"Ara podem tornar perquè vam decidir acabar a temps"

Com van anar els concerts a Salt?
CRIS - Fou un bon retrobament. Vam patir en certs moments l'impacte emocional, però el vam gestionar bé.
FLY - Fou una pujada d'adrenalina molt forta que havíem de controlar per no desbocar-nos.
TITI - La gent va ajudar molt, hi havia una gran entrega des del començament.
CRIS - Era com si fóssim enmig del Caragol des Born i no toquéssim enterra.
XARLI - Es notava que la gent tenia nostàlgia i també nirvis.

Han estat deu anys d'espera...
FLY - El públic estava ansiós, hi havia moltes ganes de sentir-nos.

Us va costar molt treure-us el rovell de deu anys sense tocar junts?
CRIS - Crec que no. Vam plantejar el repte del retrobament amb prou temps com per preveure que ens costaria una mica. És cert que anar en velo no s'oblida mai, però una cosa és anar a fer un passeig i l'altra fer una carrera intensa. Ho hem fet bé, i amb un músic, en Toni Pastor, que és damunt l'escenari durant els concerts i ens fa d'entrenador. Ens vam plantejar tornar-nos a mirar les cançons d'una altra manera. No es tractava només de fer el que fèiem llavors, sinó també de donar-li una altra dimensió.

De totes formes, d'una manera o altra tots seguíeu vinculats amb la música.
RICARD - Hi he seguit lligat, sí, però m'he de cercar la vida igualment amb altres coses. Viure de la música és molt complicat.

És més complicat viure de la música ara que 22 anys enrere, quan vau partir de Menorca?
FLY - Crec que sí és més complicat. El món musical d'ara és com una selva.
CRIS - Sí, però abans també era difícil. Vam començar amb molta il·lusió, i la il·lusió és molt important. Va ser clau a l'hora de partir de Menorca.

Quan vareu decidir deixar Menorca i provar sort a Catalunya, éreu uns visionaris o uns temeraris?
SENTE - Uns aventurers.
CRIS - I una mica utòpics.
FLY - Érem innocents. Vam creure que el nostre somni es podia fer realitat. Tots cinc vam estar-hi d'acord, tot i que alguns ja tenien una certa edat.
SENTE - El més important és creure en allò que fas, tenir clar que el teu projecte és vàlid i lluitar per ell. Vam tenir molts moments delicats, que no sabíem si superaríem, però creure en allò que fèiem ens va ajudar.
XARLI - Ens vam dedicar completament a la música, a fer feina de músic.
Anàveu a viure la música i a viure de la música.
CRIS - I també viure amb la música.
TITI - Estàvem completament concentrats en la música.

I ara que han passat els anys, creieu que estar tant pendents de la música, sense res més, fou bo?
XARLI - Quan comences un projecte t'hi has de dedicar al cent per cent.
CRIS - I has de saber gestionar-ho, i tal vegada noltros no ho vam saber fer. Però clar, no estàvem en condicions de prendre'ns un any sabàtic, quan tal vegada l'hauríem d'haver fet. El nostre objectiu era que el grup havia de sortir cap endavant fos com fos.
XARLI - No teníem cap altre ingrés fora de la música, i ho havíem de donar tot.

No es pot fer una entrevista als Ja t'ho Diré retrobats sense demanar-vos els motius de la vostra separació fa deu anys.
SENTE - Per coherència amb noltros mateixos. Teníem una dinàmica molt intensa, deu anys seguits amb la música i el grup al cap, i arribaren altres projectes. Vam trobar el moment ideal per aturar. De fet, vam fer un any sabàtic abans de dir adéu.

Com allò que diuen les parelles, donar-se un temps per reflexionar...
FLY - Sí, era com un matrimoni, que pot acabar molt malament o et pots prendre un espai per pensar si tornes o no. Ara podem tornar perquè vam decidir acabar a temps.
XARLI - Va passar aquest any, ens vam trobar i vam pensar que era el moment de prendre una decisió. Era el moment de caminar cadascú el seu camí.
SENTE - Fou una cosa natural, i vam decidir dir adéu amb uns quants concerts de comiat.

Hi ha grups que desapareixen i la seva música s'oblida. En canvi, la música dels Ja t'ho Diré sempre ha estat surant per Ciutadella i Menorca. Com ho heu aconseguit?
SENTE - Hem tingut la sort que una sèrie de cançons nostres s'han mantingut vives tot i que el grup no seguia.
CRIS - Quan els menorquins anam a viure a fora, ens trobam i ens unim. I la música dels Ja t'ho Diré estava present a molts pisos d'estudiants, i fou una mica la banda sonora de l'experiència de molts menorquins fora de l'Illa. Circulaven còpies de còpies, i a moltes festes sonaven les nostres cançons. L'època d'estudiant sempre la recordes molt, i la nostra música hi era present.
TITI - A més, érem dels pocs grups que teníem un repertori propi.
Després de tants anys amb la vostra música encara sonant, amb un retrobament d'èxit...

Sentiu que heu triomfat?.
CRIS - Ens sentim realitzats.
FLY - És una realització personal, haver pogut fer allò que volies fer. Una sensació molt agradable que no només a Menorca et reconeguin, sinó també a altres terres com Girona. És molt plaent que una generació hagi crescut amb les nostres cançons, o que hi hagi qui s'hi enganxa ara i ens escolta per primera vegada. Revivim aquells moments amb una gran intensitat.
CRIS - Girona era una aventura quan vam partir, com una sèrie de televisió: Cinc joves menorquins que se'n van a viure de la música.

