Les joies ancestrals de Joan Vives

Llucia Pons
Maó
Joan Vives Riera, un joier maonès que crea les seves pròpies obres.
Quan un neix en el si d'una família d'artistes necessàriament alguna cosa ha d'heretar...
Realment em trobava rodejat d'artistes. Des de petit dibuixava, sempre havia pensat que estudiaria Belles Arts, però finalment vaig entendre que la meva vena artística fluïa d'una altra manera que no era la pintura, m'agradava més la manualitat per la que tenc certa habilitat. El meu conco, Joan Vives, tenia experiència com a joier i vaig seguir el seu camí.
De fet, alguna relació es pot establir entre la botiga d'antiguitats dels seus avis i la joieria on té el seu taller i on es localitza la joieria.
Sí, el meu avi, Joan Vives Llull, havia estat gravador i plater, abans de viatjar a Pollença i desenvolupar la seva obra pictòrica. La botiga d'antiguitats, que van obrir al carrer Nou, es va anar convertint a poc a poc en la joieria que és ara.
Sé que ha estudiat filosofia a més de joieria; polida combinació.
Em vaig llicenciar en filosofia al mateix temps que estudiava joieria a l'Escola Massana de Barcelona.
I quina és la filosofia intrínseca de les joies?
La bellesa. Una joia ha de ser per damunt de tot bella. També ha de ser portable, no em convenç el disseny en si mateix, no justifica les joies que a la fi no es poden dur com a tals.
La joia és un ornament lligat a tota la història de la humanitat. Quins valors guarda una joia?
La joia ha de fer una mica més feliç a la persona que la llueix, aquest seria el seu valor i també la seva primera finalitat. Després pot agradar als altres.
Quins serien els ingredients d'una joia, com es barregen el material i la tècnica per tenir una forma bella i portable?
Cal deixar-se endur una mica i fer feina amb els materials, els materials nobles que formaran la joia i els que permetran fer el motllo, per exemple la cera. A vegades surten formes sense haver-les pensades prèviament.
Desmitifiquem l'or i acceptam tot tipus de material en joieria?
L'or té unes qualitats intrínseques, però molts altres materials contenen també la bellesa necessària per una joia, com la llenya.
On s'amaga la inspiració de les seves joies?
Des que tenia divuit anys faig un viatge anual a Àsia. El primer viatge va ser a l'Índia. La joieria ètnica és la que més m'agrada i l'he anada descobrint en aquests viatges que he realitzat amb la meva família, especialment amb el meu conco Joan amb qui m'ho passava molt bé, i darrerament amb la meva companya, n'Ana Natta.
Al cap dels anys és la sedimentació d'idees, imatges, formes que desperten el teu interès, en definitiva tot el que aprens és el que et serveix com a bagatge per crear.
Aquests viatges, a més d'una font impressionant d'inspiració, deuen servir també per portar material...
Sí, hem arribat a comprar quilos de perles i altres materials així com també moltes joies. Les joies de la botiga provenen en gran part d'aquests països, oferim així un producte diferenciat amb un estil personal que és el que més ens agrada.
Em recorda una mica la ruta de Marco Polo, però a la recerca de joieria...
Sí, en certa manera. Amb el temps tot ha anat canviant, abans ens llançàvem més a l'aventura. Record que a Hong Kong ens assèiem damunt sacs de perles durant les converses, de fet una mica es tractava de passejar pel carrer i anar trobant... Avui amb internet quan partim tenim ja gran part de les visites concertades. També continuam fent feina amb gent que fa molts anys que coneixem.
A més d'aquest gust oriental per les cultures ètniques, hi ha algun dissenyador o estil més pròxim que li agradi especialment?
En general tenc una debilitat especial per l'Art Nouveau. René Lalique és un dels joiers que més m'agrada. Alguns dissenys més contemporanis també em poden atraure, però en general és un estil que es troba lluny dels meus gustos personals i que moltes vegades trob massa fred.
Entre les seves joies predominen els anells de volums considerables i que donen importància a la textura i al material. Té un perfil de clientela determinat?
M'imagin que les persones que compren un tipus de joia tenen algun perfil o altra, però em costaria molt definir-lo. A vegades quan faig una joia sí és cert que tenc en ment a qualcú, com una inspiració més.
Continua sent la joieria un dels distintius de l'estatus social?
Una joia pot tenir molt de valor, però depèn de l'ús que se'n faci.
La perla és una de les altres presències constants en les seves joies.
Si, la perla sempre dóna molts bons resultats i és acceptada per molts de gustos. També faig incrustacions de pedres precioses i pedres semi-precioses. Durant una estada a Florència de sis mesos vaig poder aprendre sobre l'encast de pedres en materials propis de la joieria.

Partir d'una pedra, com els jades que m'agraden especialment, i acabar-la per tal que es pugui lluir com a joia és una pràctica que em resulta molt satisfactòria.