La nit en què el cel s’incendià

Una d'aquestes vegades -sinó l'única- que ha estat documentada una aurora boreal visible des de Menorca va ocórrer fa 75 anys, concretament el vespre del 25 de gener de 1938, en plena Guerra civil espanyola. Per a la descripció d'aquest episodi, de caire excepcional en aquestes latituds del planeta, hem recorregut bàsicament als testimonis d'Âguedita Cardona Gomila, de 86 anys, i de Llorenç Hernández Pons (1921-2013) i al quadern d'anotacions de Francisco Pons Pons (1892-1969), el responsable de l'estació pluviomètrica de Sant Lluís entre 1918 i 1969, que gentilment ens ha facilitat el seu nét i actual responsable de l'estació Miquel Àngel Pons.

Aguedita Cardona, que llavores era una filleta de 10 anys, vivia en una casa del poble amb la seva tia paterna i padrina Maria Cardona Sintes, una dona que havia enviudat i a la que feia companyia durant els vespres. N'Aguedita avui dia encara se'n recorda perfectament d'aquell espectacle de la naturalesa, tot i que ja han transcorregut 75 anys. «Ja era fosc, havia sortit al carrer i des del cap de cantó del carrer Sant Esteve i del Cós, vaig poder veure darrera del Molí de Dalt i per damunt dels arbres de la carretera de Sant Lluís com el cel era ben vermell, tenia forma de mitja lluna. Jo era petita i no me va fer gens de gràcia, vaig anar corrents a ca sa tia per contar-li», recorda.

El fet de que aquest fenomen, desconegut per a la gran majoria, tingués lloc durant la Guerra Civil va encetar els més diversos comentaris sobre el seu origen. Així i tot, els santlluïsers van saber de què es tractava. «En Jansà -es refereix al meteoròleg José María Jansà- que estava a SonXim va venir i ens va dir que no tinguéssim por, perquè era una aurora boreal», assegura n'Aguedita.

Per la seva part, Llorenç Hernández recordava el passat mes de novembre, als seus 91 anys, com també havia presenciat l'aurora boreal quan només en tenia 16. «Jo vivia al Sindicat Agrícola de Sant Lluís, que regentaven els meus pares i estava situat al Cós. Me'n record que un vespre durant la Guerra civil, quan encara no era molt tard, la gent va sortir al carrer per veure aquell fenomen. No ho havíem vist mai», rememorava fa unes setmanes abans de la seva mort.

Descripció

L'aurora boreal no va passar desapercebuda pel mestre d'escola Francisco Pons Pons, que com a responsable de l'estació pluviométrica de Sant Lluís recollia diàriament les dades i els fenòmens meteorològics. Aquesta és la descripció literal -i més científica- que va deixar escrita. «En la noche del 25 fue visible una magnífica aurora polar. Comenzó hacia las 7 y 1/2 de la tarde. Alas 7h 45m era brillantísima, semejando un gran incendio. En el horizonte se distinguía el acostumbrado segmento oscuro. La coloración general era el rojo con cambios de matiz y de intensidad y surcada radialmente por rayos amarillos o anaranjados. A ratos quedaba al NW (norte magnético) como un desgarro o fragmento de la aurora, separado del resto por un espacio oscuro. Continuó con variaciones de intensidad hasta algo más de la media noche. El fenómeno constituyó el motivo de todas las conversaciones, saliendo todo el mundo a la calle para contemplar el curioso fenómeno».

Molts més menorquins devien veure aquesta aurora boreal, tot i que entre la gent del camp devia passar un poc desapercebuda. A l'hivern s'anava a redossa quan fosquejava i dins la llar no tenien televisor ni internet per saber què passava pel món. Açò mateix li va succeir al fotògraf Diego Monjo que vivia a la plaça Miranda de Maó: «Anoche me retiré a las 7 horas acostándome enseguida y esta mañana me han dicho que de 8 a 8 y media apareció el cielo por la parte Norte completamente encarnado, una especie de Aurora boreal, no lo vi», va escriure ensoldemà al seu diari personal.