"Si t’agraden les emocions fortes, vine i ho veuràs"

Què ha significat per a vostè, haver estat convidat pel Vaticà com a consultor per la Nova Evangelització dins aquest Any de la fe?
Em sembla que és més bé un reconeixement a la Pastoral que es fa a Catalunya i a les Balears, que no tant a la meva persona. A una Pastoral que s'ha fet des del Post Concili, que vol estar molt cenyida al terreny, i al servei de la gent. Un reconeixement més concret, als intents que s'estan fent a Catalunya des del 2000, d'intentar de recuperar els que tornen, açò que a França en diuen la "Recomença". Un reconeixement a aquesta feina que jo vaig començar a Barcelona a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort, i de fet també he ajudat a les diòcesis de Solsona, Sant Feliu de Llobregat i Barcelona. Implementant aquestes metodologies de renovar l'anunci de l´Evangeli als qui s´han allunyat.

Quina és la funció o aportació que fa un consultor per la Nova Evangelització, en aquest cas la del Dr. Morlans?
Durant un any i mig hem anat un parell de vegades a Roma i ens han demanat, - per exemple el més recent-, del Sínode de la Nova Evangelització què en pensem... hi ha unes propostes dels Pares Sinodals, que diuen que s'estudiï la possibilitat de publicar pautes en el camí de la fe, sobre l'anunci avui. La possibilitat d'estudiar i engegar plans de formació per ensenyar als laics, acompanyats del testimoni. Llavors ens han preguntat què en pensem nosaltres... Som 23 consultors de diferents estils pastorals, i nosaltres contestem per escrit. També en motiu de l´Any de la Fe, vaig ser convidat amb un equip de set consultors a col·laborar en aquest llibre que ha sortit "Viure l´Any de la Fe", editat en català i castellà., que és una mena de catequesi sobre el "Credo".

Què implica i com ha de ser aquesta nova evangelització, dins un món on gairebé predomina la indiferència religiosa?
Hi ha dos sentits bàsics en la nova evangelització, n'hi ha un que és el que estan fent servir en el Sínode que és el de "el nou ardor". Necessitem un nou ardor, necessitem anar a tot arreu del món amb les característiques de cada continent, i de cada circumstància, en un nou ordre. Perquè tot ha canviat tan en els últims 30 anys al món, especialment Europa que s´ha trencat la transmissió de la fe, per causa de la manera de funcionar de la societat. Els tres grans ponts de la transmissió de la fe com explica Lluís Duch, antropòleg i monjo de Montserrat. La família, l'escola i l´Església han fallat i és que la societat s´ha individualitzat tan, que la gent ha trencat les formes de transmissió de la fe. Tot açò genera un individu molt desconnectat de la història del passat. Desprès hi ha un segon sentit que és el repte del primer anunci, diu Mons. Squisiquella i també ho deia el Papa Joan Pau II, que hem de tornar evangelitzar aquells països d'antiga cristiandat, que havien estat exportadors de missioners i que ara estan en hores baixes.

Quin paper tenim i què podem aportat els laics a l´Església i a la societat, amb la tasca de la nova evangelització?
Els protagonistes de la nova evangelització són fonamentalment els laics. Jo dic, amb afecte i reconeixement, i açò és de bastant sentit comú, no pas de crítica, que la majoria de preveres per edat i cansament existencial d'haver tirat endavant durant 40 anys de renovació Post Conciliar, per esquemes mentals, no se´ls pot demanar estar en la primera línia de la nova evangelització. Ho han d´estar els laics i laiques, que son els vertaders protagonistes, que per edat, frescor existencial, esquemes mentals, per habilitats comunicatives, per empatia. Estiguin en uns llocs com és la família, el treball, l'amistat, temps lliure, xarxes socials.

Com ha ser aquesta nova evangelització a les nostres catequesis d´infant i de joves?
Una cosa que estem redescobrint i és que hi ha una diferència entre el primer anunci i la catequesi. El primer anunci fa néixer la fe, la catequesi fa créixer la fe. Com diuen tants pastoralistes davant la situació de secularització, no podem fer que els infants, que els pares de bona fe apunten a la catequesi de primera comunió, més tard a confirmació. No es pot dir que aquest infants són cristians. Són infants que al principi ni saben senyar-se, no saben el parenostre, ni els pares els fan resar a la nit. Ara són les àvies les que fan resar els infants

I a les catequesis familiars o d'adults?
Si, però aquí hem d'usar be les paraules, els pares no han de ser catequitzats sinó, evangelitzats. Han de rebre el primer anunci, per mètodes de pastorals temàtics comprimits que siguin impactants adreçats a la bondat i l'emoció. Açò s´ha de fer ben fet, perquè si no els impactem en les primeres reunions, perquè volem que tornin. Aquí sí que es pot parlar de Nova Evangelització. El primer anunci vol dir que, es parli de tal manera de Jesús, es doni testimoni de tal manera, que la gent surti d´allà amb ganes, com a mínim de saber més coses de Jesús.

Vostè com a cantautor. Creu que a les celebracions de l'eucaristia emprem el repertori adequat per engrescar els infants i joves?
Si parlem de música i religió el primer que hem de fer és una distinció. No tota la música és la música de la litúrgia, hi tres grans àmbits. Hi ha d'haver una música de valors, de missatge, de primer anunci, i desprès hi podrà haver unes cançons de tipus catequètic, per la pregària de grup i finalment les cançons litúrgiques. Cançó, fe, testimoni, cançó de primer anunci, i cançó de pregària. Lo important és que un cantautor o amb un Power, amb una cançó de tres minuts parli de Jesús com a Salvador.

Aquest títol de la xerrada "Vine i ho veuràs" me remet a aquella resposta de Jesús als deixebles de Joan: "Veniu i ho veureu". Hi anaren i es quedaren amb ell. Com ha de ser la nostra crida, perquè sigui atractiva i convincent i els joves si quedin?
Aquest és un dels problemes més difícils de la pastoral catòlica, primer la nostra convocatòria ha de ser atractiva, per tant hem de posar molta imaginació amb aquesta invitació "vine i veuràs", si t'agraden les emocions fortes, vine a conèixer la nostre proposta. Clar quan arriben llavors no els hi podem fer un rollo, han de trobar una ambientació càlida, una música de testimoni, de primer anunci, no és necessariament litúrgia. Sobretot cal posar molta imaginació perquè venguin.