La presència de grans blocs dipositats a la costa menorquina ha despertat la curiositat dels científics. Però d'on surten aquestes enormes pedres? Un equip de recerca ha iniciat un estudi per determinar la incidència de les tempestes i tsunamis com a possible causa de la presència d'aquests enormes blocs a la costa. Per exemple, a la costa sur de Ciutadella i de Maó es troben bons casos de blocs traslladats per temporals sobre infraestructures i, fins i tot, cases. Els punts litorals que presenten presència de blocs dipositats a la costa registren més moviments i major dinamisme del que inicialment creien els científics que han iniciat aquest estudi.
També s'han detectat caigudes de blocs d'ordre mètric a la costa nord, concretament a diferents promontoris de l'Illa associats a penya-segats complexos que interessen als científics.Aquests exemples de dinàmica litoral són l'objecte d'estudi d'una segona campanya de recerca iniciada per científics de la UIB, Biogeomed, la Universitat de Barcelona i la consultora Qu4tre amb l'objectiu de classificar i determinar els processos que donen lloc a l'erosió i sedimentació dels penya-segats de Menorca i les seves petites illes associades.
El coordinador del projecte és el doctor en Geografia, Francesc Xavier Roig i Munar.L'estudi s'inicià a partir del desconeixement de la costa rocosa de Menorca en relació a altres illes del Mediterrani, que es configura com un treball de tesi doctoral en geodinàmica litoral. "Hem observat una gran diversitat de processos al llarg de 8 trams de costa que hem classificat durant aquests darrers sis mesos", afirma el científic. "Hem observat un fort dinamisme del qual fins ara no érem conscients, amb l'ajuda d'un mostreig de 125 enquestes a pescadors professionals i recreatius que ens han identificat llocs de caigudes de blocs al llarg de tot el litoral de l'Illa, informació oral molt important per la nostra partida inicial de la investigació", recalca.Sobre els casos concrets d'alteració del perfil litoral, els científics encara no tenen dades que determinin la incidència de les tempestes, tot i que en les darreres dècades s'han produït bons exemples a la costa d'Artrutx, Cala Blanca i Alcalfar.
L'interès científic de l'estudi rau en el coneixement "de processos i formes que fins ara han passat força desapercebuts per la població i, fins i tot, per la comunitat científica, centrada en les platges i el medi marí", afirma. Aquesta setmana ha començat la segona campanya de camp d'un projecte d'un durada de dos anys i mig d'investigació. "Estudiarem tot el litoral de l'Illa amb 8 unitats diferencials, i dues illes de mostreig que seran l'Illa de l'Aire i l'Illa d'en Colom. Els estudis seran comparats amb altres indrets del Mediterrani, com Mallorca, Formentera, Eivissa, Còrsega i Cerdenya.
Alguns indrets de l'Illa seran sotmesos a la instal·lació de diferents trampes de captures de sediment al llarg de 6 campanyes, fet que ens permetrà observar processos erosius en diferents tipus de costa", comenta Roig.La singularitat de la costa rocosa menorquina és que presenta dues unitats geològiques força diferencials que determinen gran varietat de processos geomorfològics, "fet que ens permet comparar amb altres illes del Mediterrani, així com apreciar una exposició directa de part de la costa sud a fenòmens de tsunamis". Assegura que els menorquins hem de prendre consciència del dinamisme del medi rocós litoral. "La costa no és estàtica, això es veu molt clar amb la quantitat de 'blancs', com els defineixen els pescadors, al llarg de la costa rocosa i corresponen a caigudes de blocs de forma natural", diu. I sobre la preservació dels penyals assegura que "és simplement deixar actuar la natura, hem de conviure amb un procés dinàmic, lent, però continuat".
També el canvi climàtic pot tenir incidència en la morfologia de la línia rocosa de la costa. "Evidentment, el canvi climàtic és una realitat i possiblement afectarà de forma erosiva a aquestes morfologies dels penya-segats i penyals de Menorca", indica el científic.Cada vegada més coneixedor d'aquest medi, Roig i Munar destaca el potencial dels penya-segats com a patrimoni natural "que s'ha de tenir en compte amb seny, els utilitzem més del que ens pensem, però no som conscients, ni usuaris, ni empresaris, del seu ús i aprofitament". Precisament, apunta que la gent quan passeja pel litoral "només cerca platges d'arenes blanques, corresponents al producte litoral de l'Illa, i alguns cerquen aquelles postes de sol associades als penya-segats. O bé els que visiten els fars de l'Illa, que també estan sobre penya-segats. El que passa és que els penyals, tot i representar el 80 per cent del litoral de l'Illa, estan oblidats".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.