¿Vale la pena el estrés causado en segundo de Bachillerato? ¿Sirve de algo? Muchas de estas son las preguntas que los adolescentes se hacen diariamente. Los especialistas han hecho una lista de síntomas que puede causar este estrés, los más repetidos son: caída de pelo, acné, insomnio, pérdida de la regla, y más.
Testimonios de alumnos
N.R., una alumna que actualmente está cursando segundo de Bachillerato, comenta que se pasa muchas horas estudiando. «En épocas de pocos exámenes me paso dos horas estudiando y, cuando llega la época de concentrados o exámenes finales, me puedo pasar de las 15 hasta las 21 horas», confiesa. «Creo que no obtengo los resultados por los que trabajo, pero intento no pensar en ello», reflexiona. Cuenta que, respecto de la ESO, ha notado un cambio en las asignaturas, porque ahora estudia lo que realmente le interesa.
«Salgo pocos findes, la verdad, sin embargo, siempre que puedo intento salir un poco a despejarme, suelo irme de compras. También hago inglés y baile, así que en estas clases es cuando tengo mi tiempo libre», aclara.
M.M., ex estudiante de segundo de Bachillerato, ha reflexionado sobre su paso por ese curso. «Cuando aprendí a gestionar el estrés, todo fue mucho mejor». Explica que la mayoría del temario dado, a parte de servirle, le ayudó con su crecimiento personal. «Mis niveles de ansiedad eran altos y estaba constantemente agobiada, y cuando no estudiaba me sentía culpable», confiesa. «El problema de Bachillerato es cuando vas a por la máxima nota. No es un horror como lo pintan muchos, todo el mundo lo puede hacer, además, me parece necesario en muchos aspectos; lo pasas mal, pero si confías en ti mismo, se puede lograr» explica animada.
Desde esta perspectiva podemos comprobar que este curso tiene tanto cosas buenas, como malas. Por una parte, estás estudiando asignaturas que te interesan, ya que en la ESO son obligatorias muchas materias que, realmente, no sirven para nada a muchas personas, es más, no les interesa este tipo de enseñanza. Pero, por el otro lado, todos los alumnos creen que es el curso más intenso después de tercero de ESO, ya que te exigen mucho, en muy poco tiempo.
Testimonios de especialistas
Joana Caules, orientadora del IES Joan Ramis i Ramis, explica que «cada alumna o alumno es único, con su propia personalidad, motivaciones, intereses». Por tanto, cada uno de ellos gestiona el estrés académico de una manera diferente. «El estrés aumenta a medida que son personas con un perfil muy autoexigente consigo mismos», añade. Un poco de estrés es siempre positivo, el problema está cuando ese estrés limita a los estudiantes y los bloquea. «Lo ideal es llegar a segundo de Bachillerato con unas técnicas de estudio consolidadas y una organización muy sistemática del tiempo de estudio», comenta. La orientadora cree que los adolescentes empiezan a pensar en el futuro, en su trabajo, a partir de tercero de ESO. «También tiene una gran influencia, en esta visión de los jóvenes, su entorno socio-familiar. Si es un entorno estimulante, que le anima a conocerse mejor, a tomar decisiones, a reflexionar y a analizarse, es más probable que el adolescente asuma el reto de autoconocimiento», sentencia.
Por su parte, Ana Gomila, actual profesora de segundo de Bachillerato del IES Joan Ramis i Ramis, considera que los alumnos a menudo se infravaloran y piensan que sacarán menos nota de la que, en realidad, sacan. Esto puede guardar relación con la autoestima de cada uno, o con el nivel de autoexigencia de los alumnos. «Es fundamental dormir bien, descansar lo necesario y comer como es debido en temporada de exámenes», aconseja la profesora. «Creo que es necesario dar tanto temario para la EBAU, lo que me gustaría es que estuviese enfocado de una manera más competencial, menos memorístico. Menos teórico, más participativo. Menos de hacer deberes en casa y más de participar en el aula», finaliza Ana Gomila.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Vaig acabar batxillerat fa 4 anys i vaig aprendre moltissimes coses de cultura general, i vaig tenir bons professors a l'IES Miquel Guàrdia.Però no crec que hi hagi tanta dificultat.
CríticPuc firmar el que dius, fa temps que portem una educació igual que la de fa 50 anys, no es tenen en consideració la comunicació, redacció...en general, poder-se desenvolupar bé en tot allí que cal en la vida "real" laboral. Tan sols, sumaria una cosa, i es que després de Batx o si en un futuro canvia, implantará el mateix que fan al nord d'europa, un any sabatic, per treballar, viatjar...en definitiva, que el joven es conegui millor i pugui decidir a qué es vol dedicar el resta de la vida. Amb 18 anys, pocs ho tenen claro.
