"Has d’engegar el cotxe mitja hora abans de marxar a la feina perquè es descongeli"

El seu al·lot va trobar feina com a provador lingüístic de videojocs a una empresa ubicada a un petit poble de la província canadenca de Quèbec, anomenat Sainte-Adèle, i la parella va decidir aprofitar l'avinentesa per fer realitat el seu somni de viure durant una temporada fora d'Espanya.

Janer va demanar un permís de feina obert per un any i, tres mesos després d'arribar al Canadà, va rebre una oferta per treballar també com a provadora de videojocs. La menorquina va començar a fer feina a Montreal, a uns 70 quilòmetres de Sainte-Adèle, fins que li van oferir un contracte a la mateixa empresa que la seva parella, anomenada Enzyme. Els dos es dediquen a revisar les traduccions dels jocs per evitar errors lingüístics o de funcionalitat.

L'aventura canadenca d'aquesta ferrerienca finalitzarà en menys d'un mes. Janer i el seu al·lot tenen previst tornar a Menorca per passar l'estiu el proper 4 de maig, tot i que la seva intenció es tornar a marxar a l'estranger a curt termini.

Va marxar per primera vegada a l'estranger gràcies al programa Erasmus, on va anar?
A Durhman, un poblet al nord-est d'Anglaterra. Només vaig estar allà durant tres mesos, però l'experiència va ser molt positiva. Tenia 19 anys, era molt jove. Sempre penso que ho hauria pogut aprofitar més, però cada cosa té el seu moment.

Què li va semblar la ciutat?
Durham és un poble petit amb molta vida universitària. Recordo que els estudiants només podíem sortir de festa entre setmana perquè els caps de setmana el poble era per a la gent d'allà i no ens podíem barrejar o acabava amb baralla. Al menys, això deien els estudiants anglesos. Jo, per si de cas, mai ho vaig provar! La catedral i el castell de Durham també són molt famosos i preciosos. De fet, en un dels menjadors del castell s'hi va rodar una escena de Harry Potter.

On s'allotjava?
Vivia a una casa típicament anglesa amb tres estudiants més que també venien de la Universitat Pompeu Fabra. La veritat és que diuen que és millor que visquis amb gent de fora per adaptar-te més ràpidament a la cultura. Jo vaig intentar aconseguir plaça a una residència d'estudiants per poder estar en contacte amb estudiants d'arreu del món, però era molt més car i com que només m'hi quedava tres mesos no tenia preferència.

Després va tornar a Barcelona per acabar la carrera...
Sí. Vaig seguir estudiant a Barcelona fins l'any 2008. En acabar la carrera vaig començar a cercar feina. Sempre m'havia fet ganes tornar a marxar a l'estranger des que vaig tornar de Durham, però és difícil fer aquest pas. A més, el 2009 em va oferir una beca de col·laboració amb un grup de recerca de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra. El grup es diu Observatori de Neologia i es dedica a analitzar les paraules noves que apareixen en l'ús, en català i castellà. Allà hi treballava 20 hores a la setmana. Més tard, cap a l'abril, em van oferir la feina de professora a la mateixa universitat i vaig compaginar les dues coses fins al desembre del 2012.

De què feia classes?
Feia classes als graus de Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades. La veritat és que me feia molt de respecte començar a fer classes perquè a mi me semblava que no estava preparada, tot just acabava de sortir de la universitat! Va ser tot un repte i he de dir que vaig aprendre molt tant de les persones amb qui treballa, com de mi mateixa. Va ser una gran oportunitat!

Però la idea de marxar a l'estranger mai va desaparèixer...
No. Era una idea que, tant al meu al·lot com a mi sempre ens havia rodat pel cap. Tot i així, costa fer el pas. Nosaltres teníem clar que volíem tenir feina abans de partir, per això ja feia temps que buscàvem. És un procés llarg, perds el compte dels currículums que envies cada dia i si et respon una empresa ja és molt. Per això, vam pensar que una opció era anar a Menorca i treballar com a traductors autònoms des d'allà mentre decidíem què fer o esperàvem a que sortís una oferta. De fet, havíem mirat pisos i tot, però al febrer, l'empresa Enzyme li va oferir al meu al·lot un contracte de feina d'un any com a provador lingüístic de videojocs a Quebec.

