Orfeó maonès. Cada any les dues sessions s’omplen d’un públic familiar que continua amb una tradició amb què molts s’inicien en el teatre - Gemma Andreu

TW
0

"Jo vaig davant com el més vell dels pastors... i aquí em perd, no record més". En David Carreras, d'11 anys, era el primer juntament amb el seu germà Ivan, de nou anys, que esperava a la porta de l'Orfeó Maonès ahir migdia, ansiosos per veure actuar el seu pare, Pedro Pelegrí, com el Majoral dels "Pastorets", una tradició teatral pròpia del Nadal que ha iniciat en l'art teatral a tantes generacions. En David i n'Ivan anaven acompanyats per la seva mare i els seus avis, no de bades l'avi, Llorenç Carreras, anava a veure els "Pastorells" amb els seus pares quan l'Orfeó es trobava a la plaça Conquesta. De fet va formar part del cor, va estudiar una mica de solfeig i cant, i també va actuar en un parell d'ocasions. Prest va arribar la seva filla amb altres dues nétes, Dunia i Laura Pérez Carreras. Tota la família al complert, com mana la tradició de viure un costum que té la seva raó de ser i repetir-se un any rere l'altra per satisfacció d'un públic fidel i agraït.
Però a l'Orfeó Maonès no s'interpreten uns "Pastorells" qualsevols. D'ençà uns anys Josep Mercadal, actual president de l'entitat, va promoure una adaptació que s'ha anat enriquint al llarg dels anys i que en els últims dos anys ha dirigit Vicent Andreu Juan, però durant molts anys ho havia fet l'actriu Pili Lucena qui es trobava també darrera de l'escenari portant la regidoria. Vicent Andreu reconeix les seves inicials reticències a uns "Pastorells" "tan moderns", però una volta conegut el llibret s'esborraren tots els dubtes.
L'Àngel al seu despatx, ordinador sobre la taula blanca, rep una cridada de Déu que li indica que expliqui la Bona Nova. La narració de l'obra recau sobre aquest personatge, interpretat ahir per Joana Morro, que porta la veu cantant i facilita la comprensió dels detalls especialment als més petits, que no són pocs els que omplen la sala, i sorprèn al públic amb les noves tecnologies.

Els "Pastorells" orfeonistes tenen altres ganxos afegits, un altre és el de les projeccions d'imatges menorquines que ambienten les distintes escenes, com la que transcorre en el bosc en què cauen les fulles... O la cova que acull l'estampa del Naixement en que se situen Sant Josep, interpretat per Ricardo Villamil, la Verge Maria, Paqui Andreu, que sostenia l'Infant Jesús que va interpretar amb serenitat i certa curiositat Ainara Martínez de set mesos d'edat. S'afegeixen a l'estampa els pastors que anaven a adorar el recent nascut i els Reis d'Orient que li fan entrega dels seus presents i que acomiaden la representació a l'entrada del recinte amb una panera plena de caramels i es fan acompanyar de tots els 20 personatges que han actuat en l'obra, "una manera perquè el públic s'apropi una mica més a la realitat del teatre", explicava ahir Andreu.

Allà estava també el dimoni, interpretat per segon any per Simón Cardona, que té com a principal súbdit a la seva filla Gràcia Cardona qui s'ho havia passat molt bé representant el seu paper. El dimoni és un dels personatges que causa més sensació: "Mira que li diré al dimoni que no em vols donar una besada!", li deia una coneguda a una filleta abans d'entrar; "I el dimoni perquè se'n du el menjar", li demana una filleta al seu avi quan surten, "Perquè és 'malito'", li contesta l'avi, "És que fa màgia?", insisteix la criatura que no sap com ha pogut desaparèixer el plat. "Déu ser això", li respon un poc confós l'avi.

Un altre dels atractius d'aquests especials "Pastorells" és l'actuació de les 16 ballarines d'Alba Estudi de Dansa. Havien arribat a l'Orfeó a les 9 hores per començar a maquillar-se. Els petits dimonis, graciosament despentinats i amb un maquillatge fantàstic, no paraven de moure's i de riure al camerino: "Hi falta molt per començar?", demanava una ansiosa, "Ja hi falta poc, hem d'estar una mica en silenci", els recordava Alba Sintes. Les coreografies creades per a l'ocasió agraden al públic, especialment aplaudides van ser les cinc ballarines que interpretaven els Àngels i que ballaren "El llac dels Cignes". La mitjana dels germans Llobera Capell, na Laura de cinc anys, en sortir deia que havien estat els Àngels els seus preferits i que volia ser ballarina. La seva germana major, Berta de vuit anys, en canvi preferia els dimonis i el germanet petit, en Blai d'un any, reconeixia que li havien fet un poc de por i que havia sentit molta olor de cremat.