En tots es respectes Crític, trobes q són més importants ses formes q es continguts, dones molta importància a s ortografia i en canvi insinues q no és important, saber de personatges històrics ( Aristòtil, Góngora, Kant, Conde duque de Olivares...) O de moviments artístics i filosòfics ( barroc, modernisme...) Jo crec q es batxiller et dona un plus de cultura i de saber afrontar situacions no confortables. Coses poden millorar però hi ha que apeixugar ,menos comèdia que no tenen res més q fer q estudiar. Salud.
"Seny"..... quan hi ha coses que dic que s'han de revisar del sistema educatiu em referesc, per exemple a escriure correctament i sense errades ortogràfiques. I ho dic perquè no escrius ni correctament "batxillerat", per no parlar de la manca d'accentuació que hauries de tenir profundament interioritzada (tercera persona singular del present d'indicatiu del verb ésser sense accentuar o, millor, accentuat al·leatoriament; país, sense accent; "què" interrogatiu sense accent,..... És a coses com a aquesta a les què em referia. De què serveix un títol universitari si ni tan sols se sap escriure en correcció?. I, per experiència ho dic, molts de mestres actuals també tenen unes mancances molt importants en aquest sentit. Particularment greu, i també ho dic per experiència, els procedents del País Valencià on, per l'efecte Zaplana i la deixadesa que hi ha amb el català a la regió, com molts coneguts de la zona m'han expressat. Això no vol dir que no hi hagi excepcions, que també n'hi ha. Però la competència lingüística que vaig poder comprovar deixava molt de desitjar en molts dels procedents de la zona. Torn a insistir-hi. Crec que no té sentit l'estrés i la pressió del batxillerat quan després resulta que la pressió es rebaixa i molt, en alguns casos, a la Universitat (encara que no a totes les carreres, com Telecomunicacions o Medicina). I més quan aquesta pressió es fa sobre continguts memorístics, quan es descuiden aspectes tan fonalmentals com estructurar un text o la pròpia ortografia, que avui en dia molts alumnes consideren irrellevant i la deixen a mans dels correctors automàtics que, evidentment, no poden detectar moltes errades que fan un mal d'ulls terrible i que a mi, més que altres coses, em mostren el nivell de competència d'una persona. Jo sempre dic que l'escriptura i l'expressió oral són les cartes de presentació d'una persona. Si té una bona competència en aquetes matèries, segur que serà competent en altres matèries més específiques, però si ja té greus mancances en aquestes, pensaré que també tindrà mancances en altres sectors específics. Per acabar us diré que, el contingut de cada una de les matèries que es veuen en el batxillerat, moltes vegades no el recorden ni els graduats en cadascuna de les matèries. Així que imaginau la quantitat de coneixements que s'intenten ficar a pressió dins dels caps dels estudiants de batxillerat. En fi. Un contrasentit total que encara vé d'una estructura decimonònica de l'avaluació. I alhora, com dic, es descuiden aspectes molt més rellevants com saber redactar bé i amb correcció. I tornant a l'estrés. Sí l'estrés forma part de la vida, és cert i cal saber gestionar-lo. Però sotmetre a un estrés intolerable, només causat per intentar que els alumnes i el centre quedin ben posicionats respecte a d'altres, a costa de la salut mental dels alumnes per intentar arribar a un nivell educatiu superior que està plantejat d'una altra manera, on es pot anar aprovant en avaluació continua a través de pràctiques i treballs i on, la memòria només juga un petit paper, no té cap sentit ni un. És més, és un despropòsit vergonyós. No vull entrar ara a analitzar la formació universitària. També hi ha molt a dir. La sensació (real) que tenen molts és que hi ha desconnexió entre estudis i realitat professional. Això, per altra part, és difícil de solucionar. Hi ha molta diferència, per exemple, entre un que vulgui treballar en una empresa i un que vulgui ser docent, estudiant una mateixa especialitat. També és cert que avui en dia tenir un títol no garanteix ni un lloc de feina ni treballar en el sector estudiat. De fet, hi ha com sabem, una gran diferència entre els titulats que surten anualment i els llocs de feina disponibles d'aquelles especialitats. Però la Universitat hauria de servir, com a mínim, per millorar la cultura general dels estudiants i preparar-los per ser capaços d'organitzar-se i planificar per afrontar el treball diari futur o preparar unes oposicions, si fos el cas. La constància, per exemple, és una virtut molt necessària. La capacitat de sacrificar-se també. Però moltes d'aquestes coses s'han d'anar aprenent al llarg de la vida i depenen més de les pròpies actituds que no d'allò que vengui de fora. Hem de ser elements actius del nostre camí. No podem esperar tampoc que tot ens vengui de fora. La formació és, avui en dia, un procés constant al llarg de la vida i no acaba amb les etapes formals. Després de la Universitat hem de continuar estudiant i formant-nos. I això és evident en un món de canvi com l'actual. Fins i tot, molts s'hauran de reinventar i canviar diverses vegades al llarg de la pròpia vida i treballar en sectors on mai un ho hagués pogut pensar.
SenyA quis graus et refereixes? A enginyeria, física, matemàtiques??? Si és així, ha canviat molt!!!
El batchillerat és una estafa com ho es el sistema educatiu d'aquest pais. Jo vaig fer el batchillerat fa 3 anys. El problema principal és que els alumnes es posen una pressió que mentalment no estan preparats per assumir. Pero tambe dic una cosa. Després nam a la universitat que suposadament es més dificil, més temari, més treballs, etc.. I que passa? Ah sopresa, festa , estudiar poc i s'aprova igual. Llavors, és el batchillerat una estafa? o resulta que el batchillerat és el curs més dificil pq la universitat tenen un nivell baix? Són incongruencies del sistema educatiu. Sincerament crec que el batchillerat es molt necessari, pq es una etapa de gran maduresa. En la formació de persones tambe hi ha moments durs que et posen a prova. Això és el batchillerat. Tampoc es per tant si com he dit mentalment es duu d'una forma correcta. Entenc que no es facil passar-ho pero quan ho mires amb perspectiva ho agraeixes
Jo, sincerament, crec que no funciona bé. Tot el curs només serveix per preparar les proves de l'EBAU. I això ja ho fan constar així. El que importa és que els alumnes memoritzin tots els temes que entren a les proves i la resta no importa ni poc ni gens. Si algú no pot seguir el ritme que repeteixi o se'n vagi a fer una formació professional. I el més trist és que molts, malgrat esforçar-se no arribaran tampoc a poder estudiar el que volen. Abans, per molt que diguin era un poc diferent. El que importava eren les matèries no les proves posteriors. Ara no. I per la gent que no ho sap li diré que si la gent retingués tots els coneixements que li exigeixen en el segon de batxillerat, la cultura del país seria molt més alta. Però el que es fa és un aprenentatge purament memorístic i al cap de dos dies ja s'ha oblidat tot (o gairebé). I mentre, no es treballen competències molt més importants per al desenvolupament humà i professional. Avui el dia el que compte és la ressolució dels problemes, saber cercar informació i tractar-la, saber redactar bé, saber comunicar, expressar-se oralment amb correcció.... Però això no es valora. El que importa és recordar que succeí en el regnat d'Isabel II, què pensava n'Aristòtil, el Modernisme a Catalunya, el riscs naturals, l'anàlisi sintàctic de frases (que, fora la gent que es vulgui dedicar com especialista a aquestes tasques, ja em direu quina importància té), resoldre matrius o integrals i així fins a 10 assignatures, plenes d'informació difícil de memoritzar i amb els professors només preocupats perquè tenguin tot el temari per treure una bona mitjana dels alumnes que aprovin i que es presentin a unes proves que no serveixen de res més que per fer passar nirvis als estudiants. I tot això sense atendre les necessitats individuals de cada alumne. És igual si tenen algun transtorn psiquiàtric, problemes d'estrés, d'autoestima, d'aïllament..... què saben el tema?. Bé, aprovats. Què no el saben?. Ja se les arreglaran. Jo les EBAU fa temps que les hagués suprimit. Crec que basta amb l'avaluació de l'institut. I si alguna universitat té més demanada que oferta en alguna especialitat que faci proves específiques i punt. Per estudiar moltes matèries sobren les places i no faria falta. A més a més, anar a la Universitat ja fa temps que ha perdut el sentit directe de poder treballar en allò que s'ha estudiat. És un espai formatiu superior, però molta gent tampoc farà feina d'allò directament. Per acabar, només dir que és molt més difícil el segon de batxillerat que els estudis universitaris (o com a mínim, la major part dels estudis) i això no té cap sentit. El model educatiu s'ha de replantejar seriosament. I la memòria i preparar uns temaris immensos no serveixen, al cap i a la fi, per gairebé res. O tot al contrari.
Pues tiene razón. El Bachillerato, tal y como está planteado ahora, está encaminado a las pruebas de EBAU, y a memorizar toca. Esto de las competencias suena bien y es un objetivo loable, pero mientras las pruebas EBAU sean memorísticas, el Bachillerato seguirá el mismo camino. Y el alumnado tiene el síndrome del loro.