Enguany es compliran deu santjoans que Juanlu Gelabert és el fabioler del matí. Recorda que un mes abans del Sant Joan de 2004 li van comunicar que havia de ser fabioler i es va haver d'espavilar en trobar fabiols i aprendre a sonar, en un moment feliç en que acabava de néixer la seva primera filla Roser. En Damià Bosch li va fer el primer, però després en Juanlu, a través del seu cosí Xavi Camps, va conèixer en Pedro Marquès Casasnovas, llavors mecànic ajustador a Can Valera. Des d'aquell Sant Joan de 2004 cada any el fabioler del matí treu els fabiols que ell li construeix de forma artesanal.
Pedro Marquès era petit i ja sonava el fabiol. Tenia 18 anys i ja feia aquest senzill instrument tan festiu i potent fet d'una canya. És autodidacta i enamorat de Sant Joan, i amb molta dedicació i perfeccionisme ha aconseguit ser un vertader expert i artesà dels fabiols. Cull les canyes de l'hort del seu pare, Bosco Marquès, el mes de febrer i el mes de juny. El procés per construir l'instrument santjoaner de tres forats li du tot un matí de feina. Per a ell cada fabiol és com un fill amb personalitat pròpia i per açò no en vol fer per vendre. "Vaig començar que els feia per gust, però conèixer el fabioler ha estat un estímul per cada vegada fer-los millor. No m'agrada fer fabiols que no me sonin bé, sinó els esquerd", explica.
En Pedro ja ha entregat cinc nous fabiols a en Juanlu per enguany. "Amb un fabiol no t'hi pots casar, és el consell que li don, que no s'acostumi mai a un tot sol, tot i que en pugui tenir algun de preferit", diu. I així ho fa en Juanlu. Ahir capvespre els dos es van trobar a la cotxeria de'n Pedro per provar els sons dels nous fabiols i trobar la personalitat sonora de cada un. Fins i tot, en Pedro s'ha descarregat una aplicació al mòbil amb la que gradua les notes mentre en Juanlu prova el tambor i el fabiol.
El fabioler del matí afirma que amb en Pedro ha trobat el millor artesà de fabiols i afinador, i bons consells. Però és amb la seva esposa, Pili Marquès Faner, amb qui finalment decideix quins fabiols sonarà cada any. Ella toca la flauta travessera i en Juanlu ha estudiat solfeig. Amb l'oïda d'ella, abans dels Dia des Be, trien els que treurà.
"Un bon fabiol ha de sonar amb melodia, ha de tenir un so net i el que el sona ha de prendre gust i no passar pena", diu en Pedro. En Juanlu, quan surt, en du 5 o 6 dins les butxaques de la levita. Pel replec n'empra un de més agut i pel caragol canvia. Als Jocs des Pla del matí encara utilitza un que va emprar el 2005 i que també sona a la Missa de Caixers.
En Pedro, que li agrada seguir els actes del matí, s'emociona quan sent el so dels seus fabiols. Per al fabioler els moments de major emoció són el primer toc, el replec i la Missa de Caixers. Es nota que els dos tenen sintonia i, gràcies als fabiols de Sant Joan, no sols comparteixen un interès comú sinó que també ha nascut una excel·lent amistat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.