"Montefí és ideal per crear un parc arqueològic a Ciutadella"

Laura Bañón
Ciutadella
És el president de la societat de referència en l'estudi i difusió de l'arqueologia i la història de Menorca. Alberto Coll Arredondo (Ciutadella, 1961) va ser membre fundador de la Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella el 1997, precisament, en el moment en què presidia el Cercle Artístic (1995-1999). Exerceix d'assessor fiscal i és un apassionat de la història i la cultura. La seva particular visió sobre el valor del patrimoni històric aporta un enriquidor enfoc sobre com es pot gestionar per convertir-se en factor de progrés i d'identitat cultural.
Tant atreu el patrimoni per crear una societat històrica amb entitat pròpia dins el Cercle Artístic?
Ens vam trobar amb un interès tan gros a Ciutadella sobre aquests temes que el Cercle no podia absorbir tota l'activitat. Van ser els impulsors Bernat Moll, Xim Sánchez, Pepe Mayans o Josep Caules, entre d'altres. Hi havia moltes ganes de potenciar l'estudi i divulgació de l'arqueologia i la història de Menorca.
La posició en contra del trasllat del Museu Municipal de Ciutadella va donar a conèixer l'associació i la va convertir en l'exponent de la defensa del patrimoni...
El naixement de l'entitat va coincidir amb una època en què s'havia produït la desaparició de la Comissió Municipal de Patrimoni i es comencaven a palpar problemes en la conservació i la gestió del nucli antic. La quasi desaparició del Museu Municipal va ser el punt culminant, amb el primer enfrontament amb l'administració.
És a dir, heu hagut d'assumir un paper que, vos correspon?
Hem hagut d'exercir el paper de guardians i de policia del patrimoni, denunciant a les autoritats competents actuacions que consideràvem irregulars. Molts de particulars ens han fet arribar multitud de queixes i denúncies sobre atemptats contra el patrimoni. Només hem pogut traslladar la nostra preocupació sobre temes que hem estudiat una mica a fons. I moltes denúncies han quedat pel camí...
Quines actuacions vos han preocupat especialment?
Sobretot l'evolució de la fisonomia i l'estat del nucli antic de Ciutadella, així com el desenvolupament de les obres en el subsòl de la ciutat en els darrers anys. A nivell insular, el retard que hi ha hagut en la informació sobre les investigacions i excavacions. Ens ha preocupat la recuperació històrica de l'època musulmana, i especialment, del Castell de Santa Àgueda. També han estat molt importants les col·laboracions amb la UIB en l'estudi dels assentaments andalusins i la realització, a través de Xim Sánchez, del Catàleg Paleontològic de Menorca.
Amb Montefí, sí se vos va escoltar...
El Consell ens va demanar l'opinió per trobar una solució pel jaciment, afectat per la connexió de la Ronda Sur i el Camí Vell. També vam haver de lluitar perquè no el tapassin definitivament. Ara veurem com acaba. Pel demés, poques vegades se'ns demana l'opinió.
Trobau que l'essència del nucli antic de Ciutadella està en perill?
Açò és molt relatiu. Hi pot haver gent que doni una volta per Ciutadella i consideri que el nucli antic està bé. I evidentment, veim que la Catedral i els palaus estan en el seu lloc. Però bé, no es tracta d'açò. L'antiga Farmàcia Llabrés ha estat un exemple claríssim de que el patrimoni no està prou vigilat.
Què vol dir?
La Llei de Patrimoni diu que les institucions, quan perilli algun bé catalogat, actuaran per compte propi, amb càrrec al propietari si és necessari. Però, què havien fet les institucions per deixar que l'inmmoble estigués en mal estat? Amb l'argument de l'estat de ruïna de l'edifici, es va fer la proposta de trasllat. Un patrimoni catalogat i protegit per les lleis podia sortir de Ciutadella sense cap problema. Vam donar la veu d'alarma.
La fertilitat arqueològica del subsòl de la ciutat és coneguda, però es fan les obres amb aquesta previsió?
La importància més gran de Ciutadella la tenim en el subsòl, i per tant, qualsevol actuació s'ha de fer no pensant només en les infraestructures, sinó planificant les obres sabent que sortirà arqueologia.
L'últim exemple d'obres i troballes s'ha produït aquesta setmana al carrer de la Puríssima i suvora la plaça des Pins...
No s'entén que s'hagi obert el carrer de la Puríssima, on s'han trobat esquelets, i ara a la vegada, obrin al costat des Pins, on han sortit restes de la murada. I ara tenim dos carrers aixecats, quan sempre s'ha sabut el traçat de la l'antiga murada. És el plantejament que no es fa bé. Demanam planificació de les obres, tenint en compte que apareixeran restes arqueològiques, i que les coses es facin amb cura, per fases, encara que les obres s'allarguin. No crec que cap ciutadà protesti, ni que canviï el seu vot, si les feines es fan amb continuïtat i qualitat.
