"El capitalisme escriu la història, i allò que desitja la gent és alliberar-se’n"

Vidal pren així el relleu d'un programa musical que va inaugurar en el seu moment Olga Román. Una cita sonora íntima i diferenciada a la qual s'afegeix la màgia de l'entorn.
Les entrades són a la venda a les oficines de Cultura de l'Ajuntament d'Alaior i al Bar Peri as Migjorn Gran. El preu és de 6 euros, anticipada; i 7, a taquilla.

Com arriba al món de la música?
Hi vaig arribar una mica per casualitat. El director de la Banda de Música des Migjorn Gran tenia un fagot per vendre. Els meus pares li van demanar prestat per fer-me la broma de regalar-me'l un dia de Reis. I ja no el vam tornar. Vaig acabar estudiant fagot al Conservatori de Música de Badalona.

Què el captivà a l'hora de triar el camí de la cançó d'autor?
Ja de ben jove, abans de començar a estudiar al Conservatori, provava d'embastar lletres i música amb la guitarra. A l'època d'estudiant vaig continuar fins a gravar dues o tres maquetes. En acabar els estudis de fagot, em vaig decantar clarament pel que veia que més m'apassionava, que era fer cançons. El fet d'escriure i d'interpretar les pròpies composicions em va acabar captivant més que el sol fet d'interpretar les obres d'altres autors. Tot i així, em sembla imprescindible començar l'aprenentatge musical interpretant les obres dels grans mestres de la música.

Com valora la música d'autor a les Illes? És indispensable sortir fora per fer-se un nom?
Sempre he pensat que les Illes són plenes a vessar de bons músics, tant dels que es dediquen a la música d'autor com a d'altres tipus de música. Crec que si un músic surt a fora no té per prioritat fer-se un nom, sinó poder estudiar amb algun mestre en concret, en una escola determinada o conèixer i relacionar-se amb altra gent afí al seu tarannà. Per fer bona música, l'indispensable és no deixar de tocar, no deixar de xalar fent allò que t'apassiona. El nom, la fama, és quelcom efímer. No fa gaire vaig sentir dir a un músic que la música no té res a veure amb l'èxit. Crec que té molta raó.

Com és la rebuda de la seva música a l'estranger?
Quan he estat a l'estranger, l'experiència ha estat molt bona. Tot i que les lletres poden no entendre's quan ets a un lloc on es parla una altra llengua, sempre les vehicula la música, que és un llenguatge universal.

Els cantautors són una espècie en perill d'extinció?
Per a mi 'cantautor' és un terme molt genèric i, en aquest sentit, no hi veig cap perill d'extinció. Si hem de definir cantautor com algú que canta les seves pròpies composicions, hem de pensar en molts altres músics, com per exemple Sting, que canta el que escriu però al qual gairebé ningú no anomena cantautor. Crec que 'cantautor' és una etiqueta que de vegades fa nosa. Si s'extingís aquesta etiqueta, no passaria res. La gent seguiria fent cançons. El cant, la música és inherent a la naturalesa humana.

La gent està necessitada que se'ls hi toqui la fibra sensible?
En la nostra societat actual, hi manca molta tendresa. El sistema capitalista que ens ha abocat a aquesta barbàrie no té cap altre déu que el diner, i el patiment de la gent no és res més que quelcom a comptabilitzar i televisar, no a solucionar. El capitalisme escriu la història, i allò que desitja la gent és alliberar-se'n. Com a músic, crec important recordar el que deia Albert Camus: l'artista ha d'estar sempre amb aquells que pateixen la història, no amb els que la fan.

Què inspira les seves composicions?
Per a mi la inspiració és un estat anímic, i em costa molt de definir quina és i com és la força que m'empeny a compondre. És tan amorfa, aquesta inspiració, que solc començar per la música. La naturalesa abstracta de la música connecta de manera més directa amb aquesta energia vital. Després, a l'hora de plasmar amb la paraula aquest sentir, es va definint la cançó, que tractarà d'un tema més concret, d'una relació amorosa, d'uns records d'adolescència o d'un tema socialment més candent.

Quin paper juga la música, en particular, i la cultura, en general, en un moment en què el país passa per aquesta trepidant crisi econòmica i de valors?
Crec que en un moment com l'actual, de gran crisi de valors, com bé dius, la música i l'art han de jugar el paper que els és intrínsec: obrir-nos les portes de la imaginació, permetre'ns somiar que és possible fer les coses d'una altra manera i, sobretot, treure'ns la por de sobre. Fa molts anys que el poeta Agustín García Calvo ens recordava que el pitjor mal que el règim franquista ens va fer és el de fer-nos creure que qualsevol altre règim ja és bo, sense més. És dolorós, però és bo que ens caigui la bena dels ulls.

Què suposa per a vostè actuar a Torre d'en Galmés un vespre de lluna plena?
Em sembla un paratge idíl·lic. Esper que a la lluna i als talaiots no els importi gaire que m'interposi entre el diàleg mil·lenari i misteriós que duen entre mans des de temps immemorials. Crec que serà un concert molt especial i em fa moltes ganes fer-lo.

Recomanaria al públic assistir-hi amb predisposició per a gaudir de la màgia musical?
Esper que les cançons que hi oferiré, a veu i guitarra, es puguin unir d'alguna manera amb l'esperit ancestral d'un paratge tan màgic. Així, idò, la predisposició del públic podria de ser la de prestar una orella a la música i l'altra, al silenci.

Quin repertori ha preparat?
He fet una selecció de cançons que són fruit dels quatre discs que he publicat. Aquest recull l'he titulat "Cançons d'amor en temps incerts", que presentaré per primera vegada a Sa Torre d'en Galmés i després, el setembre i l'octubre, a Barcelona. Són una sèrie de cançons en què, com bé suggereix el títol, predomina una temàtica amorosa. Així mateix, aquests temes s'intercalen amb altres cançons d'una vessant més irònica i crítica. La intenció és oferir un petit oasi de reflexió i serenor en aquests temps tan convulsos.
Després de "Ferida i conjur" (2009) està immers en un nou projecte discogràfic?
Sí, tenc un nou projecte discogràfic en ment, amb vàries cançons ja bastant perfilades, però encara és d'hora per fer-hi una immersió profunda. M'ho estic prenent amb calma perquè tenc altres projectes en dansa.

Com ha crescut musicalment David Vidal durant tots aquests anys?
Procurant no perdre de vista la senzillesa en el moment de fer les coses, tant en el moment de mirar cap endins, és a dir, de compondre, com en el moment de mirar cap a l'exterior, això és, de presentar les cançons en públic.

Quin tipus de música escolta un dia de relax a casa?
El ventall musical és ampli, des del jazz de Miles Davis, fins a l'innovador flamenc de David Peña Dorantes, passant per la música romàntica de Mendelssohn.

Què és el que més enyora de Menorca mentre fa vida per terres catalanes?
Poder omplir-me els ulls del blau de la mar; poder passejar per qualsevol indret del camp, a prop del poble; dir 'adéu' a la gent quan passa al teu costat pel carrer; i les estonetes de companyia amb la família.