TW
0

Autofitxa
Vaig néixer a Milà, a Itàlia, el 1969. Residesc a Barcelona, on tenc l'estudi d'arquitectura, i treballo entre Catalunya i Eivissa. Don classes d'Urbanisme a l'Escola La Salle d'Arquitectura. Estic casat amb una ciutadellenca, Tina Moll, i tenim un fill. Els premis FAD d'arquitectura han seleccionat el meu projecte, el Mirador Erwin Broner a Eivissa, dins la categoria de ciutat i paisatge. Sóc membre del Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears i sempre que puc visito Menorca, on tenc bons amics de la professió.

Quina singularitat té el seu projecte per haver estat seleccionat?
És un petit espai que té la particularitat d'estar al costat de la Casa Broner, de l'arquitecte alemany, un referent de l'arquitectura moderna a Balears. Aquest mirador és una obra que es va encarregar el 2010 i es va acabar el 2012.

Què representa per un arquitecte ser reconegut pels prestigiosos premis FAD d'arquitectura?
És un estímul professional. El projecte representà una obra molt senzilla, de baix pressupost, que va costar uns 35.000 euros. Va ser una intervenció sobre el mur que estableix el límit amb els penya-segats de la ciutat d'Eivissa, entre el Baluart de Santa Llúcia, la Casa Broner i al límit del barri de sa Penya. És la recuperació d'un espai públic degradat, que es converteix en una balconada al mar amb molt d'atractiu.

Tot i estar més vinculat professionalment a Eivissa, és un enamorat de Menorca, on ha col·laborat també en diversos projectes. Com descobrí l'Illa?
Les Illes Balears m'atreuen molt i fa anys que les conec. Abans d'estudiar la carrera d'arquitectura vaig començar a viatjar per conèixer-les. Amb Menorca, a més de la vinculació familiar i de visitar-la sempre que puc, mantenc els contactes amb amics arquitectes menorquins, a través del Col·legi Oficial, i professionalment he fet alguna col·laboració.

Com es va començar a interessar per l'arquitectura autòctona de les Illes?
Des dels meus inicis com a estudiant d'arquitectura i a través dels meus viatges a les Illes, especialment em vaig centrar en l'estudi del territori d'Eivissa. Porto molts anys amb aquest tema i ha sigut la meva tesi doctoral, com també vaig ser l'autor de la publicació "Morna, Atzaró. La construcció del territori d'Eivissa".

Amb aquests precedents, què li atreu del territori i la identitat arquitectònica menorquina?
L'arquitectura menorquina m'atreu molt. M'interessa veure el territori com un conjunt, tant els pobles com el camp. El paisatge rural i natural de Menorca és extraordinari. És molt interessant estudiar com a partir dels llocs es construeix tot el paisatge amb el sistema de parets. També els nuclis urbans són molt interessants des del punt de vista arquitectònic. Aquesta estructura de pobles i paisatge rural és molt diferent del model territorial eivissenc.

Com a arquitecte, quin lloc de Menorca li estira especialment?
És una pregunta amb difícil resposta. Hi ha molts llocs: les pedreres de Líthica, el paisatge de Punta Nati, el nucli antic de Ciutadella...

L'inspira l'arquitectura autòctona?
Sempre tenc la necessitat de conèixer un lloc i caminar-lo molt. Un urbanista, un mestre per a mi, Bernardo Secchi, deia que l'urbanisme es fa amb els peus. Per açò el mirador és un petit projecte que s'ha fet tenint en compte el coneixement de l'entorn on s'ubica. És molt estimulant treballar a un lloc que t'agrada.

Quan el veurem a Menorca?
Estic a punt d'arribar, avui mateix! (riu). Passaré unes petites vacances amb la família. Venir a l'Illa és una meravella, és un lloc realment, com ho diria... encara molt cuidat. L'Illa és un exemple fabulós de com cuidar el paisatge.