L’olor d’aiguarràs conquesta el carrer

I és que uns seixanta artistes illencs van abandonar la soledat, la quietud i el silenci que solen acompanyar-los durant hores de creació per conversar amb el murmuri, propietat del carrer. La iniciativa Nit d'Art a Maó, organitzada per la vocalia de Belles Arts de l'Ateneu que lidera per Josep Bagur, va ser tot un èxit. Una gernació de gent fou partícip d'aquesta insòlita activitat que, sens dubte, marcarà un precedent en la història pictòrica més menorquina.

A alguns els hi va costar adaptar-se al nou entorn. Altres, es movien com peix en l'aigua, sense sentir destorbs. "Per on començ?", es demanava Zulema Bagur tot just arribar al carrer Bonaire. Però "en sentir l'olor a aiguarràs m'he relaxat, m'he pogut concentrar i ja m'ha donat la sensació que era dins casa, en el meu ambient". A Zulema Bagur li va fer "il·lusió" traslladar el seu taller enmig del carrer. I així ho va fer. "Jo pint així", assegurava mentre sostenia un bon grapat de pinzells de tot tipus de gruixa. Amb esbossos pel sòl, dibuixos, acrílics i obres. L'artista s'atreví amb l'obra de majors dimensions de la seva trajectòria pictòrica, un díptic de 2,28 per 1,46 metres.

"La crisis afecta el món de l'art i com que molta gent no pot comprar, al menys que es diverteixi observant com creen". Amb aquesta sinceritat i senzillesa es disposava a crear una nova obra el geni Matias Quetglas. No li faltaren admiradors. Tothom el volia veure. Ningú es volia perdre una pinzellada tan perfecta. "El procés és desconegut, estem acostumats a veure obres en una galeria, aquí poden veure la guerra de l'artista per aconseguir crear alguna cosa", assegurava. Quetglas no va portar obra acabada perquè "no és l'objectiu, la importància de l'activitat és que ens vegin fent feina".

Al seu costat, Pacífic encetava el procés "d'embrutar" amb una tempesta de pinzellades i d'aigua. "Estic dominant l'obra però prest l'obra em dominarà a mi". I és que, Pacífic indicava que en aquests moments "sóc com aquell pagès que està llaurant la terra abans de sembrar-la". Per a l' artista, "estem acostumats a fer feina en solitari, amb música o amb elements naturals, i aquest xiuxiueig a mi em sorprèn", ressaltava.

"L'art és molt més que observar un quadre, és transmetre sentiments". I d'aquests sentiments es va omplir ahir Maó. Així ho deia Víctor Pons mentre donava vida al rostre d'Alfons III, el gegant que per Sant Antoni acompanyarà Abu Umar. "Vull que la gent participi del procés de convertir allò que és inert en una expressió", assegurava.

Per la seva banda, Jorge Fernández Alday titllava de "boníssima" la iniciativa perquè "és un privilegi pintar al carrer". Aquest artista, qui es disposava a donar vida a un mussol en tècnica acrílica, desitjava una continuïtat d'aquesta iniciativa tan interessant i de la que s'hi pot beneficiar tant l'artista com el públic.

Enric Gol donava forma a imatges pròpies de la festa, amb cavalls i cavallers. Zaca i el seu art carregat d'humor esglaià el públic amb les caricatures de Gareth Bale i Messi, entre altres, Virginia Barber apropava a la gent a la pintura a partir dels pigments amb un mèdium acrílic i Gabriela Carballo acaronava el llenç amb una figura en aquarel·la.

L'èxit enmig del carrer fou tan clar que la batllessa, Águeda Reynés, ja posava la mirada en una propera edició, encara més ambiciosa. Tot i haver-se d'estudiar i posar sobre la taula, la primera edil creia interessant obrir les portes dels comerços i establiments de restauració així com galeries d'art per tal de convertir l'activitat en una cita obligada per a maonesos i visitants.

L'activitat es va tancar amb una actuació que deixà bocabadat a tothom. Fou l'art més pur de Carmen Morente i el seu flamenc amb una conversa espectacular amb un cavall. Mentre tot això succeïa, els escultors Mila Ahedo i JAE esculpiren l'art que la "bailaora" desprenia.