TW
0

La seva carrera es basa avui en el repertori líric, ja hi haurà temps pels papers més dramàtics als quals aspira interpretar i poder cantar amb totes les seves forces com el "Nessun dorma" a Turandot

Llucia Pons
Maó
Carlos Llabrés, amb el temps, ha descobert la seva vocació que avui li omple la vida, la del cant líric com a tenor.
Quan era petit segur que tothom li deia ja que cantava molt bé!
No, ni molt menys, no cantava mai, de fet jo era des que no cantava ni el "cumpleaños feliz" en els aniversaris dels meus amics.
Llavors com va descobrir que si ho intentava podia cantar?
Tenia ja més de vint anys quan mon pare em va insistir perquè l'acompanyés al Cor dels Amics de l'Òpera. Martina Garriga, directora del cor, em va dir que la meva veu tenia possibilitats de baríton o de baix, i em va començar a donar classes particulars de cant al Conservatori de Maó.
Durant aquella època va realitzar alguna actuació en públic?
Sí, dues. Amb el Cor vam fer "El Messies" a l'església de Santa Maria i el mateix concert el vam repetir a Toulouse. També vaig poder intervenir en l'òpera "Aida".
I després, dóna el salt fora de Menorca per continuar la seva formació?
Sí, durant el concert de Toulouse entre el públic es trobava Stefano Palatchi, un baix molt conegut en el món del cant líric. Em va fer una petita audició dins un camerí amb un piano petit, em va dir que estava molt verd... i em va donar el telèfon de la seva professora Maya Mayska. Tot d'una viatjava a Barcelona per les seves classes, després, per major comoditat, vaig anar a viure a la ciutat comtal per assistir a les seves classes i realitzar els meus estudis de solfeig al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Uns començaments, si més no, curiosos per una carrera que no sol ser fàcil, és tant complex com diuen?
Realment és un món molt tancat. Has de sacrificar-te molt i el camí no és gens fàcil, et pots trobar molts entrebancs, tot i així considero que he tingut sort perquè faig el que més m'agrada.
Ha de ser realment un privilegi tenir a Montserrat Caballé com a professora. Conti'm com va anar.
El febrer de l'any passat un amic del germà de Montserrat, Carles Caballé, em va sentir en un concert i em va proposar que els enviés una gravació i prest em van cridar perquè assistís a les Master Classes que Montserrat Caballé ofereix, però també a casa del seu germà em rep per ensenyar-me. Ho fa de forma altruista, li estic realment molt agraït, el seu recolzament és incondicional i l'estimació que els tenc a ella i a la seva família és molt gran.
Aquest estiu va ser el seu debut al famós amfiteatre de Taormina, Sicília. Com va ser aquesta experiència?
Interpretava a Jasone a l'òpera "Medea", un paper molt exigent però del que crec que en vaig sortir prou bé, vaig quedar molt content. L'exigència també venia per la gravació per DVD que se'n feia i que prest es retransmetrà per la Rai.
I després a Sabadell va fer de tenor a "Un ballo in Maschera", un altre debut?
Sí, vaig xalar molt fent aquesta òpera. A més es va donar la casualitat de coincidir amb el baríton Ismael Pons, també de Maó. Ens sentíem especials a sobre de l'escenari, gairebé no ens coneixíem i he de dir que va ser una gran ajuda per jo. Aquella nit ell va tenir un gran èxit amb l'ària que més destaca al baríton, "Eri tu".
Diuen que al tenor sempre li va millor amb les dones, que s'enamoren d'ell i que el pobre baríton sempre es queda a l'estacada...
És així sobre l'escenari, el tenor sol endur-se la part més bona, però fora de l'escenari la versió és gira i la veu potent del baríton atreu més i solen lligar més que no els tenors (riu).
Un cantant líric, a més de tenir bona veu i bona tècnica també se li exigeix que sepi actuar, com se li dóna la part interpretativa?
Els directors d'escena són cada vegada més exigents en aquest aspecte i marquen bastant el que volen, però sobretot el que s'ha d'aconseguir és l'espontaneïtat, que el gest sorgeixi del sentiment del que s'està cantant. Ara estic assistint a classes amb una ballarina, i abans havia fet de figurant a moltes òperes al Liceu. S'aprèn molt observant els que en saben, i dels que no també, clar. Un dels cantants que és exemplar per mi és Lluís Sintes, a més de la seva veu la interpretació se li nota que li surt de dins, i açò és el millor.
I l'aparença física, és també important, o no?
Sí que ho és, de cada vegada més sobretot per segons quins personatges, tot i que hi ha excepcions. Pavarotti no tenia el físic i la seva vessant d'actor no li sortia gaire bé, no obstant era un dels millors cantants lírics del món com tothom sap i la gent gaudia de l'òpera amb ell. Però igualment el que importa és la naturalitat en la interpretació del paper, tot i que a vegades per cantar un ària un pot estar sense moure's i transmetre més que si ho fes.
Quina ha sigut la seva darrera actuació i què prepara per al futur immediat?
Fa un mes vaig cantar en un concert a Perpinyà per la celebració del 125è aniversari del naixement de Puccini. L'orquestra estava dirigida per Daniel Tosi i el cor estava composat d'unes dues-centes cinquanta persones. El programa contenia la "Missa de Gloria" i sis àries de Puccini, entre altres una de Tosca i el "Nessun Dorma" de l'òpera "Turandot".
Promptament tenc un concert a Saragossa en motiu de l'Expo i prest al sud de França cantaré amb una soprano de l'est amb una orquestra i cor que em fa especial il·lusió. Hi ha altres projectes pendents, però encara estan per acabar de concretar.
I per quan una actuació a l'òpera a Maó?
Quan vulguin i jo pugui, és clar. No depèn de jo, açò està clar, però he de dir que em faria molta il·lusió cantar a Maó, pens que és emocionant i que també imposa. M'agrada veure com ho fa Joan Pons, que és un exemple per tots nosaltres, sempre que pot el veus per aquí donant tot el seu recolzament i aprofitant el seu poder de convocatòria.
Fa uns mesos va actuar al Teatre Principal amb la soprano Beatriz Jiménez. És suficient el Teatre o requeriríem d'un auditori també?
Sens dubte el Teatre Principal és molt especial per molts motius. Ara amb l'Orfeó Maonès esper que es puguin fer més coses encara. Però tot i així una ciutat com la nostra amb una passió tan gran de tanta gent per la música clàssica i l'òpera requereix d'un auditori. Actualment s'estan representant moltes òperes en els nous teatres-auditoris. Hem de cuidar l'afició que hi ha aquí.
Com a cantant líric, té algun protocol a seguir per cuidar-se?
No tenc gaire manies, procuro sempre dur una vida el més normal possible. Clar que és important, per exemple, no fumar, però jo no ho he fet mai. També procuro no rallar gaire dues hores abans d'una actuació, m'afavoreix la veu i també em calma els nervis previs. El millor consell que he sentit mai al respecte és el que va dir una vegada un tenor: "la millor manera de conservar una bona veu és cantar bé, amb una bona tècnica", crec que té tota la raó del món.