Història d’una passió

La meitat dels més de 150 aparells d'astronomia, òptica, anatomia o mecànica que hi ha catalogats s'exposen ara al Museu Diocesà de Ciutadella.

Orígens

Amb la restauració la Diòcesi de Menorca, l'any 1785, s'iniciaren els intents per aconseguir que l'illa comptàs amb un seminari que proporcionàs una formació adient als aspirants a clergues [abans, com es sap, la seu de la Diòcesi era a Mallorca].

Aquest fet no es produiria fins que Tomás de Roda Rodríguez, el quart bisbe de la Diòcesi, aconseguí, durant el seu pontificat (1853-1857), que la reina Isabel II autoritzàs la fundació del Seminari de Menorca i que el govern de l'Estat destinàs una subvenció anual de 4.000 duros per al seu manteniment. També el mateix bisbe va aconseguir que l'Ajuntament de Ciutadella els cedís bona part de l'antic convent dels agustins del Socors, que era propietat municipal des de la desamortització de 1835. No va ser fins a l'any 1858 que el Seminari de Menorca, sota l'advocació de Sant Ildefons i la Immaculada Concepció de Maria, va iniciar el seu camí amb el bisbe Mateu Jaume Garau.

L'entrada en funcionament d'aquest centre va suposar -assenyalen els autors del llibre- un pas important per a l'ensenyament a Menorca, perquè fins aleshores només hi havia l'Escola de Nàutica de Maó que impartís estudis d'un nivell superior al primari i, encara, havia estat creada només tres anys abans. Tanmateix, la Llei Moyano no la va reconèixer com a centre professional i la va adscriure de forma directa a l'Institut de Segon Ensenyament de Palma de Mallorca.

D'aquesta manera, durant uns anys, el Seminari va passar a ser l'únic centre educatiu de nivell superior de Menorca amb autonomia per efectuar exàmens i concedir títols.

Pla d'estudis

El primer pla d'estudis del Seminari amb especificació d'assignatures i repartiment de cursos, el trobem reproduït per l'arxiduc Lluís Salvador en el primer dels volums dedicat a Menorca pertanyents a la seva monumental obra "Die Balearen. In wort und bild", el qual va sortir l'any 1890.

Segons aquest autor, al Seminari de Ciutadella s'explicava llatí en 4 cursos, retòrica en 1 curs, poètica en 1 curs, filosofia escolàstica en 3 cursos, aritmètica i àlgebra en 1 curs, geometria en 1 curs, francès en 2 cursos, física i química en 1 curs, teologia dogmàtica en 4 cursos, hebreu en 2 cursos i teologia moral en 1 curs.

Amb tot, l'arxiduc s'oblida de la història natural en uns anys que aquesta assignatura ja apareixia especificada explícitament en els llibres de qualificació dels seminaristes.

Després de l'obra de l'arxiduc, no es coneix cap altra publicació sobre el tema fins que l'any 1897 no es troba el primer pla d'estudis oficial. Les assignatures d'història natural i de física i química apareixen en aquest pla d'estudis sota el registre genèric de filosofia, juntament amb altres disciplines com lògica i ontologia, encara avui considerades dintre de l'àmbit dels sabers filosòfics.

Josep Miquel Vidal i Paz Carreras apunten que els estudis de ciències dintre de la carrera eclesiàstica no devien tenir una importància minsa, atesa la gran quantitat d'instruments que formaven part del laboratori de física durant les darreres dècades del segle XIX i primeres del XX.

El llibre que seguien els alumnes per estudiar física era "Elementos de física moderna", de P. Teodoro Rodríguez (1864-1954), un religiós agustinià (1880) que també fou sacerdot (1888) i llicenciat en Ciències Fisicoquímiques (1890) per la Universitat de Madrid, i el manual de ciències naturals era de Félix Sánchez Casado (1836-1896), un reconegut antidarwinista.

A la biblioteca del Seminari, actualment podem trobar el llibre de Teodoro Rodríguez en les seves edicions de 1894 i 1909, la qual cosa demostra que aquest llibre s'emprà durant molts d'anys a les aules de la institució.

Vidal Hernández i Carreras creuen, d'altra banda, que el més probable és que els instruments del gabinet de física i química no servissin per realitzar pràctiques als estudiants, sinó perquè els professors, durant les seves classes, poguessin fer demostracions experimentals que il·lustrassin les seves explicacions teòriques. Així i tot, almenys en les festivitats acadèmiques assenyalades es feien, entre d'altres coses, demostracions públiques d'alguns experiments de física, la realització dels quals anava a càrrec dels alumnes més avantatjats.

L'única informació directa de la qual es disposa en relació amb el gabinet de física del Seminari és que tot just acabada la Guerra Civil els instruments de física formaven part d'una mena de museu i no s'utilitzaven per a cap activitat.

