"La poesia és la forma d’expressió i comunicació més plena que tenim"

Amb una llarga trajectòria en el món de les lletres, podem destacar la seva activitat poètica, amb obres com "Calculations..." (1997) i "La mirada estrangera" (2005), entre d'altres. També és autor de "Tenebra blanca" (2001), la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània. A més, ha exercit de docent i va ser el secretari del PEN català. Com a traductor ha ajudat a introduir poetes anglosaxons poc coneguts i ha estat curador de l'edició de poesia anglesa i nord-americana. I podria continuar posant més exemples...

Aquest capvespre, a la Biblioteca Rubió de Maó (20 hores) tindrem l'oportunitat d'escoltar-lo parlar de poesia. De cultura, en definitiva. Ara, més que mai, necessitem aquest aliment pel nostre esperit.

Vostè és un nord-americà amb arrels europees que ha triomfat a les lletres catalanes però, com va ser que va arribar a Catalunya?
Els germans petits sovint imiten els germans més grans. Tinc un germà que és 15 mesos més gran que jo. Ell va rebre una beca per anar a viure i estudiar un any a França, a Rennes, concretament. Al cap d'un any ell va tornar el cabell llarg, patilles llargues, fumant tabac negre i recitant poemes de Baudelaire i Verlaine de viva veu! Vaig trobar que tot això era esplèndid. L'escola que concedia les beques tenia una sucursal a Barcelona. Al cap d'un any vaig tornar amb bigoti, patilles llargues, fumant tabac negre i recitant Garcia Lorca i Maragall. No tenia ni la més remota idea que existia la llengua i la cultura catalana. Em van explicar que a Barcelona es parlava un dialecte. Sent del sud dels Estats Units dialecte vol dir qüestions d'accent i algun mot diferencial i res més. Vaig descobrir que existia tota una cultura mil·lenària i m'hi vaig posar a estudiar-la i encara hi sóc perquè no he acabat. Poca broma la cultura catalana! Ausiàs March, per citar un exemple, és un dels més grans poetes de tots els temps!

És poeta, traductor, assagista... Com és la seva poesia?
La meva poesia intenta ser una poesia de reflexió moral, intel·lectual i estètica sobre el món que m'envolta, amb altes dosis d'immediatesa i emoció. Per mi la poesia és una poderosa eina cognitiva per explorar la realitat que també serveix per construir-nos com a persones.

Coneix la poesia que es fa a la nostra illa?
Dos referents meus en poesia catalana sempre han estat i són Margarita Ballester i Ponç Pons. He seguit amb molt d'interès l'obra poètica de Pere Gomila. He sentit profundament la pèrdua d'Àngel Mifsud. Segurament, necessito posar-me al dia amb els nous valors que han anat sortint durant aquests darrers anys. També segueixo la poesia de Mallorca (Antoni Vidal Ferrando, Sebastià Perelló, Arnau Pons...) i Eivissa (Josep Marí, Jean Serra, Bartomeu Ribes Guasch). Només em falta conèixer la poesia que s'hi pugui fer a l'illa de Formentera. Una de les meravelles de la poesia catalana actual és que es fa poesia de primera fila a tot el territori: les Illes, el Principat, Andorra, Franja de Ponent, Catalunya Nord, País Valencià i l'Alguer. La llàstima és que no existeixi prou comunicació entre els diferents indrets del territori i sobretot és una llàstima que els crítics siguin força miops i ajudin a construir un sistema literari únic que integri tot el territori.

És molt difícil traduir poesia? Ha de ser poeta el traductor de poesia?
La traducció de poesia no és fàcil però tampoc és impossible. És més fàcil per un poeta traduir poesia perquè domina les tècniques específiques del vers i el discurs poètic. Ara bé, no és imprescindible. Acaba de sortir una traducció excel·lent al català del llibre pòstum que va deixar el gran poeta nord-americà Robert Creeley. El llibre es titula "A la terra" i la versió és de Dolors Udina, que no és poeta. La versió és molt i molt bona. Dit d'una altra manera, no crec que un poeta l'hagués pogut traduir millor. L'obra del gran poeta Polonès, Adam Zagajewski, es projecta al món a través de versions que es fan a l'anglès. La gran traductora de Zagajewski a l'anglès és la professora Clare Cavanagh, que no escrit mai cap poema. Aquí hi ha una anècdota bona. El primer llibre de gran èxit de Zagajewski en anglès va ser una traducció feta pel seu amic i poeta C. K. Williams. La versió de Williams és massa poètica i desmereix alguns dels trets més característics de la poesia de Zagajewski!

