"El nostre objectiu és treure de l’oblit els molins de l’Illa"

L'associació Molins de Menorca és molt jove, com veu el seu futur?
La cosa està un poc malament perquè no tenim diners, però estem cercant idees per fomentar que els molins de Menorca no caiguin en l'oblit. Els molins van ser importants en la vida dels menorquins, per moldre el blat i produir la farina amb què s'aconseguia un aliment essencial en la seva vida, com era el pa.

Quin és el seu objectiu?
Intent aportar idees per salvar un, dos o tres molins més, si és possible, ja sé que és difícil, perquè la majoria dels molins són de propietat privada i no es pot obligar als particulars a reconstruir aquests edificis. Hem de fer un esforç perquè la gent es mentalitzi de la necessitat de conservar els molins.

I les administracions públiques?
L'Ajuntament des Castell està disposat a comprar el molí que hi ha just devora la carretera d'entrada al poble. Si s'arriba a comprar el molí, s'hauria de fer per exemple com el Teatre del Liceu, de Barcelona, que en la reconstrucció s'hi van involucrar entitats bancàries i altres.

Vostè també ha duit a terme una labor de recopilació de documentació referida als molins.
Buscant per internet vaig trobar molta documentació sobre els molins, sobretot a França.

I de què tracta aquesta documentació?
De com funcionaven els molins, com es feien les moles, com era la vida del moliner i altres aspectes.

Vostè coneix el Molí de Dalt, de Sant Lluís, i quan el va visitar se'n va dur una sorpresa.
Sí, a les moles de la maquinària hi ha una placa de metall rectangular amb la següent inscripció: "Grande Société Meuliere Dupety&Cie, de La Ferté Sous Jouarre". Precisament, La Ferté Sous Jouarre és un poble que està a uns 80 kilòmetres de París i que jo conec. L'estiu passat hi vaig anar, perquè tenc familiars, per veure que hi quedava d'aquella indústria tan important, pensem que construïen moles de molins per a tota Europa.

I què hi queda?
Malauradament, ja no hi queda res, on hi havia les fàbriques avui dia és un bosc. Així i tot, dins la mentalitat de la gent de La Ferté Sous Jouarre hi ha la idea que era la fàbrica europea de moles de molí. En moltes de les cruïlles del poble hi ha moles com element decoratiu.

D'on extreien les moles?
D'una pedrera que hi ha molt aprop. Es tracta d'una pedra de sílex, molt dura, i als treballadors els deien els de les mans blaves, fins i tot tenien la cara blava. Per tant, la malaltia més habitual era la silicosi, les malalties pulmonars i la gent es moria molt jove.

Com es feien les moles?
Trobar pedres com les moles del molí de Sant Lluís, amb més d'un metre de diàmetre, no era molt habitual. Llavores es construïa amb moltes pedres, encaixant- les unes amb les altres, i a l'altra costat s'hi posava ciment per ajuntar-les, a més del cercle de ferro en el seu perímetre. Es feia amb tanta perfecció que sembla una sola pedra, però eren més. Era molt important que les moles estiguessin equilibrades per fer bé la seva feina.

Com s'organitzaven els obrers?
Una particularitat que em va agradar molt és que en temps de la Revolució Francesa als obrers de La Ferté Sous Jouarre els van permetre treballar en cooperatives, no depenien del propietari de la fàbrica.

Fins quan va durar aquesta indústria?
A mitjans segle XX encara s'hi treballava. Hi ha fotografies que mostres com eren aquestes fàbriques. Als darrers anys funcionaven tres indústries, que sumaven un total de 1.000 obrers, entre els que treballaven a les pedreres, els que construïen les moles i els que feien els solcs a les mateixes.

Una activitat industrial que ja ha passat a la història.
Però es dóna el cas que a França encara hi ha persones que demanen farina feta amb moles de pedra.