Pol Morillas va estudiar Ciències Polítiques | Pol Morillas

1

Politòleg de carrera, Pol Morillas està assistint a tot el que envolta el brexit com un episodi que pot modificar una institució amb dècades d'existència com és la Unió Europea.

Quin és el títol de la conferència que pronunciarà aquest divendres, a partir de les 19.30 h, al Recinte Firal de Maó?

— «El brexit i la 'poli-crisi' de la UE. Causes i conseqüències». Es tracta d'una xerrada promoguda des del Departament d'Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports i Menorca a Debat.

Què ens contarà del brexit que no s'hagi dit ja?

—He dividit la meva intervenció en tres grans blocs: el que ha suposat el brexit tant per a la Unió Europea com per al Regne Unit, les conseqüències que té per al projecte europeu i la hipotesi d'impacte que pot tenir tant per al conjunt d'Espanya com per a les Illes Balears o Menorca en concret.

Comencem pel principi. Què ha suposat?

—El primer de tot, una sorpresa. I és que es va plantejar el brexit des de les autoritats britàniques pensant que els ajudaria a tenir una postura més ferma en la seva relació amb la Unió Europea, quan la realitat ha estat que estan més desunits que mai. En canvi, al conjunt d'Europa es temia l'efecte contagi, que no s'ha produït. Es més, el resultat és una Comunitat Europea més cohesionada i amb una única veu envers aquest tema.

I quines conseqüències ha tingut aquest moviment?

—Una simbòlica molt important: la sortida per primera vegada en 40 anys d'un dels estats membres; en aquest cas, un dels principals. La crisi de l'euro de 2008, iniciada per un greu problema financer dels Estats Units, ha posat de manifest la inexistència d'una unió bancària a Europa o de mecanismes de rescat per als estats afectats. En el cas de la crisi dels refugiats s'ha vist clarament que no tenim una política d'asil comuna. Per altra banda, tenim la tendència a l'alça dels populismes i l'euroescepticisme, malgrat que la Unió Europea és un dels grans baluards de la democràcia.

Per què han guanyat força els populismes i els euroescèptics?

—Hi ha moltes causes: desafectacció de la societat envers la política, l'existència d'un sector de la població que no s'ha vist beneficiat per la globalització...

Pel que veig, el tercer bloc és el més interessant...

—És el més imprevisible perquè només ens movem amb hipotesis del que pot passar a partir d'ara.

De què depèn aquest futur?

—Tot gira al voltant de l'acord final al que arribi el Regne Unit en les seves converses amb la Unió Europea. Ara estan pactant la seva sortida de l'espai europeu. Desprès vindrà la negociació en vers la seva relació futura.

Tan imporant és?

—Si l'acord és brusc, patirem tots les conseqüències. Si a les negociacions surten beneficiades ambdues parts, no seran tan dures. En tot cas, si el Regne Unit vol tenir accés a un mercat únic i bàsic per a la seva economia com és l'europeu, haurà de mantenir la llibertat de moviment tant de persones, com de mercaderies, de serveis i de capitals, a les seves fronteres.

I per a Espanya i Balears?

—Ens la jugam perquè el Regne Unit és un dels nostres principals mercats. Per tant, tindrà repercussions tant per als britàncis residents aquí com per als espanyols que viuen allà. El turisme, que es mou a curt plaç, també es podrà ressentir.

Quin consell donaria a un empresari turístic davant d'aquest escenari?

—Que enfoqui el seu negoci envers l'especialització cap a un client de qualitat interessat en el medi ambient i en un producte integrat en el paisatge.

Té futur la Unió Europea?

—Sí, malgrat aquests reptes. Ens convé perquè contribueix al benestar social i a la democràcia, malgrat les seves mancances. De fet, aquestes crisis han demostrat la necessitat de que sigui més flexible.