Joan Allès es va dedicar a la realització de documentals

2

El passat diumenge dia 16 va morir als 68 anys el pintor i documentalista Joan Allès Anglada. Estava casat amb Magdalena Pons, amb qui va tenir dos fills, Pau i Joan. Nat a Ciutadella el 1954, Joan Allès va estar immers des de fillet en el món de les càmeres i el cinema, en ser el seu pare el projeccionista del cinema de l’OAR.

Autodidacte de formació, durant els anys 70 i 80 Allès va participar activament en les sessions del Cine-Club que projectava pel·lícules no comercials amb el posterior debat sobre la seva temàtica. El 1980 va realitzar el primer documental, anomenat «Terra de Menorca», al que van continuar altres    que tenien una durada de pocs minuts.

El 2006 va acceptar l’oferiment de Juan Elorduy, director de les sales de cultura de Sa Nostra, per projectar-los en públic en el marc del cicle «Música amb imatges» organitzat per Sa Nostra. Entre novembre de 2006 i juliol de 2007 van enregistrar el documental «La fortalesa de Klaus Netzle», que va ser projectat el març de 2008, amb motiu de la creació d’Enyorança Vídeos, una associació impulsada per Allès i Elorduy, que en la seva presentació va apostar pel valor de la memòria i el documental, amb una mirada humanista i poètica de la realitat menorquina. El 2010, Enyorança Vídeos va obrir portal propi a Vimeo, amb «La mirada del tòtem» sobre les pedreres de Líthica.

Altres documentals en els quals també va participar Allès son «S’estància», dedicat al poeta Ponç Pons, «Un dia a l’estudi de Matias Quetglas», «Sentir Sant Joan amb música de Bach», el vídeo sobre el pintor Torrent, «La porta oculta de la Catedral», el vídeo sobre la instal·lació temporal «Coser la Tierra» de Nuria Román, i «Com s’assembla la vida als somnis» sobre Pau Faner, entre altres.

Va guanyar el Premi Dom Bosco de documentals en diferents edicions, a més d’estar seleccionat també al Premi Sant Antoni de Pintura. Allès va cedir totes les seves pel·lícules en Super-8 a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca.