Bep Joan CasasnovasEs Mercadal18/03/13 0:00
TW
0

Es Mercadal torna a comptar amb la veu de les campanes. Ahir l'Església de Sant Martí destapà una nova imatge que el poble havia perdut. El rector Joan Tutzó ha vist aconseguida una rehabilitació del campanar i de les campanes que permet a la localitat recuperar l'encant i personalitat que tenen el pobles i que també es ben mereixia aquesta entranyable localitat del centre de la nostra illa.

I és que les campanes tenen veu i són memòria i batec de les petites comunitats. Li marquen els ritmes, comuniquen els esdeveniments, són crits d'alegria, laments de la mort, sons de pregària i alens de tranquil·litat. En temps més antic, marcaven els horaris de les feines i regulaven les jornades laborals de la comunitat. Els pobles es manifesten gràficament amb els seus campanars, i són paisatges sonors de l'entorn. Encara ara, en moltes coses, el so de les campanes explica la quotidianitat al seus veïns.

Alberto Gil, metge de l'Hospital Mateu Orfila, va exercir ahir de campaner amb una excelsa explicació del llenguatge de les campanes. Dins el mateix cloquer explicà als presents, agrupats al pla de l'església, la funció que tenen i els missatges que envien. Va parlar dels tocs i dels seus significats. Un repertori ben curiós. I és que "des dels anys 70, es van perdent els campaners per mor de la motorització automàtica dels campanars", digué.

Parlà també del repics, els tocs, el brandeig i el volteig. Antigament s'atribuïa a les campanes el poder per fer canviar situacions, com el toc de foragitar les tempestes, del qual Gil en va fer una mostra. I certament, poc després del ventós , nuvolat i gèlid capvespre, aparegué el sol a la façana de l'Església de Sant Martí. Serà cert?

La inauguració i explicació a càrrec de Gil acabà amb el repicament que s'empra per a les grans festivitats, que és amb el volteig intens de totes les campanes, alhora que pujaven cap el cel mig centenar de globus, talment alens de color escampant l'alegria.

El rector Joan Tutzó explicà amb un toc d'humor que "ara el que li falta al campanar és pagar-lo. Hem fet tots un esforç per aconseguir-ho i a pesar que les pedres siguin importants, més ho són les persones, a les quals seguirem ajudant des d'aquí". Per la seva part, el batle Francesc Ametller digué sentir-se orgullós del poble i del nou campanar.

"Les campanes sonen per a tothom". Els parlaments els tancà el bisbe de Menorca, Salvador Giménez, explicant "la necessitat de comptar amb un lloc on escoltar la paraula de Déu i fer comunitat i església".