"Em vaig espantar una mica en arribar perquè gairebé ningú parlava anglès"

Tot i els problemes inicials amb l'idioma, la ciutadellenca s'ha adaptat amb facilitat a la vida a Praga. Ha après una mica de txec i ha millorat el seu anglès, la llengua que empra a la universitat.

Sempre havia volgut estudiar Medicina?
Sí, des de petita. Tot i així, vaig acabar estudiant Infermeria a Barcelona perquè resultava molt complicat entrar a una universitat pública espanyola per estudiar Medicina, ja que demanen una nota molt alta. Després d'intentar-ho i quedar-me en llista d'espera, vaig decidir començar Infermeria. Tenia molt clar que volia treballar en l'àmbit hospitalari i, si no podia ser de cap de les maneres Medicina, el que s'assemblava més i que veia que també em podia agradar era Infermeria.

Llavors va marxar a Barcelona?
Sí. Durant l'any passat vaig estudiar Infermeria a la Ciutat Comtal fins que, un dia, mirant per internet, vaig trobar algunes universitats estrangeres en les quals podia estudiar Medicina. Precisament una, la Charles Universtiy in Prague, donava l'oportunitat de fer una prova d'admissió per a estudiants d'altres països.

Va fer la prova?
Sí. Tot i així, la decisió de marxar a Praga era difícil: un altre país, una altra llengua, una altra cultura... No obstant això, quan ho vaig parlar amb la meva família em van donar suport en tot moment. Em van dir que, si era el que volia, tirés cap endavant, que era una bona elecció fer el que sempre havia volgut. Jo sabia que seria complicat, que el meu nivell d'anglès no era excel·lent i que no em resultaria fàcil estudiar en una llengua que no era la meva. Tot i així, tenia tantes ganes de fer-ho que sabia que ho aconseguiria.

Ara està al primer curs, li agrada?
Sí, estic molt contenta. Medicina no és una carrera fàcil, implica moltes hores d'estudi i t'exigeixen una nota de set per aprovar. A més, les classes són en anglès. No obstant això, quan fas el que t'agrada, ho fas amb ganes. Això és el més important! D'una altra banda, la Charles University in Prague és una universitat pública que té tres facultats exclusivament de Medicina. Els professors són excel·lents: la gran majoria són metges. La veritat és que és un centre molt reconegut i amb molt prestigi.

Quan es va establir a Praga?
El passat mes de setembre. Vaig arribar-hi acompanyada de la meva parella. Recordo que els dos estàvem molt emocionats. Tenia moltes ganes de començar a viure aquesta gran experiència i sentia molta il·lusió en pensar que per fi podia fer el que sempre havia desitjat. Va ser un dia molt polit!

Havia visitat qualque vegada la ciutat?
No, no havia estat mai a Praga tot i que m'havien comentat que era una ciutat preciosa. La veritat és que en arribar em vaig espantar una mica: anava pel carrer i tots els cartells i les cartes dels restaurants estaven escrits en txec. A més, la gent era freda, distant i la majoria no entenia l'anglès.

No es parla l'anglès al carrer?
No gaire. La veritat és que poca gent parla anglès. Quan vaig al supermercat, tot i que veuen que no parlo txec, ells em contesten i em diuen el preu en el seu idioma. Per viure aquí no tens més remei que aprendre una mica de txec!

Ja el domina?
Abans de començar el curs vaig fer un curs intensiu que va organitzar la pròpia universitat. Vam estar en un campament durant quatre dies i va estar molt bé. Això em va donar l'oportunitat de conèixer els meus futurs companys de classe. A més, teníem sis hores diàries de txec per familiaritzar-nos amb l'idioma i poder-nos defensar una mica. Ara mateix, ja domino l'anglès millor del que em pensava. La veritat és que abans de fer aquest pas el que més em preocupava era el fet d'haver d'estudiar en un altre idioma i avui ja em preocupa molt més el contingut que no pas la llengua.

Coneixia algú a Praga?
No, a ningú a excepció dels companys amb els quals havia fet la prova d'accés. Tot i així, es podria es podria dir que sempre he estat una persona molt independent. M'agrada moltíssim viatjar, conèixer gent nova i, per tant, no em costa decidir-me, tot i que sigui un gran pas, quan tenc les coses clares.