"Bon temps per a la lírica" és el títol de la conferència que oferirà, però amb el panorama actual –amb llibreries tancant, menys inversió en cultura– sembla més aviat una ironia. En quin sentit ho diu vostè?
No és cap ironia. No, no. Es pot prendre la frase d'una manera totalment literal. La poesia és la forma d'expressió i comunicació més plena, més humana, més extraordinària que tenim els éssers humans. I ara que estem en una situació molt límit a molts nivells diferents, és el moment d'acudir a la poesia pel que té de veritat, sinceritat, profunditat, humanitat... Quan la gent té grans experiències humanes, com ara l'amor o la mort, va a la poesia per celebrar-lo o consolar-se, segons com sigui el cas.

L'any 2007 va oferir una conferència a l'Ateneu de Maó, sota el títol "Els reptes de la creació literària en el segle XXI". De llavors ençà, quins canvis ha observat en el panorama cultural?
Ha passat una cosa molt forta: la crisi i l'erosió del sistema cultural que està portant. Llibreries que tanquen. Companyies de teatre i dansa que desapareixen. Editorials que van acomiadant treballadors a dotzenes. Universitats asfixiades econòmicament. Institucions i administracions públiques inhàbils que no saben fer front a la situació. Creadors que se senten terriblement sols i desvalguts. Però la creativitat no s'estronca! Com va dir en el seu moment Archibald MacLeish: "L'art no espera." Les crisis sempre són molt devastadores, però també sempre deixen moltes coses noves al darrere. El crac de la borsa del 29 ens va deixar la gran literatura dels anys 30 i 40. Hem de saber veure les coses positives que deixarà la crisi i mirar de potenciar-les. Per exemple, hi haurà una veritable revolució en el món de l'edició.

Des de l'any passat és, juntament amb Ernest Farrés, el comissari de la Setmana de la Poesia de Barcelona. Com es plantegen aquesta 29a edició?
Volem reivindicar tres coses. Primer, la centralitat de la poesia en la vida humana i en la realitat. La poesia no és un joc per exquisits i sòmines que viuen al marge de la vida i la realitat en paradisos artificials que deia Baudelaire. Segon, volem destacar la relació de diàleg entre la poesia i les altres arts, és a dir, la pintura, la música, la dansa, etc. Tercer, vol posar en relleu la importància del món de l'edició de poesia en català. Sentir un poema llegit en un recital és només la meitat de l'experiència de la poesia.

En una entrevista publicada a "Barcelona Ink" va dir que no creu en la total integració, que tard o d'hora topes amb un mur. Quin és el mur que vostè es va trobar?
Cada cultura significa una manera de ser en el món. Sortosament és així i que duri per molts anys! Jo sóc nord-americà i tinc la meva manera de ser. A vegades, al llarg dels anys, he trobat que els catalans eren massa tradicionalistes i massa poc disposats a trencar amb posicions consolidades. Al meu país, en canvi, la idea d'innovar està a l'ordre del dia.

Per acabar, quins són els seus "poetes de capçalera"?
John Ashbery, Agustí Bartra, Elizabeth Bishop, Joseph Brodsky, Emily Dickinson, T. S. Eliot, Robert Graves, Robert Frost, Kavafis, Archibald MacLeish, Óssip Mandelstam, Joan Maragall, Czeslaw Milosz, Eugenio Montale, Carles Riba, Wallace Stevens, Tomas Tranströmer, Walt Whitman, William Carlos Williams, W. B. Yeats... I això que només parlo dels moderns!