Visita. Karla Pacher (segona per l’esquerra) amb Auxili i Esperança Faner Bagur i una amiga austríaca - l.b.

TW
0

El pas del temps no ha esborrat els records que conserva Karla Pacher de Menorca. Unes vivències que mai no oblidarà de la terra d'acollida que va ser l'Illa quan era una filleta.

Tenia 9 anys quan arribà en vaixell a Ciutadella, juntament amb un grup d'altres filletes austríaques. Era el mes de març de 1949 i van ser acollides per famílies menorquines. Karla Pacher va ser una de les beneficiàries del programa Niños de Viena que, després de la segona guerra mundial, pretenia brindar-los la seguretat i pau d'una llar temporal.

L'acollida que va rebre Karla o Carolina, com l'anomenen aquí, no se li ha oblidat mai. "Vaig néixer a Viena i vaig arribar a Menorca amb 9 anys. Vaig fer la primera comunió a Ciutadella, ho record com si fos ara", explica. Va ser acollida a la casa de Jaume Bagur Arnau i Rita Seguí, que no tenien fills. La filleta es va integrar i va aprendre el castellà, que encara domina. L'estiu de 2008, Karla Pacher va assistir a la inauguració de l'exposició en homenatge a Jaume Bagur Arnau, el seu pare adoptiu, reconegut autor de talles religioses i peces d'ebanisteria. La mostra li recordà moltes peces que havia vist de petita al taller del qui anomena "mi tío Jaime". "Vivíem en el carrer Sant Sebastià nombre 12, on tenia el taller i record perfectament les escultures dels sants que feia. Era molt aprop de Ca'l Bisbe i jo l'acompanyava a l'església on anava a treballar", comenta.

Karla va tenir molts de "cosins" menorquins, especialment els de la família Faner Bagur, perquè la matriarca era germana de Jaume Bagur Arnau. L'austríaca, sempre que pot, li agrada venir a passar les vacances a Ciutadella. Enguany arribà poc abans de Sant Joan i ha fet uns dies acompanyada per una amiga de Viena. Aquí s'ha retrobat amb "mis primas", entre les quals hi ha Auxiliadora i Esperança Faner Bagur. Amb elles ha passejat pels carrers de Ciutadella, ha visitat la que era la casa dels seus pares adoptius i ha anat a la platja. El mar, el sol i la llum mediterrània de Ciutadella li encanten i li fan evocar els dies que passà a l'estiu a un dels xalets de Sa Farola quan era petita. "Sempre m'atreu venir a Menorca. M'agrada retrobar-me amb els familiars menorquins, amb les amistats, practicar el castellà i anar a la platja. De petita vaig aprendre a nedar a Menorca", assegura.

Enguany, just arribar a Ciutadella, el primer qui anà a veure va ser al prevere Bosco Faner, també "cosí", pel fet que la parada d'autobusos és al costat de la Parròquia de Sant Esteve. Per ella, venir a Ciutadella és com visitar la seva segona casa, la seva ciutat dels records feliços d'infantesa.

El sorprenent és que Karla Pacher, tot i haver passat aquell 1949 una temporada de 9 mesos a l'Illa, 64 anys després manté viu el lligam amb l'entorn familiar que la va acollir. Els seus pares adoptius van visitar-la a Àustria, i després de ja no ser-hi, manté el contacte amb els seus "cosins". Fins i tot, Joan Lluís Torres Faner, fill de la "cosina" Tònia Faner Bagur, va visitar-la a Viena amb la seva família.

L'estimació que va rebre Karla Pacher dels seus pares adoptius i del seu entorn familiar ha perdurat al llarg dels anys i es manté com un record inesborrable. Menorca, d'ençà els 9 anys, ha format part de la seva vida i Karla Pacher no oblidarà mai l'acollida d'uns "pares" i uns "cosins" com si fossin de la seva pròpia sang.