TW
0

Implicació per a la supervivència d'un art dramàtic ple de virtuts és la seva defensa. Raó no li falta: "A l'Illa la creació cultural no té el suport que cal, com el turisme o un equip de bàsquet de primera"

FITXA Vaig néixer a Menorca un 14 de gener de 1977. A l'Illa hi vaig fer els meus primers 18 anys. Els altres 12 anys els he repartit entre Menorca, Barcelona i Palma. Als tres llocs m'hi sento com a casa. Estic enamorat del teatre, de la bona gent i de la bona cuina. Només crec en una revolució, la de l'amor. Potser per això som un fan del rock'n'roll, dels llibres, de les besades i de tot allò que t'escarrufa la pell.

Raquel Marqués
Ciutadella
Per què un apassionat de l'escena com vostè es llicencia en Humanitats vuit anys després de graduar-se en Art Dramàtic?
Perquè necessitava saber més coses. Tinc molts defectes, però una de les meves virtuts és la curiositat. La carrera d'Humanitats és fantàstica, estudies història, filosofia, literatura, cinema i art, és un plaer que a part de servir-te per guanyar al Trivial, t'omple a molts nivells.
És veritat açò que la interpretació es duu a la sang?
En el meu cas sí. De petit ja volia fer teatre, i pens que sempre tindré ganes de fer-ne.
És necessari partir a l'illa veïna (Mallorca) per forjar-se com actor?
Sí, però com en moltes altres professions que necessiten formació especialitzada. La diferència és que si bé un arquitecte després d'haver estudiat pot tornar a Menorca, i viure del que ha estudiat, un actor no. I Menorca no tan sols necessita arquitectes, el desenvolupament d'una societat no tan sols és pot mesurar pel confort material.
Rodo Gener i Queralt Albinyana, dos companys seus de professió, que han estat nominats als Premis Max... un desig?
Són dos actors boníssims, i s'ho mereixen. L'obra per la qual han estat nominats em va deixar bocabadat. Tant de bo es pugui veure a Menorca. Un desig?, no deixar d'estar enamorat.
És difícil, quan s'és actor, deixar d'actuar a la vida?
Una bona actuació és l'acte més sincer que conec, perquè es fa amb el cor a la mà. I sí, intent ser sincer a la vida i al teatre.
Quin és el seu mètode interpretatiu?
Per a mi un bon mètode és no tenir mètode. Cada personatge et demana una investigació diferent. El carrer és una gran font d'inspiració, però també ho és la pintura, la literatura, la música. El secret de cada personatge pot estar en tot el que t'envolta, has d'estar ben deixondit.
El seu director fetitxe?
Pitus Fernández, Salvador Oliva i Pablo Rosal.
Quina frase li dedicaria a en Pitus Fernández?
Si pogués li dedicaria un llibre. La trajectòria d'en Pitus, junt amb la companyia de La Clota és impressionant, ha fet i està fent un teatre del més alt nivell. Els seus espectacles han estat alabats a Menorca, Mallorca, Catalunya i Espanya. Ha exportat cultura feta a Menorca arreu. A l'Illa tenim turisme de qualitat, i un equip de bàsquet de primera. Amb el suport necessari també podríem ser més reconeguts com a creadors. Crec que la creació cultural no té el suport que cal, sobretot en comparació amb altres àmbits.
Acabi la frase: La seva experiència a l'obra "Mot a mot" ha estat...
...una troballa.
Expliqui'ns de què va aquest projecte de fer una mena de Lunnis "a la baleàrica".
Doncs és una nova producció infantil d'IB3. Es dirà "El Món d'en Guai", i és com una barreja entre "Los Lunnis" i "Barrio Sésamo". Promet, perquè a part d'haver-hi una bona realització, hi ha un equip de guionistes i una producció que es cuida de la formació dels actors. Hem fet un curs d'entrenament per a manipular titelles a la televisió. Tot un món nou per a mi.
Posaria el teatre com assignatura obligatòria als centres escolars?
I tant! El teatre té unes virtuts pedagògiques fantàstiques, els alumnes aprenen a escoltar els companys, milloren la seva expressió vocal i corporal. El teatre és un remei per a la inhibició i la timidesa i exigeix el desenvolupament de les capacitats socials per treballar en equip. Fent teatre es creen uns vincles humans molt sans, en una obra de teatre tothom és important. El teatre és tot el contrari a l'individualisme, que d'altra banda tant s'estimula a la societat.
El pitjor ensurt que li ha passat dalt l'escenari?
Fou un estiu, a Inca, fent "El Somni d'una nit d'estiu" a l'aire lliure davant unes 1.000 persones. Quan estava actuant veig com aquestes 1.000 persones es van aixecant per anar-se'n. No m'ho podia creure! Tant malament ho feia! Després em vaig adonar que el que passava era que començava a ploure, no hi havia caigut abans perquè l'escenari estava tapat.
Fou guanyador del certamen "ArtJove" i després jurat... Es va posar dur a l'hora de valorar els participants?
Un poquet. Però crec que el qui va guanyar s'ho mereixia. D'altra banda vaig fer tot el possible perquè a la final hi anessin el major nombre de participants possible.
La principal mancança que pateix Menorca a l'àmbit teatral és...
Una programació regular que creï l'hàbit d'anar al teatre. El teatre necessita públic. Tant o més important que fer teatres és mantenir una bona gestió pública i professional dels espais escènics.
"A Cor Obert" tanca sempre la secció amb una qüestió que ens preocupa i molt. Digui'ns la seva solució personal al canvi climàtic podria ser...
Transport públic, transport públic i més transport públic. I bicicletes per a l'estiu.