolista del Barça Gerard Piqué, el cantant del grup Coldplay, Chris Martin, i a la seva dona, l'actriu Gwyneth Paltrow, el pilot de Fórmula 1 Michael Shumacher, i fins i tot Madonna. Aquest tipus de clients saben que allà estaran tranquils i que cap paparazzi els hi farà fotografies.

Quina vida portaven allà?

Vivíem a una casa dintre del complex que vam intentar fer nostra. Durant el primer any no vaig treballar, però després vam contractar a una al·lota local que cuidava n'Ariadna i vaig començar a fer feina a l'spa de l'hotel. Estava a la recepció i també feia tasques de relacions publiques. Durant l'estada a les Maldives em vaig quedar embarassada d'en Marc i quan estava de set mesos vam tornar a Barcelona.

Per què?

D'alguna manera, portàvem una vida una mica irreal a les Maldives. Ni tan sols vaig haver d'anar al supermercat durant els dos anys en que vam viure allà! Per això, vam decidir que era hora de tornar.

En Marc va néixer a Barcelona?

Sí. Vam tornar el gener de 2011 i en Marc va néixer el febrer. Durant els quatre mesos que vam passar a Espanya ens vam plantejar el nostre futur. N'Àlex tenia diverses ofertes sobre la taula, entre elles Xina o Mèxic. Jo no em sentia preparada per anar amb dos fillets petits a una gran ciutat i també ens estimàvem més anar a un lloc de parla anglesa. Tot i així, ens vam decidir per Mèxic, però just abans de firmar el contracte va sorgir la possibilitat d'anar a Tailàndia.

I es van decantar per aquesta darrera alternativa...

Sí. Mentre vivíem a les Maldives havíem estat quatre vegades a Tailàndia i ens va agradar molt. Tot i així, ja dic què jo m'hagués anat a qualsevol lloc!

Quan van arribar a Tailàndia?

Vam partir cap allà l'abril de 2011, quan en Marc tenia només dos mesos. Ens vam instal·lar a una illa anomenada Koh Samui, on està l'hotel Four Seasons on treballa n'Àlex com a xef. D'alguna manera, fugíem una mica de les grans ciutats, com Bangkok, perquè cercàvem un lloc més tranquil, sobretot pels nens.

Com és l'illa on viuen?

Koh Samui és una mica més petita que Menorca, potser és com Eivissa, tot i que té una forma més quadrada. Hi ha moltíssima vegetació, muntanya i una carretera que volta l'Illa. Nosaltres vivim a només quatre minuts de l'hotel, a una zona poc turística i molt tranquil·la. Aquí hem trobat molta qualitat de vida. Vivim a una casa llogada i l'empresa de n'Àlex ens paga l'escola internacional de la nena.

Ella s'ha adaptat bé?

Sí. A Koh Samui ha començat a anar a l'escola i a dia d'avui ja parla quatre idiomes: català, castellà, anglès i tailandès. El 50 per cent dels nens de la seva classes són tailandesos i la resta provenen d'altres parts del món. N'Ariadna dona classes de tailandès i a l'escola també celebren les festes tradicionals. A més, s'ha de tenir en compte que a Tailàndia sempre és estiu i, per tant, podem anar a la platja tot l'any i els nens sempre poden jugar fora. La temporada de pluges és a l'octubre i novembre i, durant aquesta època, sol haver-hi talls del subministrament elèctric. És un handicap al que t'has d'acostumar!

No treballa?

De moment, no. Em vull dedicar al meu fill, que encara és petit. Tenc previst tornar a treballar quan en Marc sigui més gran. M'agradaria fer feina al resort, però se que és una feina molt sacrificada i quan tens família vols trobar un equilibri. Ara faig ioga i, potser, podria fer un curs per fer-me professora. Així podria fer feina unes hores al dia i la resta podria estar amb la família.

Ha aprés tailandès?

Estic començant a defensar-me una mica. Els tailandesos que treballen al món turístic saben parlar l'anglès, però la gran majoria de gent local no l'entén. L'idioma és difícil, però tinc una noia tailandesa que m'ajuda a casa i, com ella només parla tailandès, vaig aprenent paraules i, a poc a poc, les vaig enllaçant. La veritat és que gràcies a aquesta al·lota hem après molt i ens ha ajudat a integrar-nos. Per exemple, quan es celebra qualque festa local, ella ens explica les tradicions que es segueixen i, des que som aquí, hem participat en festes com el Festival de Songkran, que es celebra del 13 al 15 d'abril. Durant aquests dies es celebra el cap d'any budista i tiren molta aigua per beneir-se. També hi ha una festa anomenada Loi Krathong, que té lloc al mes de novembre. Durant aquell dia es fabriquen petites barquetes elaborades a base de fulles de palmera, es col·loca una espelma a dins i s'amollen al mar.

