Carbó. La llenya carbonitzada treta de la sitja, després d’uns dies - Cris

TW
0

Menorca torna a produir carbó. I, a més, es fa de la forma com el feien els avantpassats, amb el sistema de muntar una sitja. Les sitges són rodones i es fan a un replà del camp o bosc, s'amuntega llenya es cobreix de terra i es pren foc a l'interior.

Fer carbó amb sitja era un antic ofici. Els camps, o més encara els boscos, tenien carboners dedicats a fer carbó amb sitja. De fet, passejant per les marines encara es poden veure zones rodones de terra cremada, és senyal inequívoca que allà hi va haver una sitja.

El de carboner va ser un ofici ben conegut i antiquíssim a la nostra illa, al igual que el de calciner. També es troben encara forns de calç derruïts dins les marines.

Vicent Pons Pons, de 54 anys i natural de Ferreries, és llenyataire i ha recuperat aquest antic ofici. S'ha proposat dedicar temps a fer carbó i ho aconsegueix. És l'únic a Menorca i afirma que "fer carbó necessita el seu temps, però pot tenir sortida i fins i tot ser rendible, sempre que siguin un o dos. Si n'hi hagués molts ja seria més complicat". Diu que el procediment el va aprendre d'en Nito de Calòritx. "Ell m'ho va mostrar tot. Va morir fa quatre o cinc anys, però sempre li estaré agraït".

En Vicent s'ha proposat engrescar-se en açò de fer carbó i la setmana passada aconseguí produir-ne una tona. "Ho faig per poder aprofitar la llenya de mata, que és dolenta per cremar i se sol podrir més ràpidament". Per obtenir 1.000 quilos de carbó es necessiten 5.000 quilos de llenya. És el que se'n diu cinc per un. "La millor llenya és la de mata o d'alzina i du entre cinc i set dies fer el carbó, depèn del gruix de la llenya, del vent i els dies depenen de com sigui de grossa la sitja".

Aquest ferrerienc carboner destaca que "a Menorca es consumeix molt carbó, encara que no ho sembli, però tot és importat, de fora, té molt manco qualitat i fa una olor diferent al carbó al natural. La qualitat del carbó fet amb sitja no té punt de comparació, té molt més qualitat. Basta que la gent ho provi per veure la diferència".

Antigament es feia carbó tot l'any, però ara les èpoques més indicades "són l'hivern i la primavera, perquè els mesos d'estiu no es pot fer foc", conta en Vicent. "La setmana passada vaig fer una sitja i d'aquí al mes de maig en pens fer dues o tres més", ens explica.

El procés per a fer carbó
En Vicent informa sobre els passos per aconseguir carbó. S'ha de cercar un lloc del terra ben pla i començar a amuntegar la llenya. Es col·loca la més gruixada enmig i a mesura que creix el munt la més prima. Fet el gran munt de llenya es cobreix amb càrritx o altre tipus de brancatge prim i després es tapa amb terra. Queda, a la vista del qui no ho sap, com un munt de terra. A baix, al voltant, s'hi fan fumeres, perquè el foc interior respiri i també a dalt un forat que va fins baix pel seu interior.

Aquest forat es diu "s'ull de sa sitja". És per aquest forat on es va alimentant la sitja de foc. A baix es col·loquen pedres com a contrafort per assegurar la sitja i que es mantengui compacta, ben tancada i no es rompi. La sitja cou durant dies i s'ha de controlar cada una o dues hores i s'ha de vigilar les 24 hores del dia, i açò vol dir dormir allà suvora.

Quan han passat els dies i el carboner creu que ja hi ha carbó, la sitja s'apaga ofegant-la, tapant tots els forats perquè no respiri i deixi de coure. Després es van traient les peces de carbó de dins la terra i ja està a punt per fer-se servir.