Un mar de gent. La plaça de la Catedral i carrers dels voltants van quedar atapeïts de multitud, amb la il·lusió de poder assistir i sentir el primer toc de tambor i fabiol - Javier

Un mar de gent. La plaça de la Catedral i carrers dels voltants van quedar atapeïts de multitud, amb la il·lusió de poder assistir i sentir el primer toc de tambor i fabiol - Javier

Laura BañónCiutadella24/06/13 0:00
TW
0

A les dues en punt, el so del tambor i el fabiol esclatà a les escales de la Casa de Olivar i va encendre les festes de Sant Joan. El fabioler, Sebastià Salort, demanà permís al caixer senyor substitut, Simón Carlos de Olivar Vivó, per a poder iniciar el replec. En sentir el primer toc les milers de persones concentrades a la plaça de la Catedral esclataren en una gran ovació, mescla d'alegria i emoció. Quan el fabioler era a punt de baixar les escales, en un gest espontani, el caixer noble l'abraçà i els dos es fusionaren en una sentida abraçada.

Era el punt culminant de l'ebullició festiva, que de fet, començà molt abans. Encara hi mancava més d'una hora per a les dues quan s'obriren les portes de la Casa de Olivar. Tothom volia ser a primera fila a l'entrada del casat. En onades, la multitud poc a poc aconseguí que l'entrada quedàs més atapeïda que mai. Però encara hi quedava temps per a sentir el primer toc. La gentada començà a entonar cançons, mentre la calor feia bullir l'ambient. "Sií, sí, Sant Joan es viu així", "Es gin amb llimonada no és pomada", "Som de Ciutadella, som collunuts" i "No fa calor, no fa calor!" van ser els cants que ressonaren. Entretant, el caixer noble va estar acompanyat pel seu fill, José Manuel de 8 anys (a qui no amollà la mà), la seva filla Blanca, la seva esposa Esperança, i la resta de la família més propera.

Mentre l'espera es feia llarga, un jove va haver de ser evacuat per una baixada de tensió. Feia molta calor i la gernació que omplia la plaça de la Catedral, estava exposada a l'inclement sol de juny.

Hi quedaven pocs minuts pel primer toc, quan el fabioler va aparèixer per l'entrada del casat. Va ser més fàcil l'arribada que la sortida. Per anar-se'n va tenir més difícil obrir-se camí.

Tot i la massificació de l'acte, els serveis d'emergència només van haver d'atendre dues úniques lipotímies, sense cap altra incidència. En sortir el fabioler de la Casa de Olivar, començà el replec. El casat s'anà buidant de gent. Tothom anà a seguir sa somereta i el fabioler, que amb el seu tambor i fabiol anà a convidar als caixers i cavallers a sumar-se a la qualcada. Ciutadella es convertí, un Sant Joan més, en epicentre festiu, amb un ambient d'alegria i entusiasme que omplí la ciutat de bons desitjos.