Una teoria sobre badalls

Tots feim badalls. Només de pensar-hi... és fàcil començar a tenir ganes de fer-ne un. I és una acció típica dels animals vertebrats; tant els mamífers com la majoria d'espècies amb columna vertebral, feim badalls. La creença popular diu que badallam perquè necessitam oxigen, però els resultats de l'estudi realitzat als EEUU diuen que en realitat es tracta d'una manera de regular la temperatura del cervell i amb açò, d'un esforç per mantenir-se despert. Quan feim un badall, amb l'extracció d'aire el que feim es propiciar el refredament del cervell perquè aquest funcioni de manera més eficaç. Es tracta doncs, d'un mecanisme per mantenir-se alerta, d'un intent del cos, tal vegada desesperat, de restar atent.

Per tal de provar la teoria, els científics van treballar amb 44 voluntaris als quals se'ls van anar passant imatges de gent badallant. És sabut que els badalls s'encomanen i no només entre persones, també ens vénen ganes de fer badalls si hem vist com ho feia el nostre moix. A una de les proves, es va comprovar que el 50 per cent dels voluntaris (que havien de respirar normalment o per la boca) van badallar mentre veien les imatges. En canvi, els voluntaris que tenien la consigna de només respirar pel nas, no en van fer, i l'explicació que ens donen és que els vasos sanguinis del nas envien aire fred al cervell, i que per tant, el segon grup no en tenia necessitat.

De les conclusions de l'estudi en parlava Andrew Gallup de la Universitat d'Albany dient, que la propera vegada que algú ens faci un badall mentre li estem explicant qualque cosa, no ens hem d'ofendre perquè en realitat, la persona en qüestió vol mantenir-se atenta.