09/02/10 0:00
TW
0

Tant la Constitució espanyola com la Declaració dels Drets Humans reconeixen l'ensenyança bàsica com a obligatòria, així com el dret dels pares a elegir el tipus d'educació que desitgen per als seus fills.

Susana Mora Humbert

Maó


El fenomen de l'educació domèstica, no està molt estès a Espanya a diferència d'altres països. En l'àmbit de la nostra illa no hi trobem cap cas registrat. Però els seus defensors intenten que el Ministeri d'Educació reconegui el dret dels progenitors a formar els seus descendents.


Defensor del Poble

L'informe del Defensor del Poble de l'any 2006 dedicava un apartat a l'educació domèstica després que tres pares es queixessin dels problemes que trobaven perquè l'educació dels seus fills es produís en l'àmbit familiar.

En aquell moment, el Defensor del Poble considerà oportú "iniciar un tràmit informatiu amb la finalitat de conèixer eventuals projectes del Ministeri d'Educació i Ciència, dirigits a establir les modificacions normatives necessàries pel reconeixement en el nostre ordenament educatiu de la validesa de la fórmula educativa que propugnen els promotors de la queixa". A dia d'avui no hi hagut cap avanç.


Ministeri d'Educació

Per contra, des del Ministeri d'Educació es mostren totalment tancats a tal possibilitat, manifestant que la Llei hi ha que complir-la i que la Llei Orgànica de l'Educació (LOE) estableix l'escolarització obligatòria de tots els alumnes d'entre sis i setze anys.


Marc Legal

En el nostre país és obligatori educar els fills, però no portar-los al col·legi. Tant la Constitució espanyola com la Declaració dels Drets Humans reconeixen l'ensenyança bàsica com a obligatòria, així com el dret dels pares a elegir el tipus d'educació que desitgen per als seus fills. Ara bé, no hem d'oblidar que la Llei Orgànica de l'Educació contempla l'obligatorietat en el nostre Estat de l'escolarització dels nens d'entre sis i setze anys, pel que tot absentisme escolar és objecte directe de denúncia. Tot i així, quan es dóna una denúncia d'aquest tipus, els serveis socials envien un assistent social per a entrevistar-se amb els pares. Normalment, la cosa no passa d'aquí i les denúncies són desestimades en el moment en què la família demostra que els nens no estan desatesos, sinó que estan essent educats "per lliure". En opinió de Ramón Pérez Juste, president de l'Associació Espanyola de Pedagogia, "si tenim en compte que el dret d'educar resideix en la família i un pare vol fer-ho a casa, em sembla bé, l'únic que correspon a l'Estat llavors és supervisar i assegurar que aquests nens són educats a casa realment i no estan essent abandonats o explotats."


Conclusió

Queda palès que el Homeschooling s'està convertint en una incipient alternativa al sistema educatiu públic, alternativa que a països com els Estats Units comença a estar reglada com a tal. Per contra, en el marc del nostre Estat, és obvi que existeix un buit legal respecte a la matèria, llacuna que haurà de ser coberta tard o d'hora donat que cada cop són més les famílies que opten per educar els seus fills en l'àmbit de la seva llar. El Homeschooling està tenint una bona rebuda a Espanya per diferents motius, motius com, per exemple, la voluntat de molts pares en educar els seus fills d'acord amb els seus criteris ideològics o morals, l'existència de nens que requereixen d'una atenció especial i també, com no, el temor front als nombrosos casos de 'bulling' que es donen a l'actualitat a les escoles.