"He d’agrair als pares que em deixessin estudiar interpretació"

Està a segon curs del grau d'interpretació, però ja s'està fent un lloc en el teatre.
En aquesta feina sempre t'has de moure molt i, com que m'agrada, sempre intento fer tot el que puc. Aquí a Menorca, tot i que les obres que es fan siguin molt limitades, potser no se'n poden oferir tantes com a Barcelona, però sí que, amb els esforços de gent com na Mari Genestar o en Siscu Riudavets s'estant interpretant obres de molta qualitat: "Els Pirates" o "A l'altra costat de la reixa". El grup de teatre de Sant Miquel, que, amb la direcció de na Mari, ha estat per jo una gran escola.

I va disfrutar amb "Va de sabates", l'obra que va interpretar amb n'Alba José Martínez, dissabte passat al pati del Convent de Santa Clara?
Encara que ens va dur molta feina, perquè apart de l'actuació, vam haver d'escriure el guió, ens ho vam passar genial. Igual que al "Príncep Fadrí", que vam fer per la diada de la cultura de l'any passat van venir molts fillets. El pati estava ple. Fèiem alguna improvisació i, encara que teníem por que ens duràs quaranta minuts enlloc de l'hora que teníem prevista, ens enredàvem interactuant amb ells. Els vam fer treure les sabates i, quan vaig sortir vestit de pirata alguns dels més petits es van espantar i va caure alguna llagrimeta.

Quin és l'argument de "I una polla", l'obra de quinze minuts que interpretarà amb na Ruth Llopis?
Només puc dir que són dos amics de tota la vida que estan a l'atur, que van al mateix banc del mateix parc cada dia i que, arran de la conversa que mantenen es poden veure molt bé les relacions de poder que s'estableixen entre amics, quan hi ha un guanyador, que influencia el suposat perdedor, el submís. No puc desvetllar més perquè aquestes obres de microteatre són molt ràpides, són com escenes llargues, on el conflicte es palpa als quatre minuts d'iniciar la sessió i si s'explica massa perd tota la gràcia. De l'argument de Congrés de Damnificats per Sofia, l'altra obra que representen, en Miki Esparbé i en Llorenç González, puc dir que es tracta d'una reunió bastant especial d'un conjunt de persones que han sofert la maldat d'una dona, de Sofia, i que hi haurà interacció constant amb el públic.

Han necessitat molts assajos per preparar les obretes?
Per ara l'estrena ens fa bastant respecte, per no dir una mica de por. Hem fet assajos express, bastant intensius. Serà dur, perquè farem sis actuacions per obra cada dia, del 6 al 10 d'agost, amb un descans de deu minuts entre sessió i sessió.

És la manera de fer-se currículum.
En una professió com aquesta és important tenir contactes, perquè, si ets bo i no et coneix ningú no treballes, però un actor amb més o menys talent que conegui gent tindrà feina. I sóc conscient que ser actor és dur, que potser quan acabi de l'institut em costarà, però és molt enriquidor a nivell personal i la base per ser feliç és fer el que t'agrada. Cada dia dono les gràcies a monpare i mamare per donar-me suport i deixar-me estudiar teatre.

Quina obra de teatre li agradaria anar a veure aquests dies?
Sempre vaig a totes les que puc, tant per aprendre com per disfrutar. Aquest setembre, abans de començar el curs aniré al festival de Teatre de Tàrrega amb amics de l'Institut del Teatre. Allà amb poc pressupost, uns catorze euros, dormim en una tenda de campanya en un càmping i, encara que tenguis que pagar entrada per la majoria d'obres, es fa molt de teatre de carrer, molt innovador, fresc i gratuït.