"Somi Pepe. Vinga, camina Pepe. El ruquet Pepe va molt carregat. Trota que troteja cap a la ciutat. Puja la muntanya i torna a baixar. Passeta a passeta arriba a la ciutat". I un cop al poble, ho esvalota tot! Tal vegada no n'hi havia cap que es digués Pepe com el ruquet més famós de la comunitat infantil d'avui en dia. I probablement no venien de la muntanya. Però podem assegurar que anaven ben carregats quan van arribar al poble des Migjorn Gran, carregats de gent. I allà ho van revolucionar tot. I és que ahir la paròdia fou la gran protagonista de la jornada amb un divertit i esbojarrat jaleo d'ases que va tornar a omplir el poble de festa i molta diversió.
Però és que també fou el torn d'unes gracioses netejadores que abillades amb espolsadors, mocadors pel cap, guants de netejar, polvoritzadors, graneres i tot tipus de productes per llevar la pols van ambientar el poble. Passaven de les set i mitja de la tarda quan la Banda de Música des Migjorn es disposava a engrescar la gent i fer moure un nombrós públic que esperava notes i ritme. I és que després de sonar la "Marcha Turca" es va atrevir amb un "Si yo tuviera una escoba" versionada i amb una lletra més que migjornera.
Aquestes divertides senyoretes, algunes amb els rul·los posats per tal de no perdre el temps només netejant el poble, van recórrer els carrers, i també tots i cadascun dels bars on no hi faltà ni l'humor ni la festa.
A les 20.45 hores i en un plaça plena a vessar, va fer acte de presència una colla de deu ases muntats pels tres reis mags, una mamà noel, un poriol, una abella i una animadora, entre altres personatges. I tot i que el jaleo estava previst que comencés a les nou de la nit, no va ser fins passades les deu quan la Banda de Música va començar a sonar. Sens dubte, un jaleo més que esbojarrat, amb alguna caiguda dels caixers, alguna que altra caperrutia i petits salts, això sí, més que aplaudits pel públic. Hi havia el caixer batlle i el capellà així com també el sobreposat qui lluïa una bona bandera amb missatge inclòs. A aquest jaleo no hi va faltar el lliurament de les canyes verdes.
Dels deu caixers que ahir van muntar en ase, en Pau Martí i en Martí Mercadal es van acomiadar d'aquesta atípica però genial paròdia. Fa deu anys que hi participen i segons asseguraven abans de començar la festa, tres dies de celebració, dos muntant a cavall i un tercer en ase, ja es mereix una aturada. Així ho pensaven ahir però qui sap si l'any que ve els tornem a veure a sobre d'un ruquet. I és que aquesta festa enganxa a qualsevol.
Així és com Es Migjorn Gran va celebrar el seu darrer jaleo, el més atípic però també el més divertit. Fins l'any que ve!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.