"Vaig marxar amb una mà davant i l’altra darrere; ara ho prepararia una mica més"

Una oferta de feina la va empènyer fins a Londres, on va arribar al maig de l'any passat, aquest cop, sense companyia. La ciutadellenca treballa des de llavors al St Thomas Hospital, un centre de referència situat al centre de la ciutat, just davant del Big Ben. Tot i així, Anglada tornarà a Menorca el proper mes de maig per treballar de nou com a infermera durant l'estiu i, cap a l'octubre, té previst marxar de nou cap a una destinació encara per decidir.

Per què es va decantar per estudiar Infermeria?
La veritat és que la meva idea inicial era fer la carrera de Medicina, però la nota per entrar era molt alta i, dins la rama de la Sanitat, estudiar Infermeria era el que em feia més ganes, tot i que no tenia clar si m'agradaria. Va ser tota una gran sorpresa descobrir amb el temps que no podria treballar d'una altra cosa!

Va trobar feina en acabar la carrera?
Sí! L'estiu després d'acabar Infermeria vaig treballar a la Clínica Juaneda de Menorca. A l'octubre vaig tornar cap a Barcelona de nou, ja que volia seguir ampliant les meves oportunitats i experiència. Vaig trobar feina al servei de Pediatria i Neonatologia del Capio Hospital General de Catalunya.

Quant de temps va treballar allà?
Fins a l'estiu, quan vaig decidir tornar un altre cop a Menorca per passar la temporada d'estiu. Cap a l'octubre ja vaig marxar cap a Bristol.

Com va sorgir aquesta oportunitat?
Marxar a l'estranger era un dels meus somnis, una d'aquelles coses que pensava que havia de fer en algun moment de la meva vida. Volia millorar el meu anglès i, amb un any d'experiència com a infermera, vaig decidir partir.

Va ser una decisió complicada?
La veritat és que en marxar amb una amiga de la universitat, na Laia, tot va resultar més fàcil. Tot i així, vam partir amb una mà davant i l'altra darrere. L'únic que teníem eren els papers de convalidació del títol. Si ara hagués de tornar a marxar potser ho prepararia una mica més, tot i que el fet d'anar construint el que volíem dia a dia també va ser molt divertit.

Com recorda el dia de la seva arribada a Bristol?
Estava molt emocionada i, al mateix temps, nerviosa. Tenia un nivell mig d'anglès, l'idioma sempre se m'havia donat bé, però tot i així en un primer moment va ser una mica complicat, sobretot a l'hora d'obrir un compte bancari o llogar el pis en el qual vam viure. Són situacions amb vocabulari específic en les quals has de firmar papers. Això sempre fa respecte!

On es va allotjar durant les primeres setmanes?
Durant les dues primeres setmanes vam viure amb una família anglesa on també s'allotjaven altres estudiants de diferents parts del món. Va ser una gran experiència que sempre recordaré! Mentrestant, vam cercar un pis. Finalment, en vam llogar un que es trobava a un barri anomenat Leigh Woods, al costat de Clifton, just passat el Suspension Bridge, un dels emblemes de la ciutat. La veritat és que ens vam arribar a avorrir de travessar el pont!

Va dur a terme qualque curs d'anglès?
Sí. Durant les dues setmanes en què vam viure amb la família anglesa vam anar a classes per perfeccionar l'idioma. Una vegada ens vam traslladar al pis ens vam apuntar a una escola d'anglès més econòmica. Ens vam adonar que, per treballar com a infermeres, el nostre nivell havia de ser molt més elevat.

Li va resultar fàcil trobar feina?
La veritat és que pensava que seria més fàcil del que va ser, però també crec que va ser per la nostra falta d'organització, ja que abans de partir no ens havíem mirat res. A més, a l'hora de cercar feina, a Anglaterra tot funciona a partir d'una agència. A Espanya no hi estem acostumats i, per això, en un primer moment teníem por que ens prenguessin el pèl. Tot i així, una vegada ens hi vam apuntar, tot va anar molt ràpid.

On va treballar?
Principalment vaig estar treballant a una residència per a gent gran durant el torn de nit. M'encarregava de donar la medicació als pacients i, a primera hora del matí, també ajudava les auxiliars d'infermeria en les tasques d'higiene dels pacients amb més dificultats. Durant la meva estada a Bristol vaig estar també en algunes residències de salut mental.

Va viure a Bristol durant set mesos. Què li va semblar la ciutat?
Em va agradar molt. És una ciutat amb molta vida, degut especialment a la University of the West Englant, que acull molta joventut. Tot i així, també té un cert aire de poble. Això em va permetre conèixer millor els britànics. La ciutat és molt agradable: té un riu que arriba al centre i allà trobes de tot. A més, és bastant fàcil moure't arreu amb el transport públic i hi ha moltes zones verdes. Tot i així, aquesta és una constant a totes les ciutats angleses.

Per què es va traslladar a Londres?
Em van oferir un lloc de feina millor al St Thomas Hospital, un dels centre públics més importants de Londres que es troba al centre de la ciutat, just davant del Big Ben. En aquest cas, vaig arribar sola a Londres. El fet d'haver viscut l'experiència a Bristol amb la meva companya d'universitat va ser una gran sort. No vaig tenir gaires moments dolents durant els set mesos en què vaig ser a Bristol, sinó més aviat al contrari. Érem un suport l'una per l'altra. Per contra, em va costar una mica més adaptar-me a Londres. Van ser molts canvis de cop.