Què us digueren a les vostres cases quan, 22 anys enrere, els vau dir que partíeu de Menorca per anar a viure de la música?
CRIS - La meva mare va dubtar més, però el meu pare em va dir "vola".
SETE - El recolzament de totes les nostres famílies fou total. A les mares els costava més, sobretot si ja teníem una feina segura.
TITI - També sabien que si no ens anava bé, tornaríem.
FLY - Tal vegada és que ja pensaven que tornaríem prest...
CRIS - Hi havia molta gent que creia que tornaríem tot d'una...
FLY - De fet, encara no hem tornat!

Hi ha grups que triomfen no per la seva música, sinó pel màrqueting, la promoció, etc. En el cas dels Ja t'ho Diré, sembla que anà a l'inrevés. Funcionareu tot i no tenir aquest suport.
CRIS - Vam començar sense tenir ni idea de tot aquest món del màrqueting i de la promoció, i amb el temps vam aprendre que era necessari i també forma part de la música. Per tant, al tercer disc vam agafar el control de quasi tot aquest tema. Volíem una promoció molt determinada.
FLY - És evident, però, que has de tenir un bon material que doni suport a tota aquesta promoció.
CRIS - Han d'haver-hi bones cançons, però a més hi ha d'haver màrqueting i promoció.
FLY - I a l'inrevés també, si tens una bona estructura de promoció, has de tenir bones cançons per promocionar.
TITI - Amb males cançons pots tenir èxit, però no aguantaràs molt temps.
XARLI - De fet, durant la moguda del rock català, hi havia gent que s'hi apuntava sense pràcticament cap material. Cal dir que noltros ja a Menorca assajàvem cinc dies a la setmana.
CRIS - Hi ha qui va a pescar, qui va a cercar esclatassangs, idò noltros anàvem a fer música al local del carrer Sud, a Ciutadella. Açò volia dir estar constantment damunt les cançons, una feina molta intensa i moltes hores darrera. També havíem agafat rodatge de concerts. Tot tipus de concerts, però, a tot tipus de locals. Qui no tocava era perquè no volia, perquè una cosa era fer un concert i l'altra fer un concert i cobrar. Quan comences, el més important és el directe.
SENTE - La prioritat han de ser els concerts.
TITI - Els músics i tècnics d'ara estan molt més formats, han anat a escoles...

Voltros no havíeu passat per cap escola musical.
FLY - Cap, som totalment autodidactes.
CRIS - A Catalunya hi havia una mica més de circuit, però tampoc no massa cosa, res comparable a França.
TITI - Quan anàvem a França a sonar era una altra cosa, els locals, els tècnics, el públic... tot estava més preparat.
CRIS - És que a França hi ha lleis que protegeixen la música. Des de fa uns quants anys tenen un decàleg de com ha de funcionar la música en directe, seguretat social, sous, percentatges de música en francès a les ràdios... Açò es tradueix en una escena musical molt palpable. Allà la música és cultura.

I aquí la música no és cultura?
CRIS - Aquí no. Quina cultura paga un 21 per cent d'IVA?
FLY - Aquí és a l'inrevés. En comptes d'ajudar a la cultura, volen recaptar a través de la cultura.
CRIS - A les escoles, l'assignatura de música és secundària, tot i ser un llenguatge universal que estimula la creativitat.

Han quedat cançons dels Ja t'ho Diré dins el calaix?
CRIS - Moltes!

I algun dia sortiran a la llum pública?
TITI - Açò no se sap mai. L'altre dia estàvem xerrant en Fly, en Xarli i jo amb unes altres persones amb qui volem muntar un grup, i vam començar a recordar cançons que no havíem sonat, i en van sortir moltes.

Per què l'opció de fer un nou disc està descartada, no?
FLY - El més sincer amb noltros mateixos i amb aquest retrobament puntual era fer precisament el que estem fent, uns quants concerts per reviure tota aquella química que vam viure i donar-nos el gust de xalar i viure el moment.
XARLI - És que a més, cadascú té la seva vida muntada.
TITI - Un disc vol dir molta feina, i supera el concepte d'un retrobament.
SENTE - Seria una feina molt diferent.

I no podria passar que una vegada fets aquests concerts i recuperada la química, hi hagués ganes de més, que aquest plaer creés addicció?
CRIS - Pot ser que sí, però ara mateix encara esteim amb els concerts.
FLY - Si ho haguéssim de comparar amb les drogues, podríem dir que quan ets adult prens les drogues d'una manera més controlada, només en moments puntuals en els quals et puguin ajudar. I fins i tot arriba un moment que ja tampoc no les necessites.
SENTE - Ens ho esteim passant beníssim, però açò té una durada limitada.
Durant una època vau ser la referència clara de la música menorquina. Avui dia trobau a faltar alguna referència similar en el panorama musical?
SENTE - A Menorca hi ha músics boníssims, i projectes molt bons.
CRIS - Hi ha moviment musical, però el moment és molt complicat. Noltros també vam començar en un àmbit molt local i vam arribar on vam arribar.
FLY - Noltros teníem les cançons i vam decidir partir cap a la Península avam què passava. Açò nostre va ser molt dràstic.