"De vegades et trobo tant a faltar que no ho soporto"

Fernando Sabino Seguí
Paraules d'amor. Dos 'cowboys' protagonitzaren, fa dos anys, una de les històries romàntiques més meravelloses que s'han vist a la gran pantalla. Paraules d'adéu. Cap comiat era tan mal tràngol com els adéus d'Ennis Del Mar i Jack Twist en el film de Lee, i és que hi ha distàncies que la proximitat no pot salvar: les convencions socials i els prejudicis sexuals. Paraules profètiques. Ennis Del Mar ja no hi és entre nosaltres. Heath Ledger va morir el passat 22 de gener a l'edat de 28 anys, nu i envoltat de pastilles. El personatge d'Ennis Del Mar viurà entre nosaltres per sempre. De Ledger ens queden els seus papers i la seva llegenda, que tot just acaba de començar.
Heathcliff Andrew Ledger va nàixer el 4 d'abril de 1979 a Perth (Austràlia), descendent de famílies escoceses i irlandeses. El seu nom és un homenatge a la novel·la d'Emily Brontë 'Cumbres Borrascosas'. Va viure a l'Oest australià fins als 16 anys, quan va partir cap a Sydney amb el seu millor amic Trevor DiCarlo decidits a ser actors. Va tenir la seva primera gran oportunitat com a Conor a la sèrie australiana 'Roar', als 18 anys. Començava una carrera fulgurant cap a l'èxit, i també cap el seu tràgic destí.
Després d'haver treballat a les ordres de grans directors com Roland Emmerich ('The Patriot', 2000), Marc Foster ('Monster's Ball', 2001), Terry Gilliam ('The Brothers Grimm', 2005), Lasse Hallström ('Casanova' 2005), Ang Lee ('Brokeback Mountain' 2005) o, darrerament, caracteritzat com el Joker a les ordres de Christopher Nolan a 'Batman. The Dark Knight' (2007), el futur de Heath Ledger semblava més que prometedor. Estava rodant, en aquests moments, un altre cop a les ordres de l'ex-Monty Phyton Terry Gilliam, 'The Imaginarium of doctor Parnassus', i tot semblava enrevoltat pel somriure de l'èxit i la fama. Però ha estat el Joker, la rialla de la mort i l'engany, l'última broma pesada que ha gastat el fosc i terrible forat negre que, de vegades, és Hollywood. Suïcidi? Drogues? Accident? Aquest és el Culturàlia d'aquells que no arriben a vells i esdevenen mites per a sempre. És el Culturàlia de l'eterna joventut, a preu molt i molt car.
Si s'arriba a confirmar la relació entre la mort de Ledger i les drogues, ens trobarem amb que no és l'únic cas de les darreres setmanes: el 15 de gener d'aquest mateix any, just una setmana abans, apareixia mort als 25 anys Brad Renfro, un d'aquells nens prodigis vinguts a menys dels quals vaig parlar no fa gaire en aquest mateix espai i al qual no vaig esmentar per res. Més val tard que mai. Petit homenatge pel petit client.
Nascut el 25 de juliol del 1982, va ser un noi força problemàtic, però amb (relativa) fortuna. Joel Schumacher el va escollir als 11 anys per a protagonitzar 'El Cliente' (1994), adaptació d'un best-seller de John Grisham, juntament amb Susan Sarandon i Tommy Lee Jones. Va ser Brad Pitt de nen a 'Sleepers' (Barry Levinson, 1996) i va espavilar força davant un monstre de l'interpretació com Ian McKellen a la brillant 'Apt Pupil' (Bryan Singer, 1998), un projecte tan maleït com els joves protagonistes que l'afronten. Alan Bridges va voler dirigir una versió del conte del Stephen King amb Nicol 'Excalibur' Williamson i amb Ricky 'Campeón' Schoeder a l'any 1988. Increïblement es va quedar sense un duro quan s'havien rodat tres quartes parts i va acabar a on acaben els clients que no paguen, a l'estanteria polsegosa d'algun polsegós magatzem.
Seguim parlant de pols. Brad Renfro, a partir d'aquest film va començar un vertiginós declivi que el va portar a la presó amb 16 anys per possessió de marihuana i cocaïna, a rodar petits rols secundaris per a saldar comtes amb les drogues i la justícia i a cavar la seva pròpia fossa, ja posats. Detingut al 2005 per intentar comprar heroïna a un policia camuflat, el seu cas va sortir a tots els diaris de L.A., i van rebentar la ja deterioradíssima carrera artística d'aquest marrec. El seu cós va rebentar fa tot just dues setmanes. Descansa en pau, petit 'sleeper'.
La iconografia popular del Segle XX no es pot arribar a entendre sense els àngels caiguts. Són aquells que han entès l'èxit i la fama com a conclusió, com a particular ordre de vida. Ser una jove estrella, una brillantor enorme plena de força i bellesa, acaba sent un camí sense retorn. 'Viu ràpid, mor depressa!' La veu interior que empeny a aquests desgraciats a mitificar-se a sí mateixos. Es pot entendre un món en el qual James Dean, Marylin Monroe o Bruce Lee no copin els altars del nostre particular Olimp en blanc i negre?
