Halloween o Tots Sants?

Susana Mora Humbert

La nit d'avui dia 31 d'octubre és la ja per tots coneguda nit de Halloween, nit de disfresses, carabasses i ensurts. I és que la celebració d'aquesta festa està essent integrada a la nostra cultura desplaçant gairebé els ancestrals ritus del Dia de Tots Sants. Però, què és Halloween?

Començarem apuntant que el mot Halloween deriva de les paraules All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants) que posteriorment passaren a ser All Hallows Eve fins convertir-se en el terme actual. Hallow és un terme que en anglès antic significa sant o sagrat.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món.

Dit això, sembla correcte apuntar que en el fons estem parlant de dues formes de celebrar una mateixa festa, donat que l'origen i el simbolisme d'ambdues celebracions és coincident.

D'aquesta manera, anem a esbrinar un poquet més sobre Tots Sants. La festa dels morts ens arriba en un moment clau de l'any, un moment en què la mateixa natura sembla morir. Ha passat el temps de l'abundor, de les collites de l'estiu i de la verema... Les fulles de molts arbres cauen i la terra sembla esmorteïda. És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida. Comença el temps fred i les nits són més llargues. Tot plegat, la idea de la mort es fa present en un període concret que, dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltres mateixos, ha estat celebrat com el temps dels difunts.

De fet, era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l'hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l'endemà a la mateixa hora.

Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar.

Com tota festa, aquesta també ve lligada a un conjunt de costums gastronòmics, que lògicament tenen caire estacional. Així, tenim la castanyada, que juntament amb els moniatos i altres fruits secs són propis d'aquesta estació i esdevenen tradicionalment en protagonistes d'aquesta festa. De la mateixa manera, no podem oblidar els famosos panellets, producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, que vénen a ser un record dels antics pans votius que s'oferien als morts per al seu viatge cap al més enllà.