Què em diu de la gastronomia tailandesa?

Recordo que les primeres setmanes anava al supermercat i donava voltes per allà durant tres o quatre hores. No sabia què comprar. Les etiquetes de tots els productes estan escrites en tailandès i, en una lletra molt i molt petita, en anglès. Ara començo a combinar i a emprar alguna salsa tailandesa quan cuino. Per a nosaltres, suposo que degut a la feina de n'Àlex, la gastronomia d'una país és molt important. La cuina tailandesa ens encanta, és bastant especiada i picant, però també fresca. La base de l'alimentació és l'arròs i també mengen tot tipus de peix al vapor i molt pollastre. A vegades anem a un restaurant de la platja amb cadiretes de plàstic i, mentre els fillets juguen a l'arena, podem menjar des de crancs bullits fins a tot tipus de marisc, amanides de calamar o peix al vapor amb llimona.

Sembla que estan encantats...

Sí. Ens trobem molt a gust. Ens agrada aprendre de la vida local i les tradicions del país on vivim i, tant a nosaltres com als nostres fills, això ens enriqueix moltíssim. Tot i així, llegim cada dia el diari "Menorca" i "La Vanguardia" per internet i, fins i tot a vegades, mirem el telenotícies. Quan vius a l'estranger estàs molt desconnectat i aquesta és una manera d'estar més o menys al dia de l'actualitat de la teva terra. De la mateixa manera, encara que no tenim televisió a casa, el nens veuen dibuixos en català a través de l'ordinador.

Venen a Menorca sovint?

Intento venir cada estiu durant dos mesos amb els nens, perquè vull que estiguin en contacte amb el menorquí i les meves tradicions. Ja coneixien les festes de Sant Joan i, d'alguna manera, intentes inculcar-los les teves costums. Els nostres fills saben que la seva mare va néixer a Ciutadella i el seu pare a Barcelona. A vegades, n'Ariadna em demana com és que vivim tan enfora però, en el fons, ells s'adapten a tot quan estan amb els seus pares. A més, també intentem viatjar sovint i cada vegada que n'Àlex ha de participar en qualque esdeveniment, l'acompanyem tots.

Han fet amistats a Tailàndia?

Sí. A través de l'escola i de l'hotel hem anat coneixent gent. Tenc algunes amigues tailandeses, que també m'ajuden a integrar-me i, a més, de vegades ens ajuntem amb un grup d'espanyols que també viuen a Koh Samui. Només al Four Seasons treballen quatre catalans. Evidentment, trobes a faltar els amics i la família, però és una enyorança sana. Nosaltres tenim la nostra vida aquí i estem integrats. Tenim una altra dinàmica i no tenim temps de plantejar-nos gaires coses més. Això sí, sempre intentem estar en contacte amb els nostres.

A través d'internet?

Sí. Parlem a través de l'Skype cada divendres. Així el meu pare pot veure créixer els meus fills. A més, durant l'hivern sempre ve qualque familiar a visitar-nos. La veritat és que m'agrada que vinguin per què així poden veure com vivim aquí.

Aquest Nadal l'ha passat a Tailàndia?

Sí. L'any passat vam estar a Menorca, però enguany ens hem quedat aquí. Al resort arriba el Pare Noel en elefant!

Els hi agradaria tornar a Menorca a viure?

De moment, no. La nostra idea és continuar a l'estranger. Imagino que, en finalitzar la nostra estada a Tailàndia, partirem cap a un altre país. A n'Àlex li agradaria anar a Xina, però ja veurem. El món és molt gros i hi ha moltes coses per veure. Quan els fillets siguin més grans, probablement ens plantejarem establir-nos definitivament a qualque lloc. A mi m'agrada Tailàndia, però no per tota la vida. Potser qualque dia sentim la necessitat de tornar a Espanya, però de moment no. Quan vam partir cap a les Maldives pensàvem que seria per dos anys i que després tornaríem, però no va ser així. La veritat és que marxar a Àsia és una de les millors decisions que he pres a la meva vida. La meva mare, que va morir al 2006, sempre deia que totes les deixades són perdudes, i tenia molta raó. En aquest sentit, s'ha de dir que la meva família sempre m'ha recolzat moltíssim.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info