Jaleo. La fabiolera, Laura Guàrdia, va entrar a la Plaça Constitució a les 21.25 hores, seguida d’una qualcada formada per 147 cavallers - Paco Sturla

TW
0

I el gran moment es va fer esperar. L'anhelat primer jaleo de les festes de la Mare de Déu de Gràcia va celebrar-se amb una hora de retard.

La Plaça Constitució estava ansiosa per viure i sentir les notes de "El Postillón de la Rioja" a ritme de salts i més salts cavallerescos. Però el temps passava i els genets no feien acte de presència. Maonesos i visitants es miraven el rellotge, es demanaven el motiu del retard. Això sí, mentre assaborien algun refresc o feien algun glopet de pomada. Per fer passar l'estona, un grupet de maonesos, ben animats, es disposaren a sonar, però ho feren amb unes cornetes de joguet. La seva diversió es convertí amb la festa de la resta.
De sobte, els crits de la gent anunciaren que la qualcada s'apropava. Eren les 21.25 hores quan la fabiolera, Laura Guàrdia, entrava a la Plaça Constitució per Portal de Mar, seguida de 147 caixers i cavallers. El caixer fadrí, Daniel Florit, va lliurar a la batllessa la bandera que, immediatament ocupà el balcó de l'Ajuntament on onejava per a maonesos i visitants.

La Banda de Música de Maó, dirigida per Miquel Llario, va començar a sonar a ritme de pasdoble mentre la qualcada oferia el caragol previ al jaleo. Però, el silenci s'apoderà de la Plaça fins que, de repent, el caixer batlle, Mateu Aínsa i el caixer capellà, Josep Manguán, acompanyats del caixer pagès, Miquel Orfila, van encetar el jaleo amb uns salts apoteòsics. Eren les 21.45 hores, tot i que l'horari per començar el jaleo estava previst per a les 20.30 hores.

A la plaça no hi cabia ni una agulla. Els flaixos de les càmeres es disparaven contínuament i a les xarxes socials no es deixaven de penjar imatges i estampes de la festa. Potser alguns es veieren impossibilitats de connectar-se. La xarxa estava més que saturada. Els cavallers entraven de quatre en quatre i de cinc en cinc. Sens dubte, una imatge per immortalitzar.

Una hora va durar, aproximadament, la primera de les tres voltes. La plaça fou conquerida pels cavallers i els seus companys de gesta. En Dani, en Micky, na Bàrbara, en Víctor, na Maria, en Josep, na Júlia, en Damià, na Cristina i 138 companys més foren els vertaders artífexs d'una nit màgica i especial per a tots els maonesos i visitants. A aquells qui creuaven la plaça a dues potes, a aquells qui s'alçaven i aconseguien mantenir-se una bona estona i aquells a qui el cavall se'ls resistia, a tots ells: gràcies per transmetre la passió cap els protocols i la festa en honor a la Verge de Gràcia.