Estrelles i constel·lacions

Susana Mora Humbert
Maó
Fer una mirada al cel ens obre la porta a somiar amb l'infinit i amb la possibilitat que realment tot sigui possible. Aquesta setmana des del 'Xoc' us volem convidar a mirar cap amunt i somniar.
Sabeu? Ull nu es poden veure centenars d'estrelles. Si estiguéssiu completament a les fosques, sense cap llum que us molestés, ni tan sols la de la Lluna, n'arribaríeu a veure 3.500, però com que això poques vegades passa, normalment ens hem de conformar amb veure'n unes 300.
Totes les estrelles que podem veure pertanyen a la nostra galàxia. Si ens hi fixem bé veurem que tenen colors: les estrelles blanques o blaves són les més calentes i joves, les grogues són semblants al nostre Sol, i les ataronjades o vermelles són gegants que es troben al final de la seva vida (si esteu a l'hivern, podeu mirar cap a la constel·lació d'Orió per descobrir aquests diferents colors dels estels).
Els homes de l'antiguitat van agrupar les diferents estrelles entre si, imaginant-se figures i dibuixos de persones i animals: són el que coneixem com a constel·lacions. Això els servia per recordar la posició que ocupava cada estrella, i d'aquesta manera els era més fàcil orientar-se en el cel. Per recordar-se del nom de les constel·lacions, van fer servir les persones i animals que sortien en els seus contes i llegendes populars.
Les constel·lacions que podreu veure seran diferents segons l'època de l'any en què estigueu. Mirant cap al nord, sempre trobareu les mateixes boniques constel·lacions (que anomenem circumpolars, perquè sempre estan al voltant de l'Estel Polar). Mirant cap al sud és on més varia el cel segons l'època: a principis d'hivern resulta visible la preciosa constel·lació d'Orió, molt fàcil de reconèixer; i al llarg de l'any podreu veure desfilar les constel·lacions zodiacals, que aniran canviant cada mes.
L'hora de l'observació també influeix perquè siguin visibles unes constel·lacions o unes altres, ja que totes les estrelles donen voltes en el cel (excepte l'Estel Polar, que és l'únic que s'està quiet, ja que totes les altres estrelles giren al voltant seu).
Amb l'ajuda d'uns prismàtics podreu veure moltes més estrelles, i reconeixereu millor el color d'algunes d'elles.
Amb un telescopi, és possible fins i tot de veure els anomenats "objectes del cel profund": estrelles dobles, cúmuls, galàxies i nebuloses.
I en determinades nits de l'any, us podreu delectar amb la caiguda d'estels fugaços, durant les anomenades pluges de meteors. Ànims, petits grans astrònoms!