TW
0

Autofitxa

Sóc en David Pons Carreras, tenc 31 anys i sóc de Ciutadella. Estic casat amb na Sili, amb qui tenc un fill d'11 mesos, en Marc. A segon d'EGB vaig començar a aprendre a jugar a escacs, com activitat extraescolar, amb Santi Pons, que ha estat el meu mestre des de llavors. He estat campió de Balears sub-16 i sub-21, d'Espanya sub-16 per equips, i sent estudiant a la Universitat de Barcelona vaig rebre el trofeu al millor esportista universitari. Ara sóc del Club d'Escacs del Cercle Artístic, dono classes a fillets a les escoles, i ara ho faré a l'Ateneu de Maó

Com es va iniciar en els escacs?
Vaig començar quan anava a l'escola des Born. Als pocs mesos ja vaig entrar a jugar a Calós, al club del meu mestre, Santi Pons. I sempre vaig seguir jugant. Ho vaig deixar un poc quan vaig anar a estudiar a Barcelona, i després em vaig orientar més cap a fer classes.

Què és el millor dels escacs?
Que sempre aprens, sempre evoluciones, i sempre pots millorar.
Què s'ha de tenir en compte quan un es posa davant del taulell?
És un joc on un fall tira per terra quaranta bones jugades. Necessites una gran concentració, no pots fallar. I tot i que sempre saps que fallaràs, has d'intentar que l'errada sigui la menor possible.

Hi ha nivell a Menorca?
Aquí tenim el cas de Paco Vallejo, que està entre els 30 millors jugadors del món, tot i que, com en totes les coses, crec que no se'l valora prou. Després hi ha molts bons jugadors, com poden ser Santi Pons, Juan Cubas, José Suárez, José Martínez o Mónica Grau, que va arribar a estar entre les millors del món en les categories inferiors. Hi ha un nivell bastant elevat pel nombre d'habitants que hi ha.

I a nivell de cantera?
Comença a anar bé. Sobretot l'escola que fa quatre anys que s'ha creat al Cercle Artístic, que comença a donar jugadors joves que comencen a destacar. Hi tenim entre 40 i 50 alumnes. A Ferreries també ho estem començant i ja tenim una trentena d'alumnes. I es fan cursos a la resta d'escoles de Menorca, a través d'un programa amb el Consell i els ajuntaments. En principi està funcionant bé, però després necessiten una alternativa a on anar.

És el que hi faltava a Maó.
Sí, i és estrany. L'Ateneu sempre havia estat un club punter de Menorca, però es va esvair, i molta gent de Maó va començar a anar a Es Castell per jugar. Ara hi ha una nova iniciativa per tornar a fer créixer aquest esport a Maó.

Un repte?
Sí. El primer és aconseguir tenir una vintena de fillets que comencin a jugar, i en tres o quatre anys, intentar formalitzar un club i començar a tenir jugadors per jugar a nivell insular.

És un esport que incideix en les capacitats de la persona.
Sí. De fet l'any passat el Parlament europeu va aprovar que els escacs fossin una matèria obligatòria a les escoles, i molts països ja s'hi han adherit. I a Espanya, a Canàries i Catalunya ja hi és a més de cent escoles. Potencia molt la memòria, la capacitat de càlcul, la concentració, i és beneficiós per als estudis. A nivell de competició, ja és una altra història. És molt dur, s'ha d'estudiar molt.

S'aprèn o és innat?
Els fillets ho duen. En poques hores veus si arribarà a jugar bé. No vol dir que hi arribin, però saps que és una possibilitat. Es veu en la manera de jugar, de moure una peça, o per com dirigeix les peces cap al rei, amb un sentit, quan encara no se'ls hi ha ensenyat.