Celebració. Va comptar amb l’assistència dels caixers i cavallers de la qualcada i preveres de la Diòcesi, autoritats i nombrosos fidels - Gemma Andreu

Celebració. Va comptar amb l’assistència dels caixers i cavallers de la qualcada i preveres de la Diòcesi, autoritats i nombrosos fidels - Gemma Andreu

P.M.Maó08/09/13 0:00
TW
0

L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia lluïa bella a mesura que vesprejava. El blanc lluminós del temple destacava sota un cel blau, pintat amb alguns núvols. Faltava encara una hora perquè comencessin les vespres, però a poc a poc els voltants i el pati del temple s'anaven omplint de gent expectant davant l'arribada de la qualcada.

A les set del capvespre les campanes van començar a repicar davant l'arribada de la comitiva encapçalada per la fabiolera, Laura Guàrdia Deyà. Cavallers i caixers van passar davant del temple i , després de davallar dels cavalls, van formar al pati i a toc de fabiol i tambor anaren entrant a l'ermita.

Ja eren les vuit manco quart, quan mossèn Josep Manguán, caixer capellà del bienni, començà les Vespres, acompanyat pel capellà de més edat de la diòcesi, mossèn Josep Seguí, i alguns altres preveres. Cal dir que es va notar que era dissabte, doncs els preveres dels pobles de l'entorn, no pogueren assistir perquè tenien misses dominicals.

Les Vespres començaren cantant l'himne a la Mare de Déu: "A vós Mare del Déu nostre", lletra de M. Colom i música del segle XV. Es van resar els salms de les primeres vespres de la Mare de Déu i el càntic dels Efesis (1, 3-10), "Beneit sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist". Després de la lectura breu i el responsori, abans del cant del Magnificat, es va repartir l'aiguarròs. Acabada aquesta cerimònia tradicional, es continuà amb el cant del Magnificat.

A les pregàries, es va tenir present la petició del Papa Francesc de pregar per la pau, de manera especial a Síria i Egipte. Va ser la millor manera de unir-se, en plena festa, al dia de dejuni i pregària proclamat pel Papa. Acabaren les pregàries amb el cant del parenostre i l'oració pròpia de la festa de la Mare de Déu de Gràcia.

Acabades les vespres, un grup de cantors laics i laiques juntament amb el clero i els caixers que van voler sumar-s'hi, cantaren les cobles de Nostra Senyora de Gràcia (text del segle XVII). Tots els cants vam ser acompanyats a l'harmonium per Mari Quintana.
Finalitzada la celebració, al jardí de l'ermita va tenir lloc la tradicional beguda, consistent amb panets de carn i xulla, sobrassada o formatge; pastissets i dolces, i per beure aigua i un "Biofrutas".

Passades les nou del vespre la qualcada es dirigí des de l'ermita cap al pla de la Parròquia per començar el jaleo.