La Biblioteca

L'any 1858, el Seminari Conciliar de Menorca s'instal·là a l'antic convent dels agustins cedit parcialment pel municipi amb aquesta finalitat. Durant els primers anys no hi ha notícies que comptàs amb cap biblioteca específica per a la institució, i no fou fins a l'arribada del bisbe Mercader que es començà a formar una biblioteca per a ús exclusiu dels seminaristes, la qual es nodrí d'una important donació de llibres del pare Sixte Rosas i dels llegats del pare Josep Nin i Felip Caimaris.

El bisbe Joan Comes, successor de Mercader a la seva mort, donaria un gran impuls a la biblioteca del Seminari durant el seu pontificat (1890-1896).

Actualment, aquesta biblioteca es coneix amb el nom de Biblioteca antiga del Seminari i està situada al primer pis del convent dels agustins. Conté el que s'ha conservat del fons antic, és a dir, volums publicats fins a 1899, guardats en armaris amb prestatgeries tancades amb vidres per protegir els llibres de la pols. Ocupa una sala de 148,85 m2 amb quatre balcons que donen al carrer. El seu contingut fou catalogat entre els anys 1999 i 2003 per la Biblioteca Nacional d'Espanya i es va incloure en el Catàleg Bibliogràfic de la Biblioteca Nacional i en el Catàleg col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Espanyol.

El gabinet de física

La primera compra d'instruments per nodrir el gabinet de física del Seminari està anotada amb data 14 de març de 1862 i fa referència a "varios aparatos y máquinas de Física para uso de este seminario". L'import ascendia a 3.553 rals de billó, una quantitat prou important per a l'època que, de fet, duplicava els ingressos de les matrícules d'un any i que devia implicar la compra d'un nombre important d'instruments.

En un quadernet que es guarda en el Seminari hi ha una mena de resum econòmic dels deu primers anys de funcionament del centre eclesiàstic datat l'any 1867 i signat pel bisbe Mateo Jaume, en el qual el prelat fa constar la compra de "instrumentos de física y otros medios propios para fomentar y perfeccionar la instrucción de la juventud con arreglo a lo prevenido en el plan vigente de estudios".

La següent notícia que han trobat els autors en relació amb el gabinet de física data del mes de setembre de 1880 i es tracta d'una llista d'instruments a la capçalera de la qual figura la següent inscripció: "Aparatos de la Casa de D. Francisco Dalmau e hijos C/Rambla del Centro, 9, Barcelona, que se desea adquirir para el Seminario Conciliar de Menorca". Els instruments que figuren a la llista corresponen a gairebé tots els camps de la física de l'època.

Pel que sembla, però, al cap d'un temps, l'any 1881, es volgué ampliar el nombre d'instruments que existien al gabinet, tal vegada pensant en la possibilitat de crear un col·legi de segon ensenyament, projecte que no es va fer realitat fins passats deu anys. Existeix una carta del prevere naturalista maonès Francesc Cardona i Orfila dirigida al bisbe Mercader on li presenta "al Sr. Homs, célebre constructor de Aparatos de Física, del que se sirven los senyores Lasalle de Palma". L'objectiu d'aquesta carta era aconseguir un laboratori que fos el més complet possible, més enllà de les necessitats lògiques d'una institució que havia de formar homes d'església i no físics.

El contingut de la comanda a Francisco Dalmau e hijos assegurava -afirmen els autors del llibre- un gabinet de difícil superació en aquella època per a una institució d'una illa de la potència demogràfica de Menorca i per a un Seminari que no era dels principals del país. A partir, per tant, del 1881 el gabinet de física va continuar augmentant per il·lustrar les classes de filosofia en la seva branca de ciències físiques.

En l'actualitat

La col·lecció museogràfica del gabinet de física del Seminari està formada per instruments ben identificats més o menys sencers, per peces soltes que formaven part d'instruments, i alguns estris que devien servir d'elements auxiliars. Tot aquest material estava emmagatzemat dintre d'uns armaris que originàriament havien format part del laboratori de física i química i que havien estat traslladats als passadissos del claustre superior del convent. Actualment, aquests armaris, prèviament restaurats, són els que acullen el material exposat a les aules del Museu Diocesà.

No podem saber el nombre exacte d'instruments que avui es conserven totalment o parcialment a la col·lecció museogràfica, perquè una part del material correspon a peces d'instruments no identificats. Els autors calculen, amb tot, que el nombre de peces que formen part de la col·lecció és de 154, però no el d'instruments, que pot variar entre setanta-cinc i poc més d'un centenar, comptant les maquetes anatòmiques que s'han inclòs dintre de l'inventari.