Calidoscopi d'un món trencat

Raquel Marqués
Maó
"L'art és un territori lliure per expressar el que sents". Sense miraments, Daniel Seguí afronta un impàs a la seva trajectòria artística per tal de descobrir el resultat d'una investigació fotogràfica que parteix de la captivació pel factor temps que l'acompanyat al llarg de la seva vida. El trencaclosques superpost d'un món del que percep una certa inestabilitat que reflecteix a les seves imatges.
L'evolució d'un procés d'investigació que començà amb la fita de presentar un treball íntegrament manual, és l'esperit i el motor de l'exposició "Calidoscopi: Anatomia d'una realitat aparent" que aquests dies es pot veure a la Sala de Cultura Sa Nostra de Ciutadella. Una col·lecció d'instantànies que finalment, sota el tractament digitalitzat i de la mà d'una acurada composició, conviden a visualitzar una societat que desborda individualitat per tots els costats. Problemes com el de la vivenda, la transformació de les relacions humanes o de parella... en definitiva, una idea de fragmentació mundial que inspira la creativitat de l'autor maonès.
Reconstrucció mental
Rere dos anys de muntatge, Seguí recupera la flama d'un projecte que de cop i volta -sense esperar-s'ho- reaparegué per obrir el camí a un seguit de imatges que xerren del seu entorn més íntim fins a proliferar en l'obra denúncia. Des dels seus propis títols, intencionats i, de vegades, crítics, Daniel Seguí capgira la realitat de qui observa. Fa 10 anys que una fotografia en blanc i negre de 360 graus l'endinsà a una manera de veure plena de volum. Avui el "collage" amb el que interactúa a cada escena l'ajuda a transmetre exquisits detalls d'un present imprescindible per a la reconstrucció mental de passat i futur. "Des de la meva infantesa m'he sentit captivat pel factor temps. En qualsevol indret del món, ara mateix un nen es pregunta, mentre mira el rellotge, ai ara és ara -deixa que passin uns segons mirant l'agulla del rellotge-, i diu per si mateix, com pot ser que ara també sigui ara?, on ha anat a parar l'ara d'abans? Això escapa a la comprensió d'un infant, i fins i tot d'un adult".
A la que és la seva primera mostra fotogràfica individual i rere una primera estada al mes d'octubre a la Sala de Cultura de Maó, aquest professor de dibuix i pintura -que per damunt de tot es considera pintor- aconsegueix amb aquesta col·lecció captar l'atenció de l'espectador mitjançant temes d'una existència ben propera. El seu treball en sèrie no fa sinó apropar-se a una existència en què els elements dissociats conformen un tot que aparentment semblen el resultat d'haver descompost una imatge "física", és a dir, una fotografia en molts fragments, si bé curiosament el procediment és a la inversa arribant a donar cos al fenomen del microcosmos dins el macrocosmos. Detall per detall per tal de construir una imatge nova.

Concepte. "El passat el recordem sempre des del moment present,
la reconstrucció mental d'un record que tant com va, està més distorsionat.
El mateix ocorre amb el futur, que també l'imaginem des del temps present,
i l'adornem amb tota mena d'elements imaginaris.
Una il·lusió que no té límits. (...)