I va acceptar...
Sí. En un principi no descartàvem quedar-nos a un país europeu ja que és molt més fàcil moure't per Europa. De fet, un dia després que el meu al·lot hagués acceptat l'oferta de Quebec, jo en vaig rebre una per anar a Amsterdam. Però Quebec, la part francòfona del Canadà, a mi sempre m'havia estirat. Jo vaig estudiar anglès i francès a la universitat, de manera que Quebec semblava un bon lloc per millorar totes dues llengües. També vam pensar que trobar feina a Europa sempre serà més fàcil i, en canvi, al Canadà pot ser no tindríem mai més l'oportunitat, així que vam decidir aprofitar-la!

Quan van marxar?
Jo vaig marxar el dia 19 de maig de 2012. El meu al·lot va arribar al Canadà uns dies abans. L'empresa li va arreglar tots els papers i, fins i tot, li van pagar els bitllets d'anada i tornada i l'allotjament durant el primer mes. Jo vaig haver de demanar un permís de residència obert per un any. Tot i així, la documentació que demanen és bàsica, és barat i, tot i que les places ofertes per aconseguir aquest tipus de permís, són limitades, no vaig tenir cap tipus de problema per aconseguir-lo i el procés va ser molt ràpid, va durar un mes just.

Va haver d'esperar a tenir el permís per poder partir?
La veritat és que tenia tantes ganes que no vaig esperar a tenir el visat. Com que podia estar al Canadà fins a sis mesos com a turista i no sabia quant tardarien els papers, vaig comprar el bitllet. Abans de marxar, encara a l'aeroport de Barcelona, uns guardes de seguretat em van espantar una mica perquè em van dir que no em deixarien entrar al Canadà, que a la duana eren molt estrictes. Això m'ho van dir perquè quan viatges al Canadà com a turista necessites bitllet d'anada i tornada i jo no el tenia, però vaig pensar que no podia ser que em fessin tornar només per això!

Va pujar a l'avió de totes maneres?
Sí. Tot i que la conversa amb els guardes de seguretat em va fer estar encara més nerviosa durant tot el viatge. A l'avió vaig seure al costat d'una parella de quebequesos molt agradables i, en arribar a l'aeroport, tot va anar com una seda. No em van demanar més que el passaport. Dues setmanes després d'aterrar al Canadà em va arribar la documentació i per poder activar el permís de feina vaig haver d'anar a la frontera amb els Estats Units. Allà sí que em van interrogar durant una bona estona quan jo l'únic que volia era tornar a entrar al Canadà.

Com recorda les primeres setmanes a Sainte-Adèle?
Sempre és difícil al començament. Durant les primeres setmanes vaig cercar fis i feina. Amb el pis no vaig tenir problemes perquè a Sainte-Adèle estan bé i són més o menys econòmics. Cercar feina va ser més complicat. Sainte-Adèle es troba a uns 70 kilòmetres al nord de Montreal i, per tant, quedava massa enfora, i al poble em demanaven un nivell alt de francès. Va ser difícil arrancar el dia a dia, sense tenir una rutina, però com era estiu i el clima acompanyava, vaig trobar moltes coses per fer.

Sembla que l'idioma va ser un problema...
Com ja he dit, jo havia estudiat francès durant la carrera però quan sents els canadencs sembla que parlin xinès! L'accent és molt diferent al francès de França i tenen expressions molt seves. A Sainte-Adèle sempre sents parlar francès, mentre que a Montreal l'anglès és molt més present. El pots sentir pel carres i, fins i tot en alguns bars, els cambrers et saluden en francès i en anglès perquè tu contestis en l'idioma que vulguis.

Quant de temps va tardar en trobar feina?
Vaig arribar al maig o vaig trobar feina a l'agost. L'empresa es deia VMC Game Labs i em van contractar com a provadora lingüística de videojocs per a català i castellà. Allà vaig treballar fins al novembre, quan em va contractar l'empresa on treballa el meu al·lot, Enzyme.