Des dels temps de Rodolfo Valentino, la mort prematura d'una emergent celebritat ha creat tota mena d'especulacions, llegendes, mites i suspicàcies. Això no ha fet més que augmentar la devoció per aquests exquisits cadàvers. La tragèdia en forma de sobredosi, accident o suïcidi ha estat present en totes les generacions, però tractaré de centrar-me en les últimes adquisicions d'aquest Limb cinc estrelles.
Amb els antecedents familiars i el procés de decadència personal a la qual havia arribat l'actriu Margaux Hemingway (Oregón, 1955), es a dir, alcoholisme, fracassos amorosos, bulímia.. a ningú li va estranyar que la néta del famós Ernest Hemingway s'acomiadés del món per la via ràpida del suïcidi. La van trobar a casa seva un 2 de juliol de 1996. De vegades la genètica pot resultar determinant en les tendències suïcides. El que ja no és tan fàcil d'explicar és que la genètica transmeti, de pares a fills, el risc laboral.
Les circumstàncies de la mort de Brandon Lee (Califòrnia, 1965) són un enigma sense desxifrar. La versió oficial afirma que, durant el rodatge de 'El Cuervo' (Alex Proyas, 1994), en una escena que Brandon rebia un tret, l'arma del atrezzo estava carregada amb munició real, i no amb bales de fogueig. Sigui com sigui, el 31 de març de 1993, el fill s'anava a trobar amb el pare, Bruce Lee, mort al 1973 per culpa d'un enigmàtic derram cerebral durant la celebració d'un rodatge. Assassinat?, alèrgia?, maledicció?.Lagarto, lagarto,..
Aaliyah (Nova York, 1979) fou una prometedora actriu i cantant afroamericana. Va debutar al cinema al costat de Jet Li a 'Romeo debe morir'(2000) i, a l'any següent, va perdre la vida quan l'avió en el que tornava del rodatge d'un video-clip, es va estampar el 25 d'agost. També fugaç va ser la carrera de Rodney Harvey (Philadelphia, 1967), una jove promesa, exnuvi de Drew Barrymore i que va treballar a les ordres de David Lynch, Paul Morrisey i Gus Van Sant; amb directors com aquests, una sobredosi d'heroïna no resulta una marxa gaire glamourosa. Va succeir un 11 d'abril de 1998. Tenia vint anyets la criatura.
Però si hi ha hagut una desaparició que va marcar una generació sencera, aquesta va ser la de River Phoenix, el 31 d'octubre de 1993.El proper Halloween farà 15 anys del fatal desenllaç. Actor de culte, va ser una presència marginal als grans estudis, però que fou adorada pel que es vindria a anomenar 'Generació X'. Diuen d'ell (una vegada mort tot és molt fàcil de dir, resulta evident) que de seguir viu, seria més gran que Johnny Deep, Leonardo DiCaprio i Brad Pitt junts. Vayaustéasaber!
River Jude Phoenix va néixer al 1970 a Oregón. Els seus pares eren d'allò més 'hippies' i li van posar River pel riu de la vida del llibre 'Siddharta' d'Herman Hesse i Jude (Oh! Sorpresa!) per la cançó 'Hey Jude' dels Beatles. Recollien fruita i viatjaven en caravana amb una secta anomenada Los Niños de Dios. Vegetarians ultra puristes -és a dir, ni ous, ni mel- es van cansar de tanta misèria i els Phoenix van començar a escampar fills pel cruel món del 'Show Business'. River era el germà amb més aptituds i aviat va protagonitzar, juntament amb Ethan Hawke 'Exploradores' (1985, Joe Dante). Després van venir els grans èxits: 'Cuenta Conmigo' (Rob Reiner, 1986) i 'La Costa de los Mosquitos (Peter Weir, 1987). Ja era un prodigi. Ja estava marcat.
Va treballar per a Lawrence Kasdan ('I love you to death'1990) i va ser un adolescent Indiana Jones (per enveja de tots els companys de generació, un servidor inclòs) al servei de Steven Spielberg a 'Indiana Jones and the last crusade'(1989). Però va ser el Mike Waters, taxi boy, narcolèptic i addicte a la heroïna a 'My Own Private Idaho' (Gus Van Sant, 1990), el seu paper més celebrat. A partir d'aquesta experiència, rumors de relacions sexuals amb Keanu Reeves i d'addiccions reals a les drogues incloses, tot va anar a fer punyetes.
Al 1993, River Phoenix es trobava al mig del rodatge de 'Dark Blood' (inconclosa pel·lícula de l'holandès George Sluizer) i ja havia confirmat el seu rol de periodista escèptic a 'Entrevista con el vampiro' (Neil Jordan, 1994), l'obra d'Anne Rice. River, el seu germà Joaquin i la seva núvia Samantha Mathis van entrar al bar propietat de Johnny Deep Viper Room. Els dos acompanyants van marxar d'hora i van deixar a River matxacant una guitarra. Va sortir a la una de la matinada amb una perillosa combinació de marihuana, cocaïna, heroïna i valium al cos. Es va desmaiar al mig del Sunset ship i s'hi va quedar. River Jude Phoenix va ser declarat mort a les 2 a. m. als 23 anys.
Un esperit lliure, incomprès pel món, potser com els altres. Potser també Heath Ledger, tot i que semblava que una depressió el va fer anar pel costat salvatge de les drogues i l'alcohol. Potser també Brad Renfro, un noi amb una infància massa poc recomanable..Sigui com sigui, àngels caiguts. Àngels sense vida, però sense arrugues... he... he... Fins a la setmana que ve..