Ho va aconseguir?
Sí. El que més m'ha costat és habituar-me al clima. L'estiu passat el vaig passar a Londres i es va fer dur. Els meus amics i familiars eren a la platja mentre el temps aquí era més aviat primaveral. També em va resultar complicat adaptar-me al fet que es faci fosc molt prest. A vegades, em tocava anar a dinar a les 16 hores a la feina i ja era fosc. Ja no sabia si estava dinant o sopant! És difícil d'assimilar!

Hi ha qualque costum que encara avui li cridi l'atenció?
Em sorprèn el fet que sempre trobes algú pel carrer en màniga curta o pantalons curts encara que faci un fred espantós, així com també veure persones menjant a qualsevol hora i per tot. Fins i tot mentre caminen o asseguts a qualque banc o parc. També el costum de quedar cap a les 18 hores per anar a sopar o prendre alguna cosa encara em sobta.

Va notar molta diferència entre Bristol i Londres?
Sí! Londres no es pot comparar amb cap altra ciutat. És immensa! Jo pensava que havent viscut a Barcelona no em resultaria difícil, però Barcelona no és ni una quarta part del que és Londres. Aquí cada dia pots conèixer llocs nous i hi ha moltíssimes coses per fer. Com ja he dit, Bristol em va permetre descobrir la gent britànica des de dins i, en canvi, Londres és una ciutat multicultural, on cada dia pots anar a un lloc que no has visitat mai. En aquest sentit, es podria dir que estan més europeïtzats.

A quina zona viu?
Visc a una casa que pertany a l'agència amb la qual treballo. Estic a una zona anomenada Bermondsey, que pertany al barri de Southwark, situat al sud-est de la ciutat. El pis està molt ben comunicat, només tardo 30 minuts amb autobús per anar a treballar. Pot semblar molt, però a Londres és poquíssim. Comparteixo pis amb una noia hawaiana i una altra australiana, que també treballen per a la mateixa agència.

Quines tasques porta a terme al St Thomas Hospital?
Estic a la planta aguda de Medicina General. Fer d'infermera és més o menys el mateix a qualsevol centre, però en aquest en concret es preocupen molt pels serveis socials i, per tant, fem feina conjuntament amb els treballadors socials i fisioterapeutes per tal que, quan els pacients arribin a casa seva, no es trobin amb problemes per dur a terme les activitats quotidianes.

Està satisfeta en l'àmbit laboral?
Sí. Treballar al St Thomas Hospital és una gran experiència. És un centre de referència i, per tant, tot està molt organitzat. A més, he pogut tractar pacients amb malalties rares que no sabia ni que existien. El fet de treballar a aquest hospital també m'ha donat l'oportunitat de conèixer i treballar amb persones de tot arreu. Tinc companyes de Jamaica, Nigèria, Kosovo i, fins i tot, Filipines.

Ha fet amistats amb els companys de feina?
Sí! He conegut molta gent des que vaig arribar, però els que puc considerar amics són els companys de feina més joves, així com també les noies amb les quals comparteixo el pis. Gràcies a tots ells la meva experiència a Londres ha estat genial!

Quines activitats porta a terme durant el seu temps lliure?
Intento aprofitar per conèixer Londres o fins i tot per viatjar a altres ciutats d'Anglaterra. Recomanaria especialment visitar els llocs emblemàtics de la capital britànica com Buckingham Palace o passejar des del Big Ben passant pel London Eye fins al Tower Bridge. N'hi ha un bon tros, però val la pena! També m'agrada molt el mercat de Pettitcoat, que no és tan conegut com els típics Candem o Portobello, i perdre'm pels carrers propers a Covent Garden.

Ha millorat el seu anglès des que va arribar a Anglaterra?
Sí, moltíssim. Vaig notar aquesta millora en arribar sola a Londres i em vaig veure obligada a parlar anglès tant si volia com si no tot el temps. Em fa molta gràcia perquè la gent no sap d'on és el meu accent degut al fet que les meves millors amigues aquí són dues americanes, dues australianes i dues britàniques!

Què defineix els anglesos?
Crec que són grans persones, crítics amb ells mateixos. M'encanta veure com amb quatre dies de sol fan més coses que els menorquins durant tot un estiu. Tot i així, hi ha diferència entre la gent de Bristol i la de Londres. D'alguna manera, el fet de ser una capital fa que la gent sigui una mica més freda. Per posar un exemple, a Bristol tothom respecta els conductors dels autobusos, els saluden en entrar i li donen les gràcies en sortir. A Londres això no passa!

Quan finalitza la seva estada a la capital britànica?
Tinc previst tornar a Menorca aquest proper mes de maig. Tinc moltes ganes de passar un estiu de veritat i gaudir de les petites coses. A més, tinc la sort de poder tornar a treballar a la Clínica Menorca durant la temporada. A l'octubre, ja veurem. Potser m'agradaria partir cap a Austràlia, ja que he conegut moltes persones d'allà. De moment, no em sento preparada per instal·lar-me de nou a Menorca definitivament. En aquesta línia, la crisi també fa difícil plantejar-se la possibilitat de tornar, perquè trobar feina és complicat.

Ara que està a punt de tancar aquesta etapa, s'han complert les seves expectatives ?
Sí, i fins i tot les he superat! Fins i tot em sento una mica trista ara que he decidit tornar a Menorca per l'estiu.