Josep Portella Coll (Ciutadella, 1955) es va iniciar en el món de la política el 1974 amb Joventuts Comunistes, "llavors casi tots passàvem per allà mateix", assegura. Durant aquest temps ha mantingut el seu compromís amb l'esquerra, tot i que reconeix que als inicis dels anys vuitanta va viure una crisi ideològica, "quan Felipe González va guanyar les eleccions presidencials, no sabíem molt bé com aniria la cosa. Van ser dos o tres anys i després vaig tornar allà on sempre m'he sentit més còmode d'idees", assegura. Avui, després de 18 anys de política activa, primer com a conseller i diputat, i després com a regidor, Portella participa en el darrer ple municipal. Deixarà el seu lloc al company de partit Llorenç Pons Llabrés.
Com va ser el seu començament en la política institucional?
Vaig participar en les eleccions municipals de 1979 amb la candidatura del PCE a l'Ajuntament de Ciutadella, era el tercer de la llista i no vaig sortir elegit per 20 vots. Durant una època me vaig fer una mica enfora i després vaig tornar amb l'Entesa, vaig passar a Esquerra de Menorca i a les eleccions de 1995 vaig entrar al Parlament balear i al Consell insular.
Què recorda d'aquella època?
Vaig viure la caiguda del president del Govern Gabriel Cañellas, quan vaig entrar, un mes després, va dimitir Cañellas. Vaig fer vuit anys en el Parlament, quatre a l'oposició i quatre en el govern.
Com valora la seva feina com a conseller?
L'experiència de conseller és la més viva de totes, perquè va ser la més intensa, on vaig fer més feina perquè es tractava d'abocar tot allò que havíem dit durant anys. El Consell encara no tenia aquesta sobreestructura política que hi havia fa quatre anys, ara ha disminuït amb el PP. Vam fer molta feina, moltes coses que es van posar en marxa en aquell temps, encara es mantenen: la xarxa Menorca Monumental, les Jornades de Patrimoni, el Premi Maria Lluïsa Serra, la Comissió Assessora de Cultura Popular, l'Arxiu d'Imatge i So i moltes coses més. Tot açò dóna molta satisfacció, perquè encara que siguin governs diferents -abans d'esquerres o ara de dretes- es mantenen amb l'estructura que es van crear.
Què destacaria del període comprès entre 1999 i 2003?
El debat del PTI, que va ser molt important i profund. De fet, encara està a l'ordre del dia amb la seva revisió. Van ser quatre anys de molta feina, els més intensos.
Però abans va estar a l'oposició.
Sí, va coincidir que Joan Huguet va dimitir tot d'una com a president del Consell i el va rellevar Cristóbal Triay. Estar a l'oposició és una altra manera de ser-hi, de contribuir. Quan governes tens més satisfacció de veure què fas i més angoixa de veure coses a les que no arribes, però quan ets a l'oposició també pots contribuir amb idees o crítiques.
Amb la mà al cor, en què va fallar durant la seva gestió?
No haver comprat els quarters militars des Castell, és una cosa que crec que com a Consell vam fallar, era una decisió que haguérem pogut prendre. Per diferents motius no vam actuar amb rapidesa, crec que va ser una badada i ho hem d'admetre. També altres qüestions com s'Enclusa, que llavors ja es va plantejar, va quedar sense fer i encara estem igual.
L'Administració té fama de funcionar a un ritme lent.
Les coses que comencen fa 10 o 15 anys, quan veus que no es solucionen, no ja quan hi ets tu, sinó després, crea una sensació de que tot és molt lent. Vam posar en marxa els Plans d'Equipaments, amb les sales des Mercadal i Ferreries, veim com Es Mercadal fa molt que funciona, però Ferreries encara no està acabat.
Passem a la seva activitat política en l'àmbit municipal.
He fet tres mandats municipals a l'Ajuntament d'Alaior, el primer a l'oposició amb acords puntuals amb el PSOE, el segon en el govern amb els socialistes i aquests dos darrers anys a l'oposició governant el PP. Per tant, tenc una visió àmplia de les relacions que es donen en una institució.
Quan es va estrenar com a regidor?
A les eleccions de 2003. Era la primera vegada que a Alaior es rompia el bipartidisme, va entrar Esquerra Unida i ara també hi ha el PSM, el que representa més bé la diversitat i pluralitat d' Alaior. Sempre amb la consciència de què ets una força modesta, minoritària. Quan governes has de saber equilibrar les forces, jo mai me vaig sentir en mig de la balança, hi pot anar una persona de centre, però des de l'esquerra no et pots sentir en mig de la balança. També has de saber que el que fas, ho fas segons els vots obtinguts, tens un discurs que és minoritari.
Creu que aquesta presència seguirà essent minoritària?
Crec que ara avançarem molt pel que està passant i per la tendència electoral. Si tot va bé a les pròximes eleccions municipals hi tornarà haver representació municipal d'EM.
Com valora el seu pas per l'Ajuntament?
Els primers quatre anys van ser un temps perdut per una sèrie de circumstàncies que van impedir un acord de govern i es van fer acords puntuals. Del 2007 al 2011, en el govern amb el PSOE, vam impulsar la cultura i les infraestructures culturals i, per altra banda, la participació ciutadana en les presses de decisions.
Com veu el futur?
La sortida de la crisi econòmica sembla que justifica moltes decisions que es prenen i que no es justificarien per altres motius. Mai no saps si la crisi és la justificació del que és fa o, per contra, es fan les coses aprofitant la crisi. Jo més bé crec que és la segona qüestió, tant en l'àmbit municipal com insular. La línia de política cultural ha quedat completament abandonada, els responsables de cultura s'han rendit a l'hora de promocionar i invertir. No sé, per què s'han de gastar tants milions d'euros en rodones, si amb el cost d'una rodona tindríem política cultural per molts anys?
Avui tanca una etapa de la seva vida.
Avui deix la institució municipal. El compromís sempre és el mateix, l'exerceixes en un partit polític dins l'àmbit institucional o, com serà el meu cas, fent llibres d'exiliats, que també és una presa de compromís. No estic cremat de la política ni estic cansat, tenia un compromís d'acabar ara i ja està.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.