TW
0

autofitxa
Som n'Enric Adrian Gener. Tenc 31 anys i som de Ciutadella. Treballo com a animador gràfic des de qualsevol lloc del món on hi hagi internet. Així puc combinar la meva feina amb la meva gran passió, el mar. Degut a aquest amor pel mar em vaig interessar per la fotografia subaquàtica. He viatjat a molts racons del món cercant nous paisatges marins per immortalitzar.

Quan es va començar a interessar per la fotografia?
Va començar quan cursava els estudis d'art electrònic i disseny digital. M'agradava la fotografia, però no encara la subaquàtica.

I quan va descobrir la fotografia subaquàtica?
No va ser una cosa que jo anés a cercar, sinó que va arribar-me de forma natural per dos camins que es van unir. Un fou l'art i l'altra el busseig i tot el que té a veure amb la mar, que sempre ha estat part de la meva vida.

A quins llocs ha viatjat per fer fotografia subaquàtica?
A Menorca, El Hierro, Fuerteventura, Malàisia, Austràlia, les illes de Tonga i Palau (a l'Oceà Pacífic) i al Mar Roig d'Egipte.

Quin d'aquests llocs l'ha impactat més?
Tonga, perquè és un lloc petit on es poden trobar racons gens turístics. Alguns mesos a l'any hi ha migracions de balenes geperudes. Quan hi vaig anar vaig poder nedar tranquil·lament al costat d'un mamífer de 18 metres de llargada, i la sensació que produeix aquest fet és molt especial.

Què se necessita per fer una fotografia subaquàtica?
El més important és que t'apassioni allò que fas, realment fer-ho perquè t'agrada. Quan alguna cosa t'agrada de veritat, sempre trobes una excusa per fer-ho. Has de ser molt i molt insistent, fer-ho un i altre cop. El mar no és el lloc més còmode per fer fotos: fa fred, no pots respirar, hi ha poca llum, mai estàs quiet....

Què se sent al fons del mar?
És un lloc de pau i tranquil·litat. Físicament tota aquella aigua et fa una lleugera pressió a tot el teu cos que resulta relaxant. Visualment és com ser a un altre món. No cal anar a l'espai per no sentir la gravetat. No fa falta tenir ales per volar. A part és un repte que atreu molt. És estar en un lloc on no pots respirar i que no ens pertany.

Alguna vegada ha dit que li agrada el mar, no la platja.
Ho vaig dir un dia a una entrevista, un poc en broma. Sí m'agrada la platja, però el que realment m'atreu és el mar. El que m'agrada és estar allà baix, dins l'aigua. I com més aigua davall els meus peus millor. La platja, amb arena, para-sols, sol, gent... és una altra cosa.

On li agradaria fer una foto subaquàtica que encara no hagi fet?
A moltes bandes! Els millors llocs són els que ara ni coneixes i que algun dia et creues per casualitat. La fotografia consisteix en captar un fragment de temps i un d'espai. Així que no es pot dir un lloc, ja que dependrà també del moment. Però per contradir-me diré un espai que sí m'agradaria fotografiar, i és l'Oceà Àrtic, nedant entre les orques.