Viu sola o comparteix pis?
Comparteixo pis amb tres joves espanyols més. En concret, visc amb una al·lota de Mallorca, una altra de Madrid i un al·lot de València. Els tres estudien Medicina com jo, tot i que ho fan a una altra facultat. Els vaig conèixer el dia de les proves d'accés i ens vam caure molt bé des d'un primer moment. Per això, ens vam decidir per llogar un pis junts.

A quina zona viuen?
Ben al centre. Ho tenim tot a prop i no tenim cap problema a l'hora de trobar qualsevol cosa que pugui necessitar o a l'hora de desplaçar-me.

Després de cinc mesos a Praga, està habituada a la vida allà?
La veritat és que sí. Em pensava que em costaria molt més relacionar-me amb altra gent degut a la llengua, però estic molt feliç de ser aquí ara mateix. La ciutat és preciosa, tot i que fa un fred que no es pot suportar! A més, he fet moltes amistats entre els meus companys de classe. Recordo que els primers dies em vaig trobar amb alguns problemes a l'hora de parlar amb la gent, perquè molts tenien un anglès excel·lent i em feia por no arribar al nivell. Tot i així, a poc a poc et vas amollant i, finalment, he arribat a fer bons amics.

Diu que fa molt fred...
Molt! Al mes de gener vam arribar a estar a menys vuit graus. No obstant això, el clima és molt diferent al de Menorca. És més sec i, per tant, es porta molt millor. Ja ha nevat, però Praga és això. Has de sortir de casa amb una bona jaqueta i unes bones botes. I amb el pijama davall de la roba si és necessari!

Com són els txecs?
Són molt freds. Segons diuen tenen aquest caràcter degut als esdeveniments que van provocar la separació entre la República Txeca i Eslovàquia. Els has de saber dur. Per exemple, si un dia vas a un forn i parles en anglès a la dependenta, no et faran gaire cas. Per contra, si ensoldemà saludes amb un "dobry den", que significa bon dia, i li dius "dekuju", que vol dir gràcies, us asseguro que quan entris el tercer dia al forn et rebran amb un somriure. En el fons, són bona gent!

Com és un dia de la seva vida a Praga?
Cada dia és un món perquè cada dia de la setmana tinc un horari diferent. Hi ha dies que només faig dos hores de classe i d'altres que en faig nou. Sempre agafo el tren que està al costat de casa i en només 20 minuts arribo a la universitat. Després, torno a casa, dino i em poso a estudiar, a estudiar i a estudiar! En aquest sentit, tinc poc temps lliure, però sempre aprofito per anar a sopar amb els amics o sortir de festa qualque dia. A vegades vaig també a fer-me algun massatge perquè d'estar tot el dia asseguda em quedaré sense esquena!

Sembla que es troba a gust...
Sí. Praga és una ciutat molt polida que t'inspira molta tranquil·litat. Tot i així, no m'agrada que, vagis on vagis, tot està en txec i, a més, costa relacionar-te amb altra gent perquè xerren molt poc anglès.

Quant de temps es quedarà a Praga?
La meva idea és estudiar els sis anys de la carrera aquí. És cert que enyor estudiar en espanyol i, qui sap, potser d'aquí uns anys tornaré a Barcelona o a Madrid, però de moment estic molt bé. És una gran oportunitat que em puc permetre gràcies a l'ajuda dels meus pares. Per això, vull aprofitar-la al màxim i rendir tot el que pugui i més en els meus estudis i perfeccionar el meu anglès, fins arribar a tenir un bon nivell.

Enyora Menorca?
Sí, sobretot la família, les amigues i la tranquil·litat de l'Illa. També trobo a faltar xerrar menorquí! De moment, tant la meva parella com la meva família m'han visitat perquè jo no tinc gaire temps per viatjar. Tot i així, vaig estar a Menorca abans de Nadal i també per les festes.

Vol tornar a viure a l'Illa en un futur?wfw
Sí, m'agradaria viure a Menorca, tot i que encara em queden molts anys de carrera. En aquest sentit, m'encantaria estar amb les persones més properes a jo dedicant-me a allò que sempre he volgut.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info