En què consisteix la seva tasca?
El que fem és revisar les traduccions provant el videojoc. Hem de mirar que no hi hagi errors gramaticals, referències culturals incorrectes o inadequades o que el text aparegui correctament a la pantalla. Es tracta que el conjunt tingui sentit. A banda de revisar les traduccions, també fem la feina de provadores de funcionalitat, és la dir, comprovem la jugabilitat del joc, que estigui ben dissenyat o que no hi hagi problemes a l'hora de completar objectius. En definitiva, la nostra feina és assegurar-nos que l'usuari final rebrà un producte de bona qualitat, sense errors lingüístics o de funcionalitat.

Sembla divertit...
Sí. L'entorn és relaxat i no hi ha gaire pressió. A més, les persones que treballa en aquest sector són habitualment joves i, per tant, sempre hi ha un bon ambient. Això sí, quan portes tres mesos provant el mateix joc durant vuit hores diàries, acabes somniant amb ell i ja no és divertit. Hi ha projectes que poden arribar a durar un any! A més, aquest és un sector en què hi ha bastants ofertes de feina, tot i que no està gaire ben pagat. Per això, l'experiència ens vindrà molt bé.

Com és Sainte-Adèle?
És un poble de muntanya amb molt d'encant, té un riu i un llac, i és totalment nord-americà. Totes les cases són unifamiliars, de fusta, amb jardí o pati oberts. Només hi ha un parell de blocs d'apartaments. El fet que totes les cases siguin així fa que les distàncies siguin molt llargues. En realitat, gairebé mai no hi ha ningú caminant pel carrer, el poble està pensat per moure't amb cotxe, fins i tot hi ha carrers que no tenen voreres i de vegades sembla que la gent et mira estranyada quan et veuen passejant pel carrer. Una altra cosa que em fa gràcia de la ciutat és que només hi ha tres bars, mentre a Ferreries, on som la meitat d'habitants, n'hi ha més del doble! D'una altra banda, és curiós que, sent un poble tan petit, hi hagi tants europeus, però és que tots treballem a la mateixa empresa. En aquest sentit, hem fet amistat amb altres joves procedents d'Europa que es troben en la mateixa situació que nosaltres.

Ha conegut molts canadencs?
La veritat és que no he tingut l'oportunitat de conèixer a fons gaires canadencs, però la impressió que tinc és que, en general, són persones independents menys lligades a la seva família que nosaltres. Em sorprèn el fet que parlen molt entre ells, sempre intenten establir conversa a les cues del supermercat, a les parades d'autobús o si troben algú pel carrer.

Es troba a gust o li agradaria més viure a una ciutat més gran?
El fet de venir a viure a un poble era un repte també, perquè sembla que la ciutat sempre ofereix més alternatives, sobretot si ets estranger. Tot i així, no ho canviaria per res. De fet, crec que al final no depèn només del lloc on vas, sinó de les persones que coneixes allà. A Sainte-Adèle gaudim d'una vida tranquil·la i un paisatge espectacular. A l'estiu era ben verd, a la tardor va anar canviant de taronja a vermell i ara és completament blanc.

S'han acostumat a la neu?
A finals de desembre va nevar molt. Vam tenir dues tempestes de neu de 50 centímetres cada una i a dia d'avui encara neva. Al gener vam arribar a 31 graus sota zero! Jo creia que no hi havia diferència entre 10 i 31 graus sota zero, per a mi era simplement molt de fred. Ara sé que a 10 graus negatius encara pots estar bé a fora, però a 31 graus sota zero, el fred ja fa mal. La cara i el nas te'ls notes totalment congelats amb dos segons de ser a fora. El paisatge és preciós, però la neu no és gaire pràctica. Al matí has d'engegar el cotxe entre deu minuts i mitja hora abans d'anar a fer feina perquè es descongeli. A més, has de rascar el gel dels vidres, escombrar la neu que té a sobre o fer net el teu tros d'aparcament si no ha passat la màquina llevaneu per poder sortir. Així, t'has de llevar una mica abans per poder fer tot aquest ritual i arribar a l'hora a fer feina.

