«Estima el dret i la justícia»

En el verset 5 d’aquest salm, el Senyor és lloat perquè «estima el dret i la justícia». Aturem-nos un moment a reflexionar sobre la distinció que fa el salmista entre «dret» i «justícia».

El dret és una ciència que s’aprèn estudiant els codis de lleis i els llibres dels juristes més acreditats. En canvi, la justícia és una virtut cardinal que consisteix en donar a Déu i al proïsme allò que els correspon. En particular, la justícia amb els germans implica respectar els drets de cadascú i establir en les relacions humanes l’harmonia que promou l’equitat cap a les persones i cap al bé comú (Catecisme de l’Església catòlica, epígraf 1807). Aleshores, per a ser capaços de practicar la justícia, és important saber dret. Però conèixer moltes lleis no és garantia de tenir la virtut de la justícia, com bé demostra la paràbola del jutge injust (Lc 18,1-8). Mons. Gerard Villalonga Hellín es llicencià en Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma i ha exercit com a vicari judicial de la Diòcesi de Menorca de manera pràcticament ininterrompuda d’ençà el 1993.

El nostre nou bisbe havia estudiat per ésser mestre d’escola, professió que exercí en la seva primera joventut. Per aquesta raó, li tocà fer un esforç important per transitar de la docència a la jurisprudència, amb la finalitat de poder servir més eficaçment l’Església de Jesucrist.

Durant els darrers trenta anys, el bisbe Gerard Villalonga ha jutjat moltíssims casos, sobretot en l’àmbit del dret matrimonial. Són nombrosíssimes les famílies de Menorca que han rebut la seva ajuda per a solucionar problemes realment complicats. També ha col·laborat de ben a prop amb els anteriors ordinaris de l’Església menorquina, resolent qüestions de disciplina eclesiàstica amb prudència i discreció.

El seu prestigi com a canonista és reconegut a dia d’avui en moltes altres diòcesis d’Espanya, que li demanen amb prou freqüència la seva opinió sobre assumptes difícils. La manera de treballar de Mons. Gerard Villalonga Hellín es basa d’entrada en un coneixement profund del Codi de Dret Canònic del 1983, que ell estudià seguint el mètode exegètic. Ara bé, la seva aproximació als problemes no és mai legalista, perquè té en ment la norma del cànon 1752: «la salvació de les ànimes ha de ser sempre la llei suprema de l’Església».

Aquí rau probablement la clau del sentit de la justícia que inspira el ministeri jurídic del nou bisbe de Menorca: no es tracta de fer complir la llei costi el que costi, sinó d’aconseguir que aquesta esdevingui un veritable instrument de salvació. En efecte, com bé ens va explicar el Messies, «Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell» (Jn 3,17).

Tornem per acabar al salm 32. Després de dir-nos que el Senyor «estima el dret i la justícia», el salmista encara afegeix: «la terra és plena del seu amor». Perquè, certament, aquests tres conceptes són indissociables: sense dret no pot haver-hi justícia i —com ens va ensenyar el Concili Vaticà II— la virtut de la justícia és inseparable de la caritat (constitució pastoral Gaudium et spes, epígraf 69).

Demanem a Déu que el nostre bisbe Gerard continuï en el seu nou ofici estimant el dret i la justícia perquè pugui guiar-nos amb amor en el camí cap al Regne de Déu.