Així idò, els primers que no estan conscienciats són els polítics?
És evident, i des de sempre. Hem fet aquest plantejament davant tots els ajuntaments. Per exemple, ben venudes, les excavacions arqueològiques a la plaça de la Catedral haguessin pogut ser un atractiu turístic per donar a conèixer les restes de la ciutat romana i musulmana. De fet, tots noltros, quan anam de viatge triam ciutats amb història i amb un patrimoni valuós.
Queda pendent un estudi que recopili tota la informació de les excavacions al centre per visualitzar com era Ciutadella al passat?
Per principis, s'hauria de prohibir l'ús de les excavadores dins el nucli antic. Llavonces es podrien documentar bé totes les restes que apareixen. Clar, s'han fet tantes obres en pocs anys que ha anat aflorant moltíssim material. Humanament, els arqueòlegs no poden documentar-ho tot. És quan s'ha de reflexionar sobre la importància que li volem donar a la riquesa del subsòl.
Un municipi com Ciutadella, tan ric en restes, hauria de disposar d'un equip permanent d'arqueòlegs?
És necessari. A quin carrer no han sortit restes? Hi ha un equip, però no es pot encarregar del Museu, de supervisar les obres privades, de fer inspeccions... Hi ha una feinada.
Des de la "Martí i Bella" reivindiquen la necessitat de recuperar la Comissió Municipal de Patrimoni, per què tanta insistència?
No s'ha de demorar més la implantació de la Comissió. L'Ajuntament no té cap impediment legal per poder constituir-la. Podria començar amb un caràcter assessor, de forma experimental, per la catalogació d'edificis singulars que estan fora de la protecció del Pla Especial del nucli antic. Com Es Molí des Cavallitos, que està fora del centre i que està catalogat, si no es podria tirar baix. Tal vegada així no hauríem de lamentar l'enderroc d'edifics que han estat emblemàtics.
Ca sa Viuda Anglada ha duit cua...
Noltros no hem valorat l'interès arquitectònic d'aquella casa. Açò hauria de ser una de les feines de la Comissió Municipal de Patrimoni, integrada per arquitectes, tècnics i historiadors, que aconsellin l'Ajuntament. Encara som a temps de protegir edificis, com els industrials, que no estan catalogats.
A veure, es compleixen els criteris estètics en les obres al nucli antic?
La Comissó podria assessorar sobre qualsevol actuació al centre històric. Sobre com planificar millores en la implantació de mobiliari i senyalitzacions urbanes o el tractament dels cablejats. L'Ajuntament hauria de començar a preparar amb GESA un pla per soterrar els cables.
I què opina de l'ocupació de via pública al centre històric?
És horrorós com s'està ocupant la via pública a l'estiu i amb quins elements. Si volem turisme de qualitat, si volem donar una imatge d'un lloc especial i diferenciat, açò s'ha de corregir. La Comissió podria assessorar sobre els criteris.
Hi ha cap ciutat en la que es pugui mirar Ciutadella?
Totes les ciutats tenen problemes en la gestió del patrimoni. Fins i tot n'hi ha declarades Patrimoni de la Humanitat, com Tarragona, que en molts aspectes estan pitjor que Ciutadella. No sé si cal que Ciutadella es declari Patrimoni de la Humanitat, però sí és necessari un pla de conservació i actuació.
Què pot guanyar Ciutadella amb un pla d'aquestes característiques?
Hi pot guanyar en tots els sentits. La finalitat nostra de protegir el patrimoni no és seure al davant i mirar-nos un monument. Tot té una repercussió. Si a Ciutadella està valorat el nucli antic i comercialment té tant de valor, és perquè és un lloc agradable per visitar i que la gent vol visitar. No hi ha pràcticament cap turista espanyol que vengui a Menorca i no visiti Ciutadella. És una ciutat que atreu. Com millor tinguem el poble, més rendible serà i més visitants de qualitat vindran.
Quins exemples donaria de bona gestió del patrimoni?
La recuperació dels recintes militars, com el Fort de Marlborough, o la Torre de Fornells. Són béns que s'han recuperat, estan protegits i en mans públiques. Com també la gestió de Torre de'n Galmés i Torralba d'en Salort.
I en el cas de Ciutadella?
Quan va ser declarada Patrimoni Històric Espanyol, l'any 1964. La gent que hi havia a l'Ajuntament a l'època va tenir una visió extraordinària. Si Ciutadella ha guardat la fisonomia ha estat precisament gràcies a aquesta declaració. És una figura de protecció vigent, que va obligar a disposar del Pla Especial. Va ser encertada també la Llei de protecció dels jaciments arqueològics de Menorca i Mallorca, l'any 1966. Sorprèn en una època de menor conscienciació que la d'avui. Altres actuacions exemplars són la decisió de salvar Cales Coves o l'acord de l'església i l'administració en la gestió del conjunt del Seminari.
