Art i Sant Antoni

Patrícia Font
Aquesta setmana hem celebrat la diada del nostre poble, Sant Antoni. Hem pogut gaudir d'una setmana plena d'espectacles culturals, entre els que podíem triar entre concerts, exposicions... Per a mi, ha estat una setmana per pensar què és la cultura, què és l'art. L'art serveix moltes vegades com element festiu, l'art és festejador, si se'm permet aquesta llicència poètica.
Aquests dies he tingut l'oportunitat de xerrar sobre aquests temes amb persones que admiro i respecto molt, i amb els quals conversar és una autèntica delícia. M'han fet recordar que l'art és passió, és festa, és reflexió, són molts sentiments barrejats. Justament el dia de Sant Antoni em va telefonar un amic de Mallorca i em va dir:
- Estic davant del Pensador de Rodin.
- Tornes a estar de viatge? - li contesto, perquè és la persona més viatjadora que he conegut.
- I ara! Estic al Passeig del Born. És una exposició que organitza la Caixa. Es veu que ara volen aproximar l'art al poble... Estic totalment en contra de l'art públic.
- Per què? - li demano sorpresa.
- Perquè fer art públic significa emprar materials molts durs, estar molt limitat per les formes perquè no es faci mal ningú i et demandin, que pugui suportar un cop de cotxe....
I així vaig quedar pensant en aquestes reflexions, les quals finalment vaig trobar prou encertades, tot i que segueixo pensant que la proposta de la Caixa és fantàstica. Em costa d'imaginar anar caminant per qualsevol dels nostres carrers a Maó o Ciutadella, i trobar-te, sobtadament, amb una peça de Rodin, o Botero.
L'art l'hem d'aproximar, ha d'estar present a la nostra vida quotidiana i no com un mer element festiu. L'art s'ha de celebrar, sí, però cada dia.