Orfeó Maonès. "Trocadero" és una obra per gaudir i recordar, però també per reflexionar sobre la realitat política i social d’una època amb llibertats cegades que tenien excepcions en indrets com aquest de Maó - German Campos

TW
0

La nit de dia 11 de maig de 1960 no va ser un vespre qualsevol al mític Trocadero de Maó. Amb aquesta espècie de provocació per endavant, ja que la data coincideix amb la visita de Franco a Menorca, Tòfol Mus i Lluís Mangado presenten una nova producció de la qual han escrit el text. La música és de Dídac Monjo i dirigeix Adriana Aguilar.

S'estrena divendres, a les 21 hores, i es fa una segona representació dissabte, a la mateixa hora, dues oportunitats, de moment úniques, per reviure la història d'un cabaret que va ser una referència a la ciutat durant la postguerra fins als anys 60. "Trocadero", el títol de l'obra músico-teatral.

Una desadora d'edat avançada, interpretada per Loles Pérez i a qui es refereixen com a "Ella", marca el fil conductor de les històries en què es veuen immersos el propietari Andreu, que interpreta l'actor Sergi Marí, el músic Rafel, amb Arturo Bagur al piano, la cantant i ballarina Gardènia, que és Adriana Aguilar, també directora, el jove Santi, interpretat per Jordi Pérez, el senyor Joan, un ric propietari de llocs de Ciutadella que interpreta Nito Mercadal i la desadora quan era jove, de nom Rosa, paper que fa Gemma Moll.

La selecció ha estat un repte, segons Mus i Mangado, "l'obra requereix músics que sàpiguen actuar, actors i actrius que ballin i faixin creïble la recreació d'uns espectacles que molta gent recorda perquè els ha viscut".

"Trocadero" és un cúmul d'històries, de cançons i músiques, totes creades per a l'ocasió, que faran viatjar en el temps els espectadors. "Trocadero" és diversió, com sempre que apareix una vedet vestida amb plomes dalt de l'escenari, però també és una obra que tracta la problemàtica política i social d'una època, "no és una obra de varietés", comenta Lluís Mangado, "ens hem endinsat en una realitat de grans contrastos socials, ens hem recreat en una història d'amor, en els espectacles de l'època".

Els autors han treballat a consciència fent treball de camp, parlant amb antics empleats, parents dels propietaris i fullejant els exemplars del "Menorca" d'aquells dies en què s'inspiren. De records i relats han creat una bella història de ficció que és també un homenatge a un indret on es respirava llibertat per damunt de tot.