I en quins casos s'ha suspès?
En deixar decaure el Castell de Santa Àgueda. És lamentable que fins el 2007 no s'hagin posat d'acord les administracions per recuperar el jaciment més espectacular de Menorca. N'hi ha d'altres. Com l'enterrament del jaciment de Ses Talaies de n'Alzina davall la Ronda Nord, que va ser nefast i irreversible. Si volen fer carreteres, hi ha solucions tècniques per evitar que afecti un jaciment important. En aquest cas, no hi vam ser a temps, i per açò ara hem lluitat per preservar Montefí. Un altre cas de mala gestió són les presses en executar algunes de les excavacions del nucli antic de Ciutadella. No dubtam de la professionalitat dels arqueòlegs, però amb tranquil·litat haguessin pogut treballar millor.
Es pot aprendre dels errors. Vostès tenen una proposta per Can Saura...
De cap manera es poden tapar les tombes aparegudes al subsòl d'una de les sales. El fet de que sigui un edifici públic ofereix la possibilitat de que es puguin visitar. Són espectaculars i és l'únic vestigi de la Menorca musulmana que tenim baix terra a l'àmbit urbà. Els ponents i catedràtics de les Jornades de Recerca Històrica van quedar amb els pèls de punta quan ho vam visitar. És extraordinari tenir açò. Hem donat idees per a que la necròpolis es deixi descoberta i es pugui visitar.
Patrimoni i turisme, un binomi que sabrem aprofitar?
Van junts, però no hi ha prou conscienciació. Encara hi ha la mentalitat de que els que defensam el patrimoni som contraris a qualsevol desenvolupament. No és així. Tots cercam el progrés de l'Illa. Un comerç dins Ciutadella, perquè té més valor si és al nucli antic? Perquè és un entorn més atractiu que qualsevol altre carrer, però açò implica respectar el patrimoni.
Xerram de turisme, la col·lecció de la Cova des Càrritx i es Mussol, podria ser un atractiu important i encara no es pot visitar...
De fet, a les jornades, la catedràtica de Prehistòria, María Ángeles Querol, va interessar-se pel futur de l'exposició. El nivell de la col·lecció és tan extraordinari, que pot ser un reclam importantíssim. Entenc que l'Ajuntament té problemes de finançament i d'espai al museu, però el fons ha d'estar exposat.
Sempre han defensat el Museu de Ciutadella, quin futur li veu?
El museu s'ha d'ampliar. Ciutadella ho necessita. No estam en contra de que es faci un altre museu o un centre d'interpretació a Can Saura, tot i que no veim clar com el volen finançar. El Bastió de sa Font hauria d'acollir el Museu Arqueològic de la ciutat, per les troballes que hi ha i les que s'estan produint. S'hauria de fer un estudi per obrir les parts reblertes de l'edifici. També és necessari un museu industrial.
La "Martí i Bella" ha proposat a l'Ajuntament que lideri un projecte estrella, en què consisteix la idea?
Ciutadella i el Consell tenen l'oportunitat d'engegar un gran projecte creant el Parc Arqueològic de Montefí i que es podria considerar únic per ser pràcticament urbà. Convertir-se en un centre d'interpretació de la història de Menorca suposaria un valor afegit per a la ciutat molt important.
Es poden fer infraestructures sense afectar el patrimoni?
Solucions tècniques sempre n'hi ha. Ara per exemple, a Ca sa Viuda Anglada ha aparegut el vestigi únic d'una torre de la murada. Tindria sentit la conservació de les restes aprofitant el 450 aniversari, perquè són precisament de l'època en què es produí l'Assalt turc.
Quina solució proposa per la gestió dels centenars de jaciments prehistòrics que es troben arreu de l'Illa?
Som partidaris de que es prioritzin uns pocs jaciments a Menorca, millor diferenciats, i que es gestionin bé. La resta, millor si queden tancats o no senyalitzats, perquè un jaciment sense vigilància i sense manteniment i supervisió contínua pateix un deteriorament superior als segles en que ha estat oblidat. Son Catlar és un jaciment impressionant, però no té gestió.
La gestió del patrimoni, idò, cap on ha de caminar?
Ens hem de mentalitzar que de totes les necessitats que tenim com a comunitat també hi ha la de preservar i gestionar el patrimoni. Perquè en gran part en depèn el nostre futur. Les pespectives turístiques i el canvi climàtic fan que el patrimoni sigui un recurs. Un patrimoni ben gestionat du associada la satisfacció dels propis habitants. És a dir, estaríem més orgullosos si el que es ven de Menorca són els nostres valors històrics, artístics o naturals que no qualsevol altre cosa. Perquè sabem que vindrà un turisme que sabrà valorar el que tenim i ho respectarà. També l'impuls de jornades, com les que organitza aquests dies el CEL d'Alaior i les de recerca històrica de la "Martí i Bella".