A quina zona del poble viuen?
Vivim a la part alta i tenim un supermercat i una pista de gel al costat que, a l'estiu, es converteix en una pista de bàsquet. L'empresa on treballem està a l'altra punta del poble i triguem uns 40 minuts a peu. El caminet per arribar-hi passa per devora el riu i és molt maco, però a l'hivern no fa gaires ganes baixar caminant perquè fa molt de fred. Pel poble hi passa un camí rural que durant l'estiu és ideal per passejar amb bicicleta o a peu i, a l'hivern, s'hi pot fer esquí de fons o excursions amb raquetes. També hi ha moltes pistes d'esquí, és una zona de muntanya i Sainte-Adèle i tots els pobles del voltant reben molts turistes durant la temporada d'hivern.

Quin tipus d'activitats practiquen en el seu temps lliure?
Les activitats d'estiu i d'hivern són bastant diferents. A l'estiu, vam organitzar moltes barbacoes amb companys de la feina, perquè tothom en té una al seu jardinet i s'havia d'aprofitar el bon temps. També anàvem a la platja del llac i fèiem excursions a parcs naturals. Aquí hi ha moltes zones protegides. A l'hivern, fem excursions amb raquetes i anem a patinar sobre el llac, que està completament gelat. Un dia també vam anar a jugar a hoquei sobre gel, però ens va resultar impossible patinar, portar el pal i conduir bola al mateix temps! Es necessita molta pràctica!

Sainte-Adèle està a prop de Montreal, visita sovint la ciutat?
La seu de l'empresa en la qual vaig treballar els primers mesos estava a Montreal i, per tant, cada dia anava a la ciutat. La veritat és que no era gens pràctic. Havia d'agafar l'autobús i el tren cada dia i trigava gairebé dues hores, de manera que només tenia temps de treballar i llegir durant els trajectes d'anada i tornada. Tot i així, vaig tenir l'oportunitat de conèixer una mica més la ciutat. Les zones que més em van agradar van ser el barri de Mont-royal i el Port Vell.

Què tenen d'especial?
Mont-royal està ple de les típiques cases amb les escales de cargol per fora i, per tant, és preciós passejar per allà. El barri es troba al turó que està al mig de la ciutat i per això es una zona molt verda, on hi ha molts parc. D'una altra banda, el Port vell és la part antiga de la ciutat i té molt d'encant. Hi ha una basílica, carreres empedrats i un riu enorme.

Ha aprofitat la seva estada al Canadà per conèixer altres ciutats del país?
Sí, i tant! Vam fer alguns viatges durant l'estiu, però el Canadà és molt gran així que encara ens queda molt país per descobrir. Hem visitat les ciutats de Toronto, Ottawa i Quebec. A més, vam aprofitar per anar a les Cascades del Niàgara, que són espectaculars! També vam fer un viatge de vuit hores en cotxe fins a l'Atlàntic per poder fer una excursió d'observació de balenes. Va valer molt la pena!

Quin dels llocs que ha visitat li ha agradat més?
Totes les ciutat del Canadà tenen el seu encant especial, però la impressió que tinc després de tots aquests mesos, és que és un país per viure-hi, més que per visitar. La sensació que tinc és que no viatges a Montreal o Vancouver per visitar monuments històrics o museus, com faries a Europa. Es tracta de passejar i descobrir el que et poden oferir les ciutats. També ho dic perquè el paisatge, les activitats i l'ambient canvien molt d'una estació a l'altra i és molt interessant poder viure cada època per poder apreciar l'encant de cada una d'elles. De la zona més propera a Sainte-Adèle, recomanaria visitar un poble que està al costat i s'anomena Sainte-Saveur. Després, hi ha un poble molt turístic que també és maco i és molt famós, que es diu Mont-Tremblant.

Quan tenen previst tornar a Espanya?
La veritat és que molt prest. El proper 4 de maig tornam a Menorca per passar l'estiu i, de moment, no tenim clar si volem establir-nos definitivament a Menorca o provar sort a un altre país. Així com estan les coses, veig difícil que puguem trobar feina, però mai es sap. Per ara, no descartam trobar a marxar a l'estranger. Això sí, més a prop! En un futur ens agradaria viure a Menorca, però ara també ens fa il·lusió viatjar una mica més. La veritat és que durant aquest any al Canadà he trobat a faltar molt la família, els amics i la mar. Aquí tenen molts rius i llacs, però no és el mateix. He enyorat l'olor i l'oratge de la mar i també les festes de Sant Bartomeu. El passat estiu va ser el primer any que no vaig estar i espero que sigui el darrer!

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info