El fester del vespre de Sant Joan va ser ahir més ben rebut que mai. Al seu vessant tradicional, simbòlic, festiu, es va sumar ahir la seva utilitat, la caloreta que el foc desprenia en un vespre més fred del que acostuma a ser habitual aquestes dates, i al costat del mar, tot plegat un temps que demanava més mànigues llargues que estirants, encara que sense fer-se exagerat, només feia fregar braços.
La festa al port de Maó va ser animada, amb presència de nombrosos veïns, sobre tot famílies amb al·lots, i un bon assortit d'activitats. Sant Climent i Llucmaçanes van celebrar també aquesta nit especial amb flames.
A mitja tarda, passades les sis, començava a haver moviment davant el parc Rochina quan va aparèixer una desena de cavalls i cavallers, més un poni, que es dirigien en qualcada a l'ermita de Sant Joan des Vergers, on van gaudir, ben acompanyats, d'una bona bereneta.
Devora el mar es començaven a preparar les canyes verdes a càrrec dels especialistes del Club de Jubilats del Carrer Vassallo, canyes que eren ben ornamentades i que després es lliurarien als infants. No hi faltaven les llaminadures.
A les 18.15 hores havia de començar l'exhibició de motos aquàtiques, però la programació es va veure alterada per la presència d'un creuer que no frissava de partir. Ja eren més de les set quan mitja dotzena de màquines van desplegar cortines d'escuma sobre l'aigua a alta velocitat.
Una mica més van trigar els infants a qualcar a les peces pneumàtiques que les motos estiraven, una altra demora atribuïble a algun desajust organitzatiu que va fer que el bany fos encara una mica més fred. Si ja s'havia de ser valent per afrontar el repte, l'absència de calor estival va incrementar el mèrit dels joves. Algun, més prudent, demanava al seu conductor que anés poc a poc.
El cel era gris i fins i tot es temia pluja. Però la festa no va parar. El ball inicial d'un gegant per rompre el gel va donar pas als inquiets Auba i Miquel, que junts són Esportart, i que des de l'escenari van fer ballar petits i grans. Les coreografies proposades van avançar a la tarda els ritmes d'actualitat, o que un dia ho van ser, que solen sonar a aquest mateix indret de la ciutat de matinada. Pocs es van poder resistir a moure algun múscul al ritme d'aquests dos inesgotables engrescadors.
I d'aquí al riure, sense renunciar al ball, amb el Gran Pepot, en aquesta ocasió un home primitiu amb nas vermell i decorat talaiòtic que va tenir ben entretinguts els presents mentre no arribava l'esperada hora del fester. En va fer una introducció amb uns jocs de malabars amb foc, mentre el sol ja s'acomiadava i guaitava la nit. Les seves coreografies van ser seguides per un aula de ratio desmesurada.
Se'n va anar la claror i va arribar l'hora del fester, la sentència dels quatre bujots que el presidien, procedents la majoria de centres escolars del municipi. A les 21.40 hores un bomber va invertir la seva funció i va prendre foc a la muntanya de llenya i canyes. Li va costar una mica partir però un cop en marxa es va convertir en el que tothom, des de sempre, espera veure un vespre de Sant Joan.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.