Tolerància

Miquel Antoni Pons Carreras
Paraula i imatge, pensament escrit i visual a partir de textos i gravats, realitzats amb diverses tècniques calcogràfiques, conformen la proposta "Gravats i textos per la Pau" que presenta la sala municipal d'exposicions del Claustre del Carme de Maó aquest mes de febrer, sota el mot "Tolerància". De les seves accepcions interessen aquestes dues: 1. Acció de tolerar; i 2. Disposició a admetre en els altres una manera de pensar, d'obrar, d'ésser, diferent de la nostra. Una accepció que ha suposat vessar molta sang i que és la base dels Drets Humans.
Els tres 'disbarats' de Goya
El primer que es troba el visitant en entrar a la sala són tres gravats de Goya realitzats a l'aiguafort i l'aiguatinta que formen part de la sèrie dedicada als Disbarats o Proverbis (1815-1824) on hi són presents els malsons, les obsessions, la ignorància i les escenes grotesques i absurdes, impossibles, d'un cert surrealisme -observeu, per exemple "¡Lluvia de toros!"-, i que formalment s'emparenten amb les Pintures negres. Destaquen els contrastos dels fons foscos sobre el que es formen les figures clares, sense gairebé clarobscur, que remeten a una època de la història contemporània d'Espanya que no es va caracteritzar, precisament, per la tolerància, encara que la Constitució de Cadis (1812) contemplava per primer cop una declaració de drets del ciutadà que la situació de guerra impedí l'aplicació efectiva.
"Gravat, un art compartit"
La zona central de la sala d'exposicions forma un quadrat i acull la Primera Exposició Internacional Xalubinia-Menorca titulada "Gravat, un art compartit", que s'ha pogut veure aquest estiu passat a la sala municipal d'exposicions de l'ajuntament d'Alaior. La composen trenta un gravats de diversos autors, entre els que destaquen Ángel Ramazzi i gravadors menorquins com Pere Pons, Josep Vives Campomar, Blas Garcia, Marcel Villier o Mitico Shiraiva. També s'exposen dues vitrines de vidre. En una es pot veure el llibre d'artista fet per Pere Pons i Ángel Ramazzi per la UNESCO, i en l'altra es mostren tots els estris de gravat -s'hi inclouen algunes proves d'estat- utilitzats per Marcel Villier.
"III mil·lenni, tolerància"
El tercer àmbit expositiu envolta tota la sala i aprofita els plafons del quadrat central per exposar "III mil·lenni, tolerància", els gravats i els textos que Pere Pons i Ángel Ramazzi van composar i seleccionar en el llibre d'artista que la UNESCO va encarregar al Taller de Gravat Xalubinia, de Salobreña (Granada), el 1998.
Al llarg del recorregut apareixen les imatges i les paraules de personatges de la història del segle XX, distingits per la defensa pacífica dels drets humans, com el líder polític i espiritual independentista de l'Índia Mahatma Gandhi, que va escriure: "Ull per ull i el món acabarà cec".
La indígena gualtemalteca Rigoberta Menchú va acceptar el Premi Nobel de la Pau (1992) com una conquesta dels drets humans i dels drets de tots els pobles indígenes víctimes de genocidi, repressió i discriminació durant més de cinc-cents anys.
La Mare Teresa de Calcuta anunciava que fa falta que morin milers de persones perquè la seva imatge arribi a l'esperit d'ajuda que la resta de la gent té en el seu interior.
Martin Luther King -assassinat el 1968- va dir que ens haurem de penedir en aquesta generació no tant de les males accions de la gent perversa, sinó del silenci de la bona gent.
Jacques Yves Cousteau va escriure que l'home suporta pressions que destrueixen cascos de vaixells.
Una lliçó d'història
"Sóc home, a cap altra home estimo estrany", diu Unamuno. Vicent Ferrer no entén el patiment, però té clar que hi pot posar remei. I el Dalai Lama proclama que la teva supervivència -la nostra- depèn dels altres. Oscar Arnulfo Romero sabia que el matarien -va ser assassinat mentre exercia el seu ministeri el 1980 a San Salvador-, però també pressentia que viuria una altra vegada en el poble.
I una lliçó d'història contemporània recent passa per davant dels nostres ulls: les reformes soviètiques de Mikhaïl Gorbatxov (1985) amb la perestroika i glasnost -reestructuració i transparència-. La imatge d'aquell estudiant xinès que s'oposa, pacíficament, als tancs a la plaça de Tiananmen (1989). La lluita de més de trenta anys de Nelson Mandela contra el règim racista d'apartheid -suprimit el 1990- de la colònia britànica de Sud-àfrica. Els conflictes al Pròxim Orient a través de les imatges d'Isaac Rabin, Yaser Arafat i Simon Peres. I la pacífica coexistència i la cooperació creativa del que va ser president de la República Txeca, l'escriptor Vaclav Havel, que l'any 1994 va rebre la Medalla de la Llibertat.
L'any 1947 es convocà a Nova Delhi la Conferència de Bandung per tractar sobre descolonització i per primer cop es parlà de subdesenvolupament. Un any després, el 1948, l'Assemblea General de l'ONU a París va proclamar la Declaració Universal del Drets Humans, any de l'assassinat de Gandhi (30 de gener de 1948), enguany fa d'açò seixanta anys.
Es fa difícil entendre i més explicar la història. Però podem seguir les recomanacions de Betty Williams -pacifista nord-irlandesa premiada el 1976 amb el premi Nobel de la Pau-, qui reconeix no tenir totes les respostes, però reclama el valor de pensar per nosaltres mateixos.
I com ha escrit Pau Casals, "en art, com en la vida, tots els homes, siguin d'on siguin, comprenen el llenguatge que surt del cor". I aquest, penso, és l'objectiu d'aquesta exposició.