Ses Basses de Lluriach. Les aus aquàtiques abunden a la zona humida de Cala Tirant, actualment en bon estat de salut, però el canvi climàtic podria salinitzar les llacunes provocant la mort dels animals | Josep Bagur Gomila

TW
1

Una llacuna plena d'aus aquàtiques és sinònim que està en un bon estat, i a ses Basses de Lluriach se'n presenten a vessar aquests dies. Que aquests ànecs migrin a l'Illa per passar l'hivern, o s'hi aturin de camí a destinacions més càlides, vol dir que les llacunes d'aigua dolça gaudeixen de bona salut, i així ho confirmen des de l'Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam). Tot i això, aquest organisme ha detectat una frenada en la tendència de creixement en nombre d'espècies i individus respecte fa cinc anys, a causa del canvi climàtic que incideix negativament en la qualitat de l'aigua de les llacunes de Menorca, a més d'empitjorar les condicions de les zones de nidificació d'on procedeixen aquestes espècies.

Salinització

El director de l'Obsam, David Carreras, assegura que un dels principals perills que pot provocar el canvi climàtic és la salinització de les zones humides a causa de la pujada del nivell del mar: «Zones com la de Son Bou o s'Albufera des Grau, que es troben al litoral i estan separades del mar per un límit molt fi d'arena, podrien mesclar-se amb el mar i passar de tenir aigua dolça a ser salobre». Això no vol que hi hagi una extinció massiva de les espècies, explica Carreras, sinó que canvia la biodiversitat, dels animals i de les plantes que hi viuen.

Un panorama hipotètic i extrem de salinització de les zones humides, declara Carreras, provocaria el que es coneix com a «eutrofizació», és a dir, un excés de matèria orgànica que podria ocasionar la pèrdua d'oxigen en el medi aquàtic obstaculitzant l'establiment de les espècies anàtides (ànecs). A més, es podria produir la mort de milers d'animals (com la que hi va haver a s'Albufera des Grau en 2018).

En el Dia Internacional de les Zones Humides, celebrat ahir, l'Obsam posa de manifest que els efectes del canvi climàtic han fet «passar el semàfor de verd a àmbar», i evidencien la necessitat de fer un seguiment dels ecosistemes d'aigua dolça de l'Illa, així com s'ha fet amb els torrents. Tot i això, Carreras lamenta no disposar de recursos per fer-ho i apel·la a la Revisió del Pla Hidrològic de Menorca i dels seus plantejaments per millorar les zones humides.

Si les llacunes d'aigua dolça tenen bons nivells es deu a les pluges del novembre, que van ser sostingudes i repartides en diferents dies: «Les precipitacions van contribuir a tenir una permanència d'aigua molt grossa a les zones humides. No només per la pluja o els torrents, també de la que es filtra a la terra». En el cas de s'Albufera des Grau, l'única a l'Illa que disposa d'un grup de seguiment específic, posseeix reserves d'aigua suficients fins a l'estiu.

De les 18 zones humides catalogades a Menorca, tres es consideren d'aigua dolça i són la de s'Albufera des Grau, el prat de Son Bou, el de Son Saura, el de Bellavista i ses Basses de Lluriach. La resta, com per exemple ses Salines de Mongofre, de Fornells i la Concepció són salobres.