Encantart dóna la benvinguda al 2008

Miquel Antoni Pons Carreras
"Encantart" és la proposta expositiva de la galeria "Encant" de Maó per a celebrar la cloenda de l'any 2007 i donar la benvinguda al 2008. Una selecció prou interessant per la diversitat i qualitat plàstica dels onze artistes representats. El conjunt de la mostra queda repartit entre pintura, escultura, ceràmica, fotografia i joieria.
José Ángel Sintes sorprèn amb les seves imatges que mantenen aquell alè fugisser, algunes d'elles dotades d'una major referència representativa naturalista mantenint les pròpies senyes d'identitat com a signes artístics. Bolla del món, Motiu Hongarès, Longitud o Pati ens remeten al lloc de les idees que poden arribar a ser, sense renunciar a l'emoció, a les sensacions, a l'intel·lecte, i s'aproxima al coneixement que sorgeix de les relacions entre la mirada i la pintura.
Ismael Berkane recerca el coneixement a partir de la pintura i l'escultura. Dues petites tintes xineses no figuratives, basades en l'acció, més o menys espontània, a través del signe, la taca, les gotes, els efectes de clarobscur que insinuen profunditat i que serveixen a l'artista per alliberar les tensions i satisfer el seu propi cervell a partir de l'expressió del seu món interior. També presenta tres petites escultures que fan servir les formes naturals orgàniques de la pedra viva, de suau textura, una d'elles inspirada en el cap del gos que guaita del famós quadre de Goya.
Tres fotografies virades i acolorides a mà de Jean Macalpine mostren la relació plàstica entre la fotografia i la pintura. Capten, a partir de detalls de superfícies planes fotografiades, les textures visuals del murs trobats, que esdevenen paisatges com Rock Fall, Light Water o Water's Edge.
El seu company Kenneth Draper presenta la trilogia relacionada amb l'aigua Waterfal. Aquestes darreres obres, però, no empren el collage ni els característics objectes trobats que l'autor sol incorporar com un element plàstic més -característic de la seva obra- sinó que s'endinsa en la possibilitats expressives de la tècnica del pastel en transmetre la sensació de l'aigua blanca i espumosa saltant que contrasta amb el tons de color violeta que envolta el suport de fusta.
Pere Amilibia segueix treballant en petites escultures humanes massisses de bronze, però també es pot veure una interessant mostra de joieria: anells i penjolls en plata i bronze que en realitat, sobretot els penjolls, són petites escultures inspirades en formes naturals i de l'arquitectura megalítica.
Ens els petits formats rectangulars de diferents mides -tal com estan exposats sobre la paret blanca sembla una composició suprematista de Malévitx-, Xavier Sintes investiga transmetre sensacions a partir de diferents tonalitats del color blau i verd que ell mateix fabrica a partir dels pigments. A Lapizlazuli, Fons Mari, Verd gris, Tardor un únic to de blau, pla, sense clarobscur ni profunditat és el protagonista de cada una de les pintures que presenta.
Mikel Barber continua treballant amb el paper d'embalar, les ceres, el betum, l'aigua i la pintura acrílica per aconseguir suaus textures i nous tons com el violeta o el fúcsia, que complementen -en aquest cas val dir més que substitueixen- els ja característics càlids reflexos dels grocs i carbasses auris anteriors.
Les obres de Klaus Netzle, sempre sorprenent per la seva hiperactivitat plàstica -ja n'està preparant de noves-, treballen el collage i les textures (una d'elles incorpora petits peixets metàl·lics daurats) a partir de superfícies encimentades sobre les quals "retxa" formes geomètriques de traçat gruixut i irregular, sobretot romboïdals i triangulars, que després acoloreix irregularment demostrant, un cop més, el seu esperit juvenil que mai no ha perdut.
Bettina Gleiss es dóna a conèixer a Menorca amb una interessant proposta a partir del modelat i pintat de ceràmica inspirant-se en motius marins i gotes d'aigua com Red crabs and the blue sea i Drops of water. Les formes són buides i concebudes per ser penjades a la paret, i els colors plans, vius i alegres doten a aquestes formes ceràmiques escultòriques d'un sentit decoratiu que, formalment, recorda l'estètica pop.
El britànic Piers Jackson mostra per primer cop a Menorca una única però interessant obra: The Piramid. A partir de la cera, investiga la gran passió que sent per la geometria tridimensional, en aquest cas una piràmide vista des de la seva base concebuda a partir de quatre triangles equilàters que fugen en la tercera dimensió, perpendicular al pla.
El milanès Pietro Spika és un especialista en la tècnica de l'aquarel·la, que fa servir per treure la seva desbordant imaginació a partir de formes il·lustrades humanes fantàstiques. Així mateix, presenta vistosos llibres i maletes fetes d'un aromàtic pi del nord de Milà, que pinta a partir de vius i contrastats colors.
Un denominador comú planeja sobre el conjunt exposat i coordinat per n'Elvira, al tant sempre de noves propostes plàstiques i estètiques. Es tracta d'un grup d'obres estimulant i fresc, per no perdre l'optimisme, els autors de les quals no es conformen amb el que ja han aconseguit i saben fer, i intenten plantejar noves experiències, cada un d'ells en la